Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

Els primers bombardejos llançats per Ucraïna amb míssils de llarg abast proporcionats pels aliats permeten entreveure que Kíiv gaudirà d’un marge per utilitzar-los molt més ampli del que es va dir al principi, a l’anunciar la notícia. L’objectiu d’aquestes armes no va ser cap instal·lació o desplegament de les tropes de Corea del Nord a la regió de Kursk, sinó un dipòsit de municions de l’oblast de Briansk, situat a un centenar de quilòmetres de la frontera, ben dins de territori rus. D’acord amb Josep Borrell, representant de la UE per als Afers Exteriors i Política de Seguretat, els EUA han concedit a Kíiv permís per atacar en un radi de 300 quilòmetres de territori de Rússia. L’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW, per les sigles en anglès), una de les fonts més fiables a l’hora d’analitzar la situació en el camp de batalla, ha modificat la seva valoració inicial de la mesura anunciada diumenge, en la qual assegurava que l’autorització nord-americana, limitada a Kursk, permetria eventualment a Rússia mantenir instal·lacions militars sanes i estàlvies. "Aquests permisos, si són tan extensos com s’ha informat, constitueixen una nova capacitat per a Ucraïna que pot degradar significativament l’esforç bèl·lic rus", va considerar l’ISW. El tinent Andriy Kovalenko, al capdavant de la Unitat per a la Lluita contra la Desinformació, va informar que l’arsenal rus atacat contenia munició d’artilleria, incloent-hi projectils nord-coreans, bombes guiades, míssils de defensa aèria i bateries de llançament múltiple amb els seus respectius projectils. Dissuasió nuclear L’aparent resposta de Moscou a la decisió de Washington i els aliats va ser considerada per la majoria dels analistes com a "soroll de sabres" sense gaire substància. El president Vladímir Putin va firmar dimarts un decret que introdueix canvis en la doctrina militar russa en el qual explicita que exercirà la dissuasió nuclear contra aquells estats que proporcionin "recursos del seu territori o del seu espai aeri per dur a terme o planificar actes d’agressió" contra la Federació Russa, en una gens velada al·lusió als aliats. El text, a més, explicita la disposició del Kremlin a utilitzar l’arma atòmica no només contra els "enemics", sinó contra "potencials" rivals. Els governs occidentals, amb els EUA al capdavant, han donat a entendre que no es deixarien intimidar pel que qualifiquen d’"irresponsable" retòrica bel·licista de Moscou, i han informat que ni tan sols veien necessari fer ajustos en les seves respectives doctrines militars. La valoració de l’ISW també ha anat en aquesta línia, recordant temptatives passades semblants de Moscou de "desincentivar" el suport aliat a Ucraïna fent servir les amenaces nuclears. "Els continus esforços del Kremlin per introduir en l’espai mediàtic" les amenaces atòmiques el que en realitat demostren és "la preocupació" de Rússia "davant els impactes en el camp de batalla dels atacs ucraïnesos" al seu territori "amb armes enviades per Occident", va afirmar el laboratori d’idees. Tancament d’ambaixades La creixent tensió va motivar que, durant la jornada d’ahir, algunes ambaixades de la coalició de països que donen suport a Ucraïna tanquessin les portes, impel·lides per una onada de missatges falsos que parlaven de bombardejos massius contra les ciutats ucraïneses com a represàlia per l’ús dimarts dels projectils MGM-140 ATACMS i posteriorment, durant el dia d’ahir, de míssils Storm Shadow, de fabricació francobritànica. En concret, les legacions dels EUA, Espanya i Itàlia han tancat les portes durant el matí i han instat el seu personal a "protegir"-se, mentre que el Regne Unit informava que analitzava "la situació". En vista de la psicosi creada, el Govern de Kíiv va instar els països aliats a no deixar-se intimidar per tàctiques de "pressió psicològica". "En aquest dia número 1.001 d’invasió a gran escala, l’amenaça de bombardejos russos és igual de rellevant que en els mil dies previs", van assegurar fonts governamentals ucraïneses. El sabotatge de cables submarins de comunicació dels aliats sota el mar Bàltic podria constituir una altra de les possibles represàlies de Moscou davant la nova realitat bèl·lica creada a Ucraïna. El cable de comunicacions Leon-1, que uneix Alemanya amb Finlàndia, va ser tallat en aigües sueques a l’altura de l’illa d’Oland, i el cable Arelion, que uneix l’illa sueca de Gotland amb Lituània, també va resultar malmès. El ministre de Defensa alemany, Boris Pistorius, va parlar obertament de "sabotatge", però els governs de Dinamarca i Suècia van ser en aquest sentit una mica més prudents i simplement no ho van descartar.

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

El primer objectiu dels projectils de llarg abast dels Estats Units no van ser les tropes nord-coreanes a la regió sinó un dipòsit de munició

El més llegit