La moció de censura aplana el camí de Le Pen

Al juliol venia el llop. I l’esquerra es va unir per crear una coalició política que el frenés. La van anomenar Nou Front Popular, una coalició de partits de centreesquerra i esquerra radical anomenada en honor al Front Popular Antifeixista dels anys d’ascens del nazisme. Comunistes, populistes d’esquerres i socialistes de tota la vida es van unir per intentar aturar l’avenç de la ultradreta de Marine Le Pen en les eleccions per a l’Assemblea Nacional. Al setembre, el president Emmanuel Macron els va trair, o així ho va sentir el Nou Front Popular, que havia guanyat les eleccions, i va nomenar al capdavant de l’Executiu gal un conservador, Michel Barnier. La venjança de l’esquerra va arribar ahir, un dia històric a França. El primer ministre no va superar la moció de censura. Una clara majoria de l’Assemblea Nacional va decidir expulsar-lo. L’esquerra va votar amb el llop. El Nou Front Popular i Reagrupament Nacional van fer fora Barnier. "Volent o sense voler, tots estan contribuint al procés de normalització de Reagrupament Nacional i aplanant el camí del seu candidat, Jordan Bardella, cap al Govern", diu Tara Varma, analista visitant de la Brookings Institution de Washington. "Es confirma, d’una banda, la idea que l’esquerra i la ultradreta poden trobar objectius comuns. I el mateix Barnier ha establert un precedent en política econòmica, al negociar amb els de Le Pen perquè el salvessin a ell i als pressupostos". Barnier ha intentat seduir la ultradreta; l’esquerra ha premut el botó nuclear amb ells. L’Assemblea Nacional que va sortir de les eleccions de juliol està dividida a grans trets en tres blocs: un de centredreta (liderat pels macronistes), un altre d’esquerres (el ressuscitat Partit Socialista i la França Insubmisa creada per l’esquerrà Jean-Luc Mélenchon) i, l’últim, Reagrupament Nacional, nacionalpopulista i antiimmigració. Macron podria haver nomenat la candidata proposada per l’esquerra, Lucie Castets. Però la jove política de 37 anys havia promès derogar la reforma de les pensions en què Macron es va deixar la pell i gairebé tota la seva popularitat. Macron va decidir al seu lloc girar a la dreta, amb l’esperança que Barnier, expert polític francès, aconseguís seduir un nombre suficient de diputats per treure els seus pressupostos socials. No ho va aconseguir. França es torna ingovernable, perquè no sap encara governar-se en coalició. Pot aprendre a fer-ho per la via italiana, que ha tingut 70 governs en 80 anys de democràcia. Un camí que ha portat a l’ascens del primer govern d’ultradreta des del final de la Segona Guerra Mundial, dirigit per Giorgia Meloni. O pot intentar fer-ho pel camí alemany: amb una gran coalició entre els grans partits, els socialdemòcrates i els democristians, que han compartit Executiu en diverses ocasions i ara apliquen un cordó sanitari estricte als ultres d’Alternativa per Alemanya. Fins i tot poden seguir la ruta espanyola, que després d’anys de vaivé polític ha aconseguit un Govern de coalició estable, tot i que de manera precària i amb alts costos. La via més probable El que no pot permetre’s França és la via que sembla més probable: una successió d’Executius fugaços. Perquè el panorama geopolític es presenta aterridor. París ha d’aspirar a tenir un govern fort que pugui reaccionar davant l’amenaça de guerra comercial del pròxim president dels EUA, Donald Trump. I que redueixi el deute públic, disparat per sobre del 114% del PIB, i el dèficit, molt per sobre del permès per la UE. Però gairebé ningú en la política francesa sap com reduir aquests números sense fer que el carrer cremi. "Le Pen ha aprofitat la moció de censura per recordar el seu programa i que ella i el seu partit haurien guanyat si no hagués sigut per l’estratègia de bloc de l’esquerra i el partit de Macron", va assenyalar ahir Roxane Vigneron, politòloga francesa, a France 24.

La moció de censura aplana el camí de Le Pen

"Volent o sense voler, tots estan contribuint a la normalització de Reagrupament Nacional i facilitant l’arribada del seu candidat, Jordan Bardella, al Govern", afirma Tara Varma, analista visitant de la Brookings Institution de Washington.

El més llegit