Deixar de ser un "herbívor" en un context internacional dominat per les potències "carnívores". Aquesta frase, atribuïda a Josep Borrell, antic vicepresident de la Comissió Europea i alt representant de la UE per a la Política Exterior, sembla que ressona amb força als passadissos del Parlament Europeu després de les eleccions europees del juny. La UE, una comunitat supranacional anomenada al començament Comunitat Econòmica Europea i que en l’origen, als anys 50, pretenia simplement fomentar la integració econòmica mitjançant la creació d’un mercat comú i una unió duanera, es disposa a fer un salt qualitatiu pel que fa a la integració, potser un dels més decisius en el seu mig segle d’història: crear una mena de pilar de defensa comuna –l’anomenada Europa de la Defensa– que permeti als Vint-i-set assumir progressivament la seguretat i protecció en el seu entorn immediat i dissuadir potencialment en el futur d’un possible atac la Rússia de Vladímir Putin, convertida ja, sense data de caducitat, en una potència obertament hostil en la seva frontera oriental.