El flux de dolençosos no s’atura. Ningú ve sol. Alguns hi acudeixen amb familiars, grans i petits. D’altres, amb amics. Només el soroll d’una excavadora que retira la terra molla i restes de runa interromp el silenci sepulcral que domina l’escena. La majoria reprimeixen les llàgrimes. Ja les van vessar lluny d’aquí. Però hi ha una dona que, entregada al sanglot, escenifica el dolor de tota una comunitat. Davant de tots ells s’obre un profund cràter. En el seu fons va estar el seu líder, Hassan Nasral·là, el que havia sigut com un pare per a ells durant dècades com a secretari general de Hezbol·là. Just dos mesos després del seu assassinat per part d’Israel, el poble libanès va respirar alleugerit amb l’arribada de l’alto el foc. Els centenars de milers de xiïtes que fa setmanes que ploren Nasral·là continuen el seu dol orfes.