La UE aprova donar 35.000 milions més a Ucraïna amb l’oposició dels ultres

Un nou paquet d’ajuda financera europea d’enormes proporcions per sostenir Ucraïna, 35.000 milions d’euros, va ser aprovat ahir a l’Eurocambra amb 518 vots a favor, 56 en contra i 61 abstencions. S’ha obert camí el primer tema d’entitat en la sessió plenària que, a Estrasburg, celebra el Parlament Europeu, però l’assumpte ha posat de manifest la cada vegada més gran diferència entre les forces del centre polític i els extremismes de la dreta davant el desafiament que suposa la invasió russa. Els 35.000 milions seran la part que correspon a la Unió Europea del total de 45.000 milions que, l’estiu passat, va comprometre en favor del país envaït la cimera del G-7. El Regne Unit ha anunciat ja la seva part: 2.500 milions. El pla, en el cas de la UE, és que sigui la mateixa Rússia, a través dels seus actius congelats, qui acabi pagant l’ajuda. I, mentrestant, que Ucraïna apliqui mesures de contenció pressupostària. Transcorreguts ja prop de 1.000 dies del començament de la guerra, es va veure en la sessió com s’ha anat tornant més trencadissa la unió dels europeus entorn de la resposta que s’ha de donar a la invasió russa. No hi ha, en absolut, unanimitat. La ultradreta discrepa en això que l’alt representant per a la Política Exterior i de Seguretat, Josep Borrell, demana com a "moment Churchill" d’Europa davant l’actitud agressiva del Kremlin. Aquests temes a l’agenda serveixen per prendre la mesura de les esquerdes promogudes entre una facció, quan no putinista, pacificadora amb l’Est. "Congelar els actius russos és robar. ¡L’única manera d’aconseguir la pau és la negociació amb Rússia!", va clamar el més prorús dels europarlamentaris, l’eslovac no adscrit Lubos Blaha. "Hi ha xivatos i traïdors entre nosaltres", va denunciar el lituà del Partit Popular Europeu Paulius Saudargas. La ultradreta va exercir dos papers complementaris en el debat. D’una banda, en el grup Patriotes per Europa (PfE, que lidera a distància l’hongarès Viktor Orbán i en el qual s’inscriu Vox), els que critiquen l’ajuda considerant Ucraïna un país del que un no s’ha de fiar. De l’altra, en el grup Europa de les Nacions Sobiranes (ESN), els que directament s’alineen amb el Kremlin. "Aquest paquet és part d’una iniciativa que no deixa d’escalar", va lamentar pel PfE Petra Steger. "S’està ajudant Ucraïna com si fos un Estat membre, però no han de respectar la Política Agrària Comuna", va lamentar el polonès Tomasz Buczek, del mateix grup. Elevant el to es van pronunciar els sobiranistes de l’ESN, el grup en el qual s’inclou el partit ultra Alternativa per a Alemanya (AfD). "El robatori dels actius russos pot donar lloc a accions de resposta", va dir la belga Ada Laykova. "La UE està buscant la manera de robar els diners d’altres persones", va insistir. "Que m’expliquin què està fent el Govern ucraïnès per defensar els valors europeus: cancel·la eleccions, anul·la l’oposició, ha abolit drets de les minories i els mitjans de comunicació independents...", va criticar Milan Uhrik, del mateix grup, un altre eslovac en la mateixa òrbita prorussa. I les seves afirmacions van servir al romanès Eugen Tomac, dels liberals de Renovar Europa, per denunciar que ha penetrat a l’Eurocambra "la desinformació russa". És una de les respostes de la part central de la Cambra, la majoria que defensa el paquet d’ajuda. Entre els populars, es va guanyar aplaudiments el sevillà i exministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido, que va donar dues dades clau de la situació: una, que Ucraïna ha perdut ja per l’atac rus un 30% del seu PIB i dues, que la reconstrucció costarà, segons es calcula en aquest moment, 500.000 milions de dòlars. Pau i rendició L’argument dels populars se centra en l’eficàcia: "Tenim pressa, serà un hivern molt fred", va advertir un dels seus eurodiputats. La postura dels socialistes va anar més pel costat dels valors, però també pel de la fermesa davant Rússia: "A la ultradreta li demano que digui si està amb Putin o amb Ucraïna", va desafiar l’espanyol Javier Moreno. Al final del debat, l’eurocomissari Didier Reynders es va felicitar perquè una majoria recolza el paquet d’ajuda, però també va considerar que "la falta d’unanimitat deixa clara la importància de continuar lluitant pels valors europeus". La promotora de la mesura, l’eurodiputada sueca, vicepresidenta de la Comissió de Comerç i integrant de la taula Karin Karlsbro, va lamentar que a l’Eurocambra s’estengui un "argument perillós de la ultradreta: rendir-se davant l’enemic en nom de la pau". Ja són 118.000 milions La UE ja ha posat a disposició d’Ucraïna, des que va començar la guerra, 118.000 milions d’euros. El 14 de juny passat, els líders del G-7 havien reafirmat la seva determinació per continuar aportant a Ucraïna ajuda militar, financera, humanitària i de reconstrucció. L’ajuda europea, explica la proposta de Karlsbro, respon a necessitats d’Ucraïna no només de mobilitzar soldats, també les derivades de l’enorme moviment de la seva població per fugir de les zones atacades, i, entre altres qüestions molt primordials, reconstruir abans que el fred s’apropiï del calendari les infraestructures energètiques que Rússia destrueix dia sí, dia també, amb els seus drons de disseny iranià i les seves enormes bombes FAB del vell arsenal soviètic, per, a base de fred i foscor, menyscabar la moral de la població atacada. Sense els paquets d’ajuda financera, en definitiva, Ucraïna hauria perdut la guerra no al front de batalla, sinó per estrangulació econòmica. A la fi, gran part d’aquest préstec sortirà de confiscacions al banc central rus, els oligarques i les grans corporacions de la cort de Putin. La proposta demana sufragar el préstec amb els beneficis que destil·lin els fons confiscats a Rússia.

La UE aprova donar 35.000 milions més a Ucraïna amb l’oposició dels ultres

L’Eurocambra autoritza un nou paquet d’auxili financer a Kíiv amb el vot en contra de l’extrema dreta / L’objectiu és que els actius russos congelats acabin pagant l’ajuda

El més llegit