El règim d’Assad cau després de 13 anys de guerra civil

Tot va començar, l’hivern del 2011, amb una pintada en una paret: "És el teu torn, doctor", van grafitejar uns nens a la ciutat de Daraa, al sud de Síria. Bashar al-Assad, president del país àrab, era oftalmòleg de professió, i per tot Pròxim Orient, en aquella època, s’escampaven com la pólvora les manifestacions i moviments contra els autòcrates i líders dels seus països. Els nens responsables de la pintada van ser detinguts i torturats durant setmanes. Va ser el seu tracte –la indignació d’això–, el que va causar l’espurna de l’inici. Síria va començar la seva pròpia revolució per deposar Assad, el règim dels quals s’estenia des de feia 50 anys. El Bashar va arribar al poder després de la mort del seu pare, Hafez al-Assad, l’any 2000. Una altra pintada, no obstant, va prometre el que vindria després: "Assad, o cremem el país", van escriure uns soldats de l’Exèrcit regular del president sirià. I així va ser. En 13 anys de guerra civil, d’aparició i domini d’Estat Islàmic, de bombardejos constants contra població civil –per part d’Assad i el seu aliat, Rússia–, de migracions i desplaçaments forçats, de més de 600.000 morts i altres diversos centenars de milers de desapareguts, Síria ha quedat completament trencada: Assad havia aconseguit mantenir-se en el poder. Fins ahir. En tan sols 10 dies d’ofensiva rebel, el règim de Damasc s’ha fos per complet, fins al punt que, durant la matinada de diumenge, els milicians rebels van entrar a la capital siriana sense combats ni cap oposició. Assad va arribar ahir a Rússia, segons van anunciar les agències de premsa russes, que citen una font del Kremlin: "Assad i els membres de la seva família van arribar a Moscou. Rússia els va concedir l’asil per motius humanitaris", van informar les agències de Rússia TASS i Ria Novosti. Final d’una era "Celebrem juntament amb la gent siriana les notícies d’haver alliberat els nostres presoners. Alliberem les seves cadenes i anunciem el final d’una era d’injustícia a la presó de Sednaya", van dir els rebels en un comunicat durant la matinada de diumenge, després de capturar la presó de Damasc, infame per haver sigut, durant dècades, el centre de tortures i assassinats de manifestants i contraris a Assad. "¡No m’ho puc creure! Déu meu, és increïble", explica, a l’altra banda del telèfon i entre llàgrimes, Abdulkafi, un rebel d’Alep que va poder tornar a la seva ciutat, per primera vegada després de 10 anys, divendres de la setmana passada: "Hem lluitat 13 anys. Hem lluitat 13 anys per a aquest moment. Mai vaig pensar que ho veuria amb els meus ulls… ¡No m’ho crec! Aquest és el moment més feliç de la meva vida. Mai em vaig imaginar que arribaria aquest dia". Amb la fugida del règim, els carrers grans de ciutats sirianes es van omplir de manifestants i opositors que, aixecant la bandera de la Síria rebel, celebraven i es preparaven per a una futura transició política, que ha quedat a càrrec de l’actual primer ministre sirià, Mohammad Jalali, que a diferència del president sirià no ha abandonat la capital. Caiguda sense lluita La caiguda del règim d’Assad ha sigut tan ràpida i tan poc combatuda que fins i tot els rebels sirians, que van començar la seva ofensiva fa tan sols 10 dies, no esperaven el seu propi èxit. Segons va anunciar la milícia rebel islamista radical Hayat Tahrir al-Sham (HTS) a l’iniciar els seus atacs, la intenció del grup era tan sols conquistar diversos quilòmetres de territori pels bombardejos constants del règim contra la regió rebel d’Idlib. Però els pocs quilòmetres es van convertir en desenes en qüestió d’unes hores. Alep, la segona ciutat siriana, va caure en 48 hores; Hama, la quarta, dos dies després. En els dies següents, una a una, les capitals de província sirianes van començar a caure, sense gairebé combats: les forces del règim anunciaven que abandonaven les seves posicions per evitar morts de civils, i que se centraven en la defensa de la capital, Damasc. No ha sigut així. "La ciutat de Damasc ha sigut alliberada, i el tirà de Bashar al-Assad ha sigut deposat. Aquest és el moment per al qual tots els desplaçats, els presoners han esperat tant: el moment de tornar a casa, el moment de la llibertat després de dècades d’opressió i patiment. A tots els refugiats sirians repartits per tot el món: la Síria lliure us espera", va declarar un grup de rebels. La caiguda de Damasc, no obstant, no significa que el conflicte sirià hagi acabat del tot. El règim encara controla les dues províncies costaneres sirianes, Tartús i Latakia, poblades per la minoria alauí a la qual pertany Assad. Les milícies kurdes de les YPG, a més, controlen tot l’est sirià. Aquestes milícies no han participat en l’ofensiva rebel dels últims dies, sinó que en el passat han fins i tot combatut contra els rebels, avalats per Turquia.

El règim d’Assad cau després de 13 anys de guerra civil

El deposat president sirià va arribar ahir a Rússia, que li ha concedit asil per "motius humanitaris"

El més llegit