Le Pen farà caure Barnier al recolzar la moció de censura de l’esquerra

"La moció de censura no és inevitable", va afirmar ahir Marine Le Pen mentre el seu delfí, Jordan Bardella, confirmava, hores abans que es produís la votació dels pressupostos de la Seguretat Social, que el seu partit ja es preparava per tombar el Govern de Michel Barnier, "tret d’un miracle d’última hora". Aquest miracle semblava que havia d’arribar a tan sols una hora del debat pressupostari final. El primer ministre telefonava a la líder de Reagrupament Nacional (RN) després de tot el matí reunit amb la majoria presidencial per comunicar-li que "garantirà que no s’elimini la llista de medicaments reemborsables". Aquesta era una de les línies vermelles de Le Pen, i de moment semblava que el Govern començava a cedir per evitar la moció. Però Barnier va optar finalment per aplicar l’article 49.3 de la Constitució, el comodí que li permet aprovar pressupostos sense necessitat de debat ni votació parlamentària. "Els francesos necessiten estabilitat", va afirmar, mentre l’hemicicle esclatava. Aquest moviment posa directament el Govern francès davant dues mocions de censura: la que tots esperaven per part de l’esquerra, i l’anunciada per Reagrupament Nacional, a última hora de la tarda. Els dos partits tenen 24 hores per presentar els seus escrits a l’Assemblea Nacional, que previsiblement es debatran i votaran aquest dimecres. El recompte dels vots Fins al moment, era l’esquerra la que obertament havia parlat d’una moció de censura i Reagrupament Nacional havia recolzat la idea. Amb el suport de la ultradreta, la moció de l’esquerra obtindria els 284 vots necessaris per aprovar la moció. "Barnier va dir que cadascú assumirà les seves responsabilitats, i nosaltres assumirem les nostres. Presentarem una moció de censura i votarem a favor de la censura del Govern", va afirmar la líder de RN, deixant clar que recolzaran la proposta de l’esquerra. Marine Le Pen sap que a les seves mans està la clau de l’estabilitat i minuts abans d’entrar a l’hemicicle va llançar un últim missatge a l’Executiu: "La decisió queda en mans del primer ministre. Hem presentat una esmena sobre la renúncia a la desindexació de les pensions, correspon al Govern acceptar-la o no". En les últimes setmanes, la líder ultra va aconseguir, mitjançant les seves pressions i amenaces, que el Govern retirés el projecte de pujada de l’impost de la llum i el copagament dels medicaments. Tot apunta que el Govern de Barnier podria convertir-se en el més curt de la història de la Cinquena República. Bloqueig polític La dissolució de l’Assemblea Nacional el juny passat, després de la victòria històrica de la ultradreta en les eleccions europees, va sumir el país en un profund bloqueig polític. Després de setmanes sense Govern i amb una incertesa que s’instal·lava en l’ambient, els francesos començaven a perdre la paciència. Sindicats i associacions demanaven estabilitat al president Emmanuel Macron. Finalment, a principis de setembre, França veia la llum i aconseguia un nou Govern. Tot i que sobre aquest Executiu sempre ha planejat l’ombra d’una censura primerenca, davant la falta de majoria clara a la Cambra baixa, i de l’augment de la representació de la ultradreta. Des d’aleshores, la sensació que Le Pen governa a l’ombra mitjançant les seves constants amenaces de tombar l’Executiu de Barnier ha anat in crescendo. "No hi ha sortida per a un Govern que torna al macronisme, que es nega a tenir en compte l’emergència social de final de mes i que ignora la necessitat de reactivar el creixement. L’Assemblea Nacional votarà a favor de la censura", va comunicar Jordan Bardella minuts després que Barnier anunciés el decret. La por d’un nou bloqueig polític s’estén també entre les files d’Els Republicans, que compten amb 46 diputats a l’Assemblea Nacional. El cap de la formació, Laurent Wauquiez, va demanar als seus "enfrontar-se a les seves responsabilitats", no votar a favor de la censura, i escollir entre "l’interès general o el caos". La caòtica situació no és només política, França es troba en el seu pitjor moment econòmic en anys. El país tancarà aquest 2024 amb un dèficit públic que superarà el 6%, molt per sobre del 3%, límit establert per Brussel·les. Per això el Govern insisteix en la urgència d’aprovar uns pressupostos basats en impopulars retallades i pujades d’impostos per aconseguir sanejar els comptes públics. "Ara us toca a vosaltres, diputats, parlamentaris de la nació, decidir si el nostre país adopta textos financers responsables, essencials i útils per als nostres conciutadans. O si entrem en territori desconegut", va afirmar el primer ministre minuts abans d’aplicar l’article 49.3.

Le Pen farà caure Barnier al recolzar la moció de censura de l’esquerra

El primer ministre opta per un decret per aprovar els pressupostos després de no haver sumat una majoria parlamentària

La votació a l’Assemblea Nacional tindrà lloc previsiblement demà

La sensació que la líder ultradretana governa a l’ombra gràcies a les seves amenaces ha anat ‘in crescendo’

El més llegit