La tecnologia d’Israel, darrere el silenci àrab sobre Gaza

L’Iran va gosar, el 13 d’abril, fer el que ningú havia fet des de 1991: llançar més d’un centenar de drons, míssils balístics i de creuer contra Israel i els territoris ocupats. L’atac, una calculada coreografia en represàlia a l’assassinat de dos dels seus generals, va ser interceptat pel sistema antibalístic israelià i per avions de combat dels EUA, el seu gran aliat, així com amb l’ajuda de França, el Regne Unit i Jordània. No obstant, l’operació en defensa de l’Estat jueu també es va articular gràcies a una altra fita: la intel·ligència prestada per antics enemics com l’Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs Units (EAU). Aquesta aliança, impensable fa tan sols cinc anys, il·lustra el gir diplomàtic que està canviant el Pròxim Orient. Tot i que la guerra i la constatació del genocidi a Gaza han reforçat el suport a Palestina entre la societat àrab, segons una recent enquesta del Centre Àrab d’Investigació i Estudis Polítics de Doha, els governs de cada vegada més països de la regió opten per allargar la mà a Israel. Alguns, com Bahrain o els emiratians, han donat l’esquena als palestins i han restablert formalment les seves relacions amb Tel Aviv després de dècades d’enemistat, un pas que Egipte o els jordans ja van fer en els 90. D’altres, com Qatar, Oman o els saudites, ho fan sota la superfície i sense un acord pel mig mentre de cara al públic continuen demanant la creació d’un Estat palestí. Lligats de mans pels seus germans Els bombardejos israelians han matat gairebé 42.000 persones a la franja. Tot i així, els estats àrabs no han aixecat la veu. "Els palestins han sigut lligats de mans pels seus anomenats germans [...], no estan preocupats pel seu destí", remarca el veterà exambaixador nord-americà a la regió Ryan Crocker en una entrevista de Politico. Aquesta "reveladora" falta de reacció es deu a un ampli ventall de factors que van des de l’econòmic –reforçar els llaços comercials amb Israel– al geopolític –garantir una aliança militar amb els EUA davant de possibles amenaces regionals com la de l’Iran– que varia depenent de la idiosincràsia de cada país. Un element que explica el càlcul pragmàtic del món àrab respecte a Palestina és el seu interès en la tecnologia israeliana. L’Estat jueu no té petroli al subsol, però el seu gran "recurs natural" és el software i l’electrònica, principal motor de la seva economia. El 2023, l’alta tecnologia representava el 19,7% del producte interior brut del país i més de la meitat de les seves exportacions (un 53%), segons dades de l’Autoritat d’Innovació d’Israel. Part important d’aquest sector –amb vincles amb l’Exèrcit– dissenya tecnologies punteres en el camp militar i de la vigilància. Un 36% de les armes que Israel va exportar l’any passat van ser sistemes de defensa aèria, mentre que un 11% van ser sistemes de radar i de guerra electrònica, com consta als informes oficials. El 2022, es van vendre programes de ciberdefensa i intel·ligència a 83 països, si bé es van atorgar llicències per negociar-ne la comercialització amb un total de 126, segons dades a les quals va accedir el diari Haaretz. Arma diplomàtica Tot i que el Govern de Benjamin Netanyahu es nega a revelar qui són els seus clients, molts dels veïns àrabs d’Israel compren la seva avançada tecnologia, testada amb la població palestina. Des de fa dècades, Israel utilitza el comerç d’armes, també cibernètiques, per estendre la seva influència diplomàtica. Aquest mecanisme de pressió també podria haver influït en el silenci del món àrab respecte a Gaza.

La tecnologia d’Israel, darrere el silenci àrab sobre Gaza

Els governs de cada vegada més països de la regió opten per allargar la mà a l’Estat hebreu per raons tant econòmiques com geopolítiques: aquesta actitud els pot valer el suport dels Estats Units davant potències locals com l’Iran, diu un exambaixador nord-americà.

El més llegit