Coartada de polítiques negligents

La immigració domina el debat polític europeu. L’arribada d’immigrants i refugiats s’instrumentalitza a la Unió Europea (UE) per part de la dreta, de la ultradreta i fins i tot dels socialdemòcrates danesos per arribar al poder i per mantenir-se en el govern. La immigració s’utilitza com a coartada per ocultar la responsabilitat dels partits, els governs i les institucions de la UE en els problemes que pateixen els ciutadans a causa de polítiques negligents i antisocials aplicades en les últimes dècades i de les conseqüències dels quals es culpa ara els de fora. Davant el seu declivi demogràfic, la UE necessita immigrants per mantenir el creixement econòmic. Sense immigrants, la seva població ja seria més de 20 milions inferior, amb la seva seqüela de menys demanda i activitat econòmica. Des del 2012, els morts superen els naixements a la UE. Sense immigrants, la població de la UE s’hauria reduït en 1,17 milions en un sol any. Gràcies a 2,8 milions d’immigració neta, la població va créixer en 1,65 milions, i va arribar als 449,2 milions a l’inici del 2024. A Espanya, des del 2015 les morts també superen els naixements. Dels 48,8 milions d’habitants a Espanya, el 18,5% ha nascut a l’estranger. El declivi demogràfic i l’envelliment minva el creixement per càpita anual en 0,59 punts percentuals a Itàlia, 0,63 punts a França i 0,68 punts a Alemanya, destaquen els economistes Thomas F. Cooley, Espen Henriksen i Charlie Nusbaum. La immigració no ha causat la creixent desigualtat, ni la pèrdua de poder adquisitiu acumulada, ni les limitades pujades salarials per a la majoria en comparació amb el cost de la vida i les exultants remuneracions dels executius. A Espanya, la taxa d’atur dels nacionals espanyols ha continuat baixant malgrat la immigració, i se situava a finals del 2023 en el 10,7%, mentre que la d’estrangers de fora de la UE ascendia al 18,8%. Un estudi de l’economista Raquel Carrasco publicat per Fedea aquest mes assenyala que l’arribada d’immigrants no perjudica l’ocupació, ni els salaris dels nadius a Espanya i a la UE. Els immigrants ocupen majoritàriament els llocs de treball més mal pagats i de pitjors condicions, que eviten els nadius, així com l’economia irregular. Els geriàtrics a Espanya asseguren que no podrien funcionar sense empleats immigrants. La immigració no ha causat el preu desmesurat dels lloguers i dels pisos, sinó que això és fruit de l’escassa inversió en vivenda social en les últimes dècades a la UE, de la passivitat amb els pisos turístics i de la compra massiva de vivendes pel capital estranger (20% en el cas espanyol). Falten 1,5 milions de pisos de lloguer social a Espanya per equiparar-se als seus socis de la UE i la falta de vivenda assequible també s’ha tornat explosiva a tota la UE, malgrat el volum de pisos socials més elevat. La immigració no ha causat el deteriorament dels serveis públics, ni la falta de metges, infermeres i professors, que és el resultat de retallades pressupostàries i mitjans insuficients. Malgrat el retrocés en educació, el nou Govern francès vol suprimir 4.000 llocs docents. Ineficàcia de les lleis La impunitat delictiva que perceben els ciutadans és fruit de la ineficàcia legislativa i judicial, siguin els delinqüents nacionals o estrangers. Espanya, França i Itàlia tenen la meitat de jutges per habitant que Alemanya, indica el Consell d’Europa. La UE també perd la guerra contra el narcotràfic per falta de mitjans, jutges laxos, lleis obsoletes i l’ajuda que reben les grups criminals a la City de Londres, Albània, Dubai, Turquia i el Marroc, entre d’altres. L’islamisme militant i el rebuig dels valors europeus que practica una part de la població immigrant és conseqüència de les polítiques d’integració fallides, de l’abandonament a la seva sort de barris sencers a les ciutats europees i que les autoritats hagin facilitat que l’Aràbia Saudita, els països del Golf, Turquia i el Pakistan financin i hagin col·locat al capdavant de gran part de les mesquites de la UE imams salafistes i integristes que prediquen que els valors i les lleis europees són incompatibles amb l’islam i que promouen el replegament de les comunitats musulmanes sobre si mateixes. La pràctica de les autoritats a Espanya, Alemanya, Bèlgica i França de convertir els líders religiosos en els seus interlocutors amb aquestes comunitats exacerba el problema. ¿Acceptaria que el rector fos el seu interlocutor amb les autoritats?.

Coartada de polítiques negligents

Els problemes que pateixen els ciutadans de la Unió Europea són culpa de les polítiques negligents i antisocials aplicades en les últimes dècades. La immigració no ha causat la creixent desigualtat, ni la pèrdua de poder adquisitiu, ni el deteriorament dels serveis públics.

El més llegit