José Manuel Albares: "L’alternativa a la solució de dos estats és la guerra"

El ministre d’Afers Estrangers, la Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, passa revista als desafiaments a què s’enfronta la diplomàcia espanyola en una de les ornamentades sales de la Delegació del Govern a Barcelona. Parla d’Israel, Palestina, el Líban, de la posició del Govern davant aquest conflicte al Pròxim Orient i, també, en el que enfronta Rússia i Ucraïna. Malgrat tenir l’agenda plena abans de la trobada de ministres d’Exteriors de la Unió pel Mediterrani dilluns vinent, no té cap pressa a contestar o a posar en la sessió fotogràfica. Es troben bé, amb la moral alta. Sabem el paper que exerceix la Força Provisional de les Nacions Unides per al Líban (FINUL) amb un contingent espanyol de gairebé 700 soldats i dirigit per un general espanyol. Ocupa posicions per evitar un xoc encara més directe entre Israel i Hezbol·là. Es va desplegar per una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, i és l’únic que pot decidir la seva retirada. És inacceptable que Israel hagi obert foc sobre aquestes tropes; és contrari al dret internacional humanitari. Vam convocar l’encarregat de negocis israelià i li vam entregar una nota de protesta. Des d’aleshores han remès els atacs, però continuem vigilants. Israel va patir un brutal atac terrorista de Hamàs el 7 d’octubre que nosaltres condemnem. Hem reconegut el seu dret de repel·lir l’atac, però el país ha desencadenat una guerra que no discrimina objectius terroristes i civils i s’estén. Tots sabem que es pot convertir en una guerra a gran escala si hi ha xoc directe entre Israel i l’Iran. Des del principi, hem pres les mesures per no atiar el conflicte: suspenent llicències per a l’exportació d’armes a Israel, impedint escales de vaixells que porten armament i imposant sancions bilaterals als colons israelians violents. Hem reconegut l’Estat de Palestina. Sabem el que ha de passar per a la pau definitiva: alto el foc immediat a Gaza, treva al Líban, reconstrucció de Gaza i del Líban donant suport a les forces armades libaneses, i finalment una solució política, una conferència de pau per implementar la solució definitiva, que són dos estats, un de palestí que convisqui amb Israel i que tots dos garanteixin la seguretat i la prosperitat. És la solució definitiva, perquè l’alternativa és acceptar que la manera de relacionar-se i de resoldre diferències entre els pobles del Pròxim Orient és la guerra. Només necessitem valentia i voluntat política. És molt preocupant aquest intercanvi d’atacs que regionalitza encara més la guerra. Demanem contenció a tots els actors. La gravetat és màxima i l’escalada no fa res més que incrementar-la. M’he reunit moltes vegades amb les comunitats espanyoles jueves. De fet, una organització, Casa Sefarad, depèn del Ministeri d’Exteriors. Aquest Govern ha establert el primer pla contra l’antisemitisme. Sabem que l’antisemitisme és present en les nostres societats i cal erradicar-lo. Els espanyols jueus són una part fonamental del nostre país i la seva seguretat també ho és. No podem tolerar que cap espanyol, per raons de religió, pugui sentir por. O que un nen, per ser d’una religió, vagi a l’escola amb temor. Espanya es troba on es troba el consens de tots els aliats: en la cimera de Bucarest, fa anys, on es va establir un horitzó final d’ingrés, i també quan aquest assumpte es va debatre en la recent cimera de Washington, en què va participar Zelenski. Serem al costat d’Ucraïna tot el temps que sigui necessari. En el camp polític i diplomàtic hem sigut fonamentals per a l’obertura de negociacions amb la UE. Va passar durant la nostra presidència. En el camp humanitari hem entregat el paquet d’ajuda més gran de la història de la nostra cooperació. I hem rebut més de 200.000 ucraïnesos, som el quart país de la UE en recepció d’ucraïnesos. A l’equipament militar entrenem milers de soldats ucraïnesos i els facilitem el material que està a les nostres mans. Sense posar noms, la desinformació són atacs híbrids i estan reconeguts així en el concepte estratègic de l’OTAN i en la nostra pròpia seguretat nacional. No existeix elecció democràtica real per als nostres ciutadans sense que hi hagi informació veraç. En cada procés electoral a Europa, a escala nacional o al Parlament Europeu, hi haurà estats allà fora que voldran influir. El Govern ultima un programa perquè els espanyols tinguin accés a informació veraç, avalat per una legislació europea destinada a saber qui hi ha darrere dels mitjans de comunicació. Cada vegada més estats són sensibles a entendre-ho com a legítim. La identitat nacional espanyola és plurilingüe. Són llengües que són en la nostra Constitució, i hi ha acords administratius amb totes les institucions europees excepte amb l’Europarlament, per fer-la servir. De fet, el ministre Jordi Hereu va utilitzar el català en el Consell Europeu. Encara no hi ha unanimitat, i em trobo països que s’hi oposen, que són els que tenen governs que estan en l’òrbita del Partit Popular Europeu. He sol·licitat a la presidenta de l’Europarlament Metsola, que sigui llengua d’ús allà, que és diferent de l’oficialitat. La UPM promou la reunió internacional més gran que es dona al nostre país i converteix Barcelona en la capital de l’espai mediterrani. És l’única organització internacional en la qual Palestina i Israel s’asseuen en igualtat, en la qual les dues vores del Mediterrani, europea i àrab, pensem junts el futur.

El més llegit