El món en suspens

El missatge de felicitació de Zelenski a Trump per la seva victòria no ha sigut com el d’altres líders europeus. A la xarxa social X, el president ucraïnès s’esplaia i recorda la "gran trobada" que va tenir amb el republicà al setembre. Llavors, Trump el va infravalorar en públic i li va dir que s’avenia amb Putin. El president ucraïnès va aguantar el ruixat amb cara de pòquer. Trump també va qualificar Zelenski com un gran venedor que sempre s’emportava bona mercaderia quan visitava Washington. Però Zelenski sap que s’ha d’avenir amb el nou líder de la superpotència. Lloa el principi trumpista de "pau a través de la seguretat" en els assumptes globals. "És el principi que pot portar una pau justa a Ucraïna. Espero que puguem iniciar un pla conjunt", diu en el seu missatge. Tot i així, hi ha molts dubtes del que la nova Casa Blanca farà amb Ucraïna. Si ens atenim al que s’ha dit, l’abandonarà. El pla detallat pel vicepresident, J. D. Vance, s’assembla molt al telegrafiat per Moscou: Rússia s’ha de quedar amb els territoris ja conquerits, un cinquè del país, a canvi d’aturar l’ofensiva i crear una zona desmilitaritzada en la línia del front. Ucraïna hauria de renunciar a entrar a l’OTAN. "Si Europa considera que Ucraïna és estratègica, hauria d’inundar Ucraïna amb els tancs Leopards i caces Typhoon", opina Roger Senserrich, politòleg resident als Estats Units i autor de ¿Por qué se rompieron los Estados Unidos? Populismo y polarización en la era Trump. "Amb Trump, l’OTAN deixa d’existir de facto". Trump sempre critica la despesa que realitzen els EUA en la seva política exterior. Taiwan és un altre exemple. Trump ha expressat molt poc interès a protegir-la i ha plantejat que Taipei pagui per la seva defensa. Pequín ha somrigut. Tallar les ajudes perjudicaria altres aliances importants que els Estats Units tenen a la regió. És el moment de contenir el gegant asiàtic, no de treure-li problemes debilitant Taiwan. "Aplica un nacionalisme populista jacksonià [propi de l’expresident Andrew Jackson]: defensa la política exterior amb posició enèrgica davant els seus adversaris, però basada en l’interès nacional", opina Juan Tovar, professor de Relacions Internacionals de la Universitat de Burgos. "La política exterior dels EUA no diferirà gaire de l’actual. Potser ara té més experiència i ja no té la pressió de la reelecció". A Israel, la victòria de Trump s’ha celebrat als carrers i als despatxos. "¡Enhorabona pel retorn més gran de la història!", ha tuitejat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Kamala Harris probablement l’hauria pressionat més perquè aturés la guerra de Gaza i el Líban. La demòcrata va prometre ajudar els palestins a aconseguir el seu dret d’autodeterminació. Trump mai dirà una cosa similar, i és poc probable que gasti esforç diplomàtic o capital polític mirant d’aconseguir un acord entre les parts. Probablement tampoc posi impediments en els plans israelians d’expulsió dels palestins del nord de la Franja o a l’ampliació a Cisjordània. ¿I contra l’Iran? Trump ja va atacar el país dels aiatol·làs, i va dinamitar l’acord del país amb la comunitat internacional. Ell va ser qui va conjuminar també els Acords d’Abraham, la pau entre països àrabs i Israel sense haver resolt l’ocupació de Palestina. Hamàs va aconseguir fer descarrilar l’adhesió de l’Aràbia Saudita a aquests acords amb els seus atacs del 7 d’octubre. El republicà també va portar l’ambaixada nord-americana a Jerusalem, cosa que reconeixia la ciutat disputada com a capital de l’Estat jueu, anatema internacional. El dubte ara és saber si, com vol Tel Aviv, recolzarà un atac dur contra l’Iran. "No crec que sigui la seva intenció obrir un conflicte amb l’Iran", descarta Tovar. Europa, mentrestant, ja es prepara per a una potencial guerra aranzelària. Apujar els aranzels al 10% o el 20%, segons ha advertit Trump, podria provocar una debacle econòmica. A Espanya pot imposar-li tarifes als productes agropecuaris o d’energies verdes. I préssionar perquè augmenti més ràpid la despesa en defensa.

El món en suspens

Hi ha dubtes sobre la política internacional que aplicarà Trump, però els experts creuen que es limitarà a posar per damunt de tot els interessos dels Estats Units, sigui quin sigui el conflicte.

El més llegit