Els insults a Puerto Rico posen en perill el suport llatí a Trump

En un míting com el de Donald Trump diumenge al Madison Square Garden, poc, si és que alguna cosa, es deixa a l’atzar. Quan la campanya de l’expresident i candidat republicà va rebre l’esborrany de la intervenció que anava a fer el còmic Tony Hinchcliffe, com es reben tots els discursos, es va decidir treure-li la paraula més ofensiva que es pot dir en anglès contra una dona amb la qual anava a insultar Kamala Harris. Però la campanya va deixar molt material incendiari, incloent-hi la denigració del còmic als llatins i una descripció de Puerto Rico com una "illa flotant de merda". Els acudits han creat una de les més inesperades crisis per a Trump en aquesta recta final de la seva carrera a la Casa Blanca davant Harris, per més que la campanya intentés distanciar-se immediatament, especialment del que assenyalava a Puerto Rico, un Estat Lliure Associat els habitants del qual poden votar si resideixen als EUA continentals. Trump es veu forçat a posar-se a la defensiva i la tensió envoltava el míting que ahir va oferir a Allentown, a Pensilvània, organitzat al cor d’un barri porto-riqueny. En aquest crític estat frontissa, que Joe Biden va guanyar el 2020 per 80.000 paperetes, hi ha 580.000 votants llatins registrats i d’ells gairebé la meitat són de l’illa. I tot i que el republicà va perdre fa quatre anys, a Allentown havia millorat els seus resultats entre els llatins un 22% respecte al 2016. Vot transcendental Per això la tempesta és seriosa i amenaça els avenços que l’expresident i candidat republicà està aconseguint en una part de l’electorat que, cada vegada, és més transcendental als EUA. El vot llatí, divers i en absolut monolític, té un pes evident en els números. Són més de 36 milions de persones amb dret a vot, cosa que representa el 15% de l’electorat, i són quatre milions més que el 2020. Tot i que molts d’ells no s’han registrat, el llatí és ja el segon bloc de votants més gran als EUA, per darrere dels blancs però per davant de negres i asiatico-nord-americans. És un electorat predominantment jove, gairebé un terç de menys de 30 anys. I el 22% podrà per primera vegada votar en les presidencials. Tot i que la població llatina és gran en feus demòcrates com Califòrnia i Nova York i republicans com Texas i Florida, la seva presència és també potent als estats frontissa, especialment a Arizona (el 25% de les persones amb dret a vot) i a Nevada (22%). Tant a la fonamental Pensilvània com a Geòrgia i Carolina del Nord en són el 6%. I en són el 5% a Wisconsin i el 4% a Michigan, que completen el septet d’estats pèndol. Tot i que històricament el vot llatí s’ha inclinat més pels demòcrates, en l’últim quart de segle s’ha evidenciat l’avenç que els republicans han aconseguit entre aquesta població, accentuat des de l’aparició de Trump com a líder dels conservadors. Del 70% del suport que va obtenir en aquest electorat Barack Obama en la seva reelecció el 2012 va baixar al 68% amb Hillary Clinton com a candidata i al 62% amb Biden, que va treure 30 punts d’avantatge a Trump. Els números del president demòcrata entre llatins s’estaven enfonsant aquesta campanya fins que va decidir passar el testimoni a Harris. I tot i que la vicepresidenta els ha elevat i ara té una perspectiva de suport del 58%, segons una enquesta recent de The New York Times, en aquest sondeig Trump obtindria el 37%, nou punts més que el 2016.

Els insults a Puerto Rico posen en perill el suport llatí a Trump

La població hispana representa el 15% de l’electorat i són 4 milions més que el 2020

El més llegit