Trump torna al seu temple de Butler

Maureen no parlava gaire en públic de les seves idees polítiques perquè, diu, "quan ho havia fet no m’havien tractat gaire bé". El 13 de juliol tot va canviar per a ella. Aquell dia, a Butler, la localitat de poc més de 13.000 habitants del nord-oest de Pennsilvània on viu, Donald Trump va ser víctima d’un intent d’assassinat durant un míting. I Maureen va desempolsegar les banderes que tenia guardades, va comprar-ne més i les va penjar totes a l’exterior de casa seva. També va anar a buscar cartells de Trump, amb els quals ha regat el seu jardí frontal, un gest molt habitual en aquest comtat rural on el republicà va guanyar el 2016 i el 2020 amb el 66% dels vots. "Vaig pensar: ‘no tindré por’", recorda Maureen. "Trump va mostrar valor i valentia i força i els seus seguidors hem de fer el mateix. El que va passar em va encendre", continua dient. Ella, una dona de mitjana edat, parla asseguda al seu cotxe, aparcat a Buttercup Road, a les portes del Butler Farm Show, el lloc on es va produir l’atemptat i on ahir tornava Trump amb un míting extraordinari i que es preveia multitudinari, amb entre 15.000 i 60.000 assistents, segons els càlculs del servei secret, fins a 100.000, segons indica la campanya del republicà. Els organitzadors feia vuit dies que ho preparaven tot en aquest espai a l’aire lliure entre camps, poblets i idíl·liques carreteres sobre el qual onejava una bandera de barres i estrelles immensa penjada d’un parell de grues. Tot i que divendres a la tarda l’accés estava restringit, un dels integrants dels equips de seguretat privada contractats per la campanya per mirar de reforçar el treball del servei secret i de les agències de l’ordre locals explicava que s’havia construït un amfiteatre i grades, que s’hi havien instal·lat pantalles gegants i que hi arribarien quatre tràilers amb aigua i menjar. Una sola icona Just un mes abans de les eleccions en què Trump i Kamala Harris es baten en un duel tremendament ajustat, el retorn a Butler va ser un acte de campanya, un d’aquests amb què el republicà vol reforçar els seus resultats en feus com aquest per equilibrar els vots de la demòcrata en ciutats com Pittsburgh i Filadèlfia, mirant d’assegurar-se els 19 vots de Pennsilvània en el col·legi electoral. Tot i que en realitat era molt més. Tornar a Butler, un enclavament que fins al juliol era sobretot famós com a lloc de naixement del Jeep, era una mostra de poder. I el míting es va plantejar com una autèntica cerimònia on, tot i que s’homenatjaria Corey Comperatore, el bomber que va morir per les bales de Thomas Matthew Crooks, i els altres dos ferits, i tot i que hi hauria apòstols del republicà, com el seu gran aliat Elon Musk, en realitat només hi va haver un ídol: Donald Trump. A ell, que després va patir un altre intent d’assassinat fallit, és a qui venien a adorar a aquest temple a l’aire lliure pelegrins de tot el país com per exemple John, que viatjava des d’Arizona i, com Maureen, que va fer nit al cotxe a les portes del recinte. I entre els devots hi havia també Christopher Yost, un jove negre de 24 anys que buscava "un seient a primera fila en un esdeveniment històric" i només tenia una lectura per al retorn de Trump a Butler: "Això demostra que no es rendeix. No importa el que diguin contra ell. Sempre continua dret i promet lluitar pel país i pel que està bé. I això és bàsicament una insígnia de valor". Ells entonaven el credo que es repeteix en cada conversa i es veia a tot arreu en banderes o samarretes, el "¡lluiteu, lluiteu, lluiteu!" que aquell 13 de juliol Trump va cridar amb el puny en alt i la cara ensagnada per una ferida a l’orella. Però en algunes de les pintades a la carretera que repetien el nou mantra del trumpisme algú va ratllar les lletres blanques amb tinta vermella, la mateixa amb la qual va lletrejar un altre missatge: "love" (estimeu). "Massa dolorós" Fins i tot en això hi ha senyals de la polarització que domina els EUA i que s’ha deixat sentir a Butler des de l’atemptat. Ho comenten alguns veïns i transpira en decisions com la de la Societat Històrica del comtat, que després del 13 de juliol va començar a recollir declaracions de residents sobre l’ocorregut, però ha decidit no permetre que es puguin llegir fins d’aquí a 75 anys. La por és que, si es fan públiques, alguns podran ser assetjats a causa de les seves opinions. S’escolten també a Butler dues visions dels EUA, en les quals s’entrecreuen missatges d’amenaces a la democràcia: en el cas dels seguidors de Trump, les que representen un país suposadament envaït per immigrants i on les eleccions, en la seva teoria, no són justes. I, tot i que Trump, a l’anunciar el míting d’ahir, va prometre una "visió unificada del futur dels EUA", s’haurà de veure no ja que pugui aconseguir-ho, sinó simplement si pot mantenir aquest missatge. El dubte no és gratuït. En el seu discurs en la convenció de Milwaukee, amb l’embenat a l’orella que va portar durant els quatre dies de conclave, va prometre que parlaria només aquella vegada del que va passar a Butler perquè, va dir, recordar-ho era "massa dolorós". Des d’aleshores ho ha fet en més de 30 ocasions. Ningú dubtava que ahir ho tornaria a fer. Per algun motiu, per a algun motiu, ha tornat.

Trump torna al seu temple de Butler

«Va mostrar valor i força i els seus seguidors hem de fer el mateix», afirma una votant

La idea era rendir homenatge al bomber que va morir, però només hi havia un ídol: el president

A Milwaukee va dir que no parlaria més de l’atac. Des d’aleshores ho ha fet 30 vegades

El més llegit