Estat Islàmic mira de ressorgir de les cendres després de la caiguda d’Assad

Les notícies no flueixen a la presó d’Al-Sina, al nord-est de Síria, regentada per combatents de les Forces Democràtiques de Síria (SDF), la milícia paramilitar de majoria kurda que fa ja un lustre va jugar un paper decisiu en la derrota d’Estat Islàmic (ISIS, en les seves sigles en anglès) al país àrab. Tal com va poder comprovar recentment durant una visita un equip d’una televisió del Canadà, almenys oficialment, ningú, ni guardes ni personal directiu, han informat els interns, tots presumptes membres de la força armada ultraradical derrotada el 2019, que el règim de Bashar al-Assad s’ha dissolt com un terròs de sucre en un vas d’aigua, i que a Damasc un Govern provisional emergit de les files opositores ha iniciat les seves funcions entre ingents dificultats. La raó és simple: el centre allotja uns 5.000 antics militants d’ISIS, un contingent qualificat d’"Exèrcit terrorista sota detenció" pel general retirat Joseph Votel, al capdavant del Comandament Central nord-americà entre el 2016 i el 2019, els anys àlgids en la lluita contra la milícia extremista multinacional. Els seus companys d’armes encara en llibertat podrien intentar assaltar la presó i alliberar aquests milers d’homes, la majoria dels quals mantenen la seva fidelitat a Estat Islàmic. Una cosa que, a més, ja va passar durant una setmana fa dos anys, quan van aconseguir l’excarceració de centenars d’interns penitenciaris. "Estic molt preocupat", va admetre Votel en declaracions a Politico. Guerra dins de la guerra "Definitivament, ISIS està intentant utilitzar la derrota d’Assad i l’actual inestabilitat a Síria com una oportunitat per expandir la seva influència en el país", assegura per e-mail a EL PERIÓDICO Gabriella Tejeda, investigadora associada de The Soufan Centre, un think tank independent especialitzat en seguretat global. "La situació (actual) concedeix a ISIS més marge de maniobra, especialment si els guardes kurds han de ser retirats de les presons com a resultat del conflicte amb Turquia", continua Tejeda. I és precisament aquesta guerra dins de la guerra siriana la que inquieta en gran manera els Estats Units i els seus aliats, principals patrocinadors de les SDF. Les diplomàcies nord-americana i francesa estan anant a totes per desactivar la tensió amb Ankara, que veu la milícia kurda com a "terrorista" i que bombardeja amb la seva aviació dins del terç de territori sirià sota el seu control. Per la seva banda, els proxies sirians proturcs porten a terme operacions militars terrestres al nord, obligant-los a retirar-se de territoris que fins a data recent governaven. De moment, els rumors d’un alto el foc no s’han materialitzat, mentre que el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va exigir als aliats occidentals que retirin el suport a les milícies kurdes ara que el règim d’Assad ja no existeix. Estat Islàmic segueix viu, tot i que disminuït, a Síria. Compta avui amb "uns quants milers de combatents" capaços de portar a terme "tàctiques de guerrilla" com "emboscades, atacs amb franctiradors i assalts seguits de fuga", analitza Tejada. The Soufan Centre comptabilitza durant el 2024 uns 700 atacs en els quals va estar involucrat ISIS, una xifra que triplica els números registrats el 2023; l’anàlisi detallada d’aquests embats revela a més que la milícia ha guanyat en "sofisticació", "letalitat" i "dispersió geogràfica". Un reporter sobre el terreny a l’est de Síria que prefereix mantenir-se en l’anonimat assegura que a Raqqa, una ciutat de majoria àrab sota control de les milícies kurdes, hi ha "cèl·lules dorments" d’ISIS i que a les regions desèrtiques de Deir ez-Zor, ja a prop de la frontera amb l’Iraq, els ultraradicals "controlen algunes bosses de territori". Amb aquests elements, no és estrany que la coalició aliada capitanejada pels EUA hagi intensificat des de la caiguda d’Assad els atacs aeris contra campaments i agrupacions d’ISIS a Síria i l’Iraq. Només en les hores immediates a la desintegració del règim baasista a Síria, les forces nord-americanes van portar a terme 75 atacs aeris contra les milícies ultraradicals amb avions com els Boeing B-52 Stratofortress, un bombarder estratègic de llarg abast, o els caces F-15. Els EUA mantenen a la zona un impressionant dispositiu militar, l’objectiu principal del qual és impedir que ISIS recuperi la força que va tenir a mitjans de la dècada passada. Dissabte passat va arribar a la regió el portaavions USS Harry S. Truman, amb base a Norfolk (Virginia) i sis milers de tripulants i nou desenes d’avions i helicòpters a bord. Es va unir a una força naval composta per un altre portaavions, el Carrier Air Wing 1, el creuer USS Gettysburg i els destructors Squadron-98, USS Stout i USS Jason Dunham. Els EUA mantenen a Síria 2.000 militars, va admetre el portaveu del Pentàgon, el general gran Pat Ryder.

Estat Islàmic mira de ressorgir de les cendres després de la caiguda d’Assad

Les milícies kurdes i els EUA s’inquieten davant la possibilitat que combatents ultraradicals d’ISIS assaltin les presons on estan tancats milers de correligionaris des de fa un lustre

Un reporter assegura que a Raqqa hi ha «cèl·lules dorments» de fidels al grup armat extremista

El més llegit