Turquia reforça els atacs per acorralar les milícies kurdes a Síria

El règim de l’anterior president sirià, Bashar al-Assad, que va començar fa 13 anys la guerra civil siriana, ha caigut, però les armes a Síria no han deixat de sentir-se. A l’est del país, Turquia pressiona des de diumenge –el dia de la fugida d’Assad– per expulsar dels seus territoris de control les milícies kurdosirianes de les YPG, que Ankara considera un dels seus principals enemics pels seus vincles amb la guerrilla kurdoturca del PKK. Així, ahir Turquia va llançar atacs aeris contra posicions de les YPG a la província de Kobane i Raqqa. Aquesta última, de fet, no havia sigut bombardejada des del 2017, quan els avions de la Coalició Internacional –avalats per terra pels milicians kurds– van expulsar de la ciutat els gihadistes d’Estat Islàmic (EI). Aquest dimarts, a més, l’Exèrcit Nacional Sirià (ENS, la coalició de milícies rebels avalades i finançades per Turquia) va anunciar la captura de la ciutat de Manbij, fins al moment en mans de les YPG. Segons fonts a la regió, centenars d’habitants de la ciutat de Kobane –just a la frontera amb Turquia– estan marxant en direcció a l’est, davant la possible arribada, des de l’oest, dels milicians rebels de l’ENS. El secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, viatja demà a Ankara per negociar amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, un cessament de les hostilitats del país anatoli i els aliats nord-americans a Síria; a més de l’acomodament internacional, en un futur, de la nova Administració siriana a Damasc després de la caiguda d’Assad. Fins ara, els líders del nou Govern provisional sirià –encapçalat per la milícia islamista radical Hayat Tahrir al-Sham (HTS), l’antiga filial d’Al-Qaida a Síria– han estat prometent per activa i per passiva un nou Executiu modern i tolerant amb totes les ètnies i religions a Síria. Promeses incomplertes "Hem vist, durant els últims anys, un cert nombre de grups militants que quan han arribat al poder han promès que respectarien a les minories, la llibertat religiosa, i que governarien de manera inclusiva. Després hem vist com un a un incomplien les seves promeses", va dir ahir el portaveu del Departament d’Estat dels EUA, Matthew Miller, que va assegurar que Washington està encara estudiant la manera de tractar amb els nous amos de Síria. L’HTS, ara la principal milícia rebel, està en la llista d’organitzacions terroristes dels Estats Units. Mentrestant, a Damasc, el nou Govern de transició liderat per Mohammed Bashir –líder polític de l’HTS a Idlib, la província des d’on origina el grup– va començar ahir el seu primer dia després de ser confirmat en el seu nou càrrec de primer ministre, que ostentarà fins a l’1 de març, quan s’espera que l’Administració siriana passi a ser liderada per un Govern de concentració nacional amb representació de les altres faccions de la –fins ara– oposició siriana. Aquest Executiu serà l’encarregat de convocar les primeres eleccions després de la caiguda dels Assad. Abans, no obstant, els reptes són enormes: després de 13 anys de guerra civil i una crisi econòmica galopant, Síria, segons indica Bashir, està en fallida. "A les arques de l’Estat hi ha tan sols lliures sirianes que valen res o menys que res. Un dòlar dels EUA equival a 35.000 lliures. No tenim divises estrangeres, ni sabem si tenim accés a préstecs internacionals o bons de l’Estat. Així que sí, financerament estem molt malament", va declarar ahir el nou primer ministre sirià. Aquesta setmana, de fet, un petroler iranià que viatjava amb destí a Síria –l’Iran, amb Rússia, era un dels valedors d’Assad– ha fet mitja volta al mar per no entregar la seva càrrega a la nova Síria rebel. Ahir diversos punts de Damasc i el sud del país es van quedar sense combustible. La porta d’entrada de la gasolina és ara una altra: els camions que arriben cap al país àrab des de Turquia. L’aixeta del petroli iranià s’ha tallat. "El que ha passat a Síria ha estat planejat pels EUA i Israel. En tenim proves. Un país veí de Síria també ha estat involucrat", va dir ahir el líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, visiblement molest amb la situació a la regió. L’Iran, amb la caiguda d’Assad, ha perdut un dels seus aliats clau per a la connexió i logística del seu grup de milícies aliades, l’Eix de la Resistència. "Però que sàpiguen que, com més pressió, més forta es torna la resistència", va afegir Khamenei.

Turquia reforça els atacs per acorralar les milícies kurdes a Síria

El país anatoli bombardeja zones de les regions de Kobane i Raqqa, sota control de les forces enemigues de les YPG / Blinken viatja demà a Ankara per reunir-se amb Erdogan

El més llegit