La UE es prepara per a una nova guerra d’aranzels amb els EUA si guanya Trump

A finals del 2018, la Unió Europea (UE) va contemplar amb estupefacció com els EUA, el seu històric aliat, els apunyalava per l’esquena. Donald Trump havia decidit imposar aranzels del 25% i del 10% a les importacions d’acer i alumini europeu citant un problema de seguretat nacional, una "intervenció injusta" de Washington en el lliure mercat –segons va denunciar el llavors president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker– que va exposar la indústria europea. Brussel·les va limitar les seves represàlies amb l’esperança de calmar les aigües, però el president nord-americà s’ho va prendre com un signe de debilitat i va augmentar les seves amenaces. Finalment, la disputa es va saldar amb una treva transatlàntica que expira el 21 de març del 2025, dos mesos després que la pròxima Administració nord-americana, sigui amb Trump o amb Kamala Harris al comandament, hagi pres possessió. Sis anys després, la UE no vol ser sorpresa de nou amb la guàrdia baixa. És per això que l’Executiu comunitari que encapçala l’alemanya Ursula von der Leyen ha creat un grup especial que, tot i que oficialment es prepara tant per a una victòria demòcrata com republicana als EUA, ha començat a maniobrar davant el temor que un triomf trumpista en les eleccions de dimarts vinent es tradueixi en una renovada guerra comercial contra els 27, segons Politico. "Europa ha canviat molt i estarem preparats per actuar. (...) Tornarem el cop ràpid i amb força", ha explicat un alt diplomàtic europeu. Durant el seu mandat, Joe Biden ha mantingut una bona part dels aranzels dictats per Trump, com els que afecten l’oliva negra espanyola, si bé n’ha suspès d’altres que afecten els productes europeus. Tot i que Harris podria seguir aquesta línia proteccionista, els plans del magnat conservador desperten més "preocupació". Després de dirigir com a president l’augment aranzelari més gran dels EUA des de la Gran Depressió de 1929, Trump ha promès ara imposar aranzels d’entre el 10% i el 20% a totes les importacions a partir del 2025. Amb això pretén reforçar el valor del dòlar, protegir les empreses nord-americanes, crear nous llocs de treball al país i retallar el dèficit públic. Cop a l’economia de la UE No obstant, aquest replegament amenaça de torpedinar l’economia europea. La imposició de nous aranzels podria reduir dràsticament les exportacions des d’Europa, i afectar en gran manera sectors productius crucials com la maquinària, els productes químics o els vehicles. En cas de ser del 10%, la riquesa de l’eurozona cauria un 1% mentre que el valor de l’euro podria debilitar-se un 3%, segons estimacions de Goldman Sachs. "A la UE no li convenen els desafiaments a les normes del comerç internacional perquè és més dependent", explica Lina Gálvez, eurodiputada del PSOE. "Però si pugen les tarifes és possible una certa contesa". La relació comercial entre els EUA i la UE mou anualment productes i serveis per valor del voltant d’un bilió de dòlars, i és la més fructuosa del món. A més, sustenta directament uns 9,4 milions de llocs de treball als dos costats de l’Atlàntic, segons dades de la Comissió Europea. El Vell Continent és el més beneficiat en aquesta aliança –va registrar un superàvit de 156.000 milions d’euros només l’any passat–, cosa que indigna Trump. El pla de contingència de la UE passa per plantar cara a Trump, ja que els líders europeus creuen que quant més dures siguin les seves represàlies més ràpid Washington haurà de negociar, segons apunten diplomàtics d’alt rang a Politico. Això significa que els 27 podrien aplicar aranzels del 10%. "Si cal portar les relacions a un punt més tens hi estem disposats", assegura Adrián Vázquez, eurodiputat del PP, que considera que les amenaces trumpistes poden diluir-se si els demòcrates controlen una de les dues cambres legislatives. "Europa és el mercat més gran del món i tenir el botó vermell per decidir si cal deixar de comprar o vendre ens dona un poder enorme". Els dos eurodiputats coincideixen a assenyalar que la relació transatlàntica és "vital" i que la cooperació comercial "seguirà endavant" ja sigui amb Trump o amb Harris a la Casa Blanca, però també afegeixen que la UE "ha après de les lliçons del passat". L’automòbil, a la diana Alemanya, com a motor econòmic de la UE i seu dels pesos pesants de la indústria automotriu, és a la diana. "Vull que les empreses automobilístiques alemanyes es converteixin en empreses automobilístiques nord-americanes", ha dit Trump. Durant el primer mandat del magnat novaiorquès, fabricants com Volkswagen, BMW o Mercedes Benz van evitar danys més importants al desplegar noves inversions als EUA, una maniobra que, segons diversos experts, no funcionarà ara. Les polítiques aranzelàries proposades pel republicà podrien restar entre 127.000 i 180.000 milions d’euros al producte interior brut (PIB) teutó, segons l’Institut Econòmic Alemany. No obstant, el sector de l’automòbil alemany està tan entrellaçat amb altres països de la UE que aquest revés econòmic també arrossegaria els 27. No només això. Trump també promet que, si és elegit, farà front a les investigacions i multes que els reguladors europeus estan dictant contra gegants tecnològics nord-americans com Amazon, Apple, Google, Meta o Microsoft per abusar de la seva posició dominant en el mercat per violar les lleis de la competència. Tant Trump com Harris coincideixen en l’ús dels aranzels contra la Xina. No obstant, el republicà vol disparar les taxes fins al 60%, un enfocament molt més dràstic que, en cas d’adoptar-se, podria arrossegar la UE a una guerra comercial i tecnològica amb el gegant d’Àsia. ¿Com? Si els EUA barren el pas als productes xinesos a base d’imposar aranzels, aquests podrien redirigir-se al mercat únic, un moviment que podria forçar Europa a adoptar nous aranzels i aguditzar les tensions comercials ja existents amb Pequín.

La UE es prepara per a una nova guerra d’aranzels amb els EUA si guanya Trump

El candidat republicà ha promès imposar impostos d’entre el 10 i el 20% a totes les importacions a partir del 2025, cosa que representa una seriosa amenaça per a l’economia europea

El més llegit