La polarització dispara les tensions en la cursa electoral dels EUA

Queden 44 dies fins que les urnes dels Estats Units emetin el dictat dels ciutadans en l’elecció entre Donald Trump i Kamala Harris i el país està arribant a aquesta recta final de la campanya convertit en el que Jon Lewis, investigador del programa sobre Extremisme a la Universitat George Washington, defineix com a un veritable "polvorí". No és l’únic expert que ha utilitzat aquesta imatge per definir la situació actual que es respira al país. En aquest cicle hi ha hagut dos intents d’assassinat contra l’expresident i candidat republicà. En els actes de campanya els oradors ara apareixen amb mesures de seguretat reforçades i protegits per vidres blindats. I a Springfield (Ohio), l’alcalde s’ha vist forçat a fer una proclamació d’emergència per poder respondre a les amenaces, disparades després de la propagació d’una notícia falsa xenòfoba contra immigrants des de les més altes esferes polítiques republicanes i amplificades en un ecosistema mediàtic i digital en què proliferen i s’alimenten desinformació, conspiracions i radicalisme. N’hi ha més. En desenes de ciutats i estats s’estan reforçant les mesures de seguretat i les proteccions de treballadors electorals i centres de vot, que des de les eleccions del 2020 estan subjectes a amenaces creixents. El Departament de Justícia s’ha vist forçat a crear una unitat especialitzada en crims electorals. I ho sobrevola tot amb força el fantasma de l’assalt al Capitoli que es va produir després de les conteses electorals passades, un esdeveniment protagonitzat per una turba formada, en part, per integrants de grups radicals organitzats però, també, per milers de nord-americans corrents. Clima tòxic A més, els EUA són avui un país extremadament polaritzat on l’oponent polític cada vegada més es veu com un enemic existencial. Un sondeig rere l’altre mostra que cada vegada més ciutadans creuen en la violència com a eina política. I això a una nació amb més de 400 milions d’armes en mans de civils (més de 120 per cada 100 residents). En un clima polític tòxic, el perill i la inestabilitat als EUA han deixat de ser una anomalia. Segons una enquesta de Reuters/Ipsos al maig més de dos de cada tres nord-americans es mostra preocupat perquè la violència extremista esclati després de les eleccions. I la violència política, que té una llarga història als EUA ara és "a la superfície i movent-se amb força", segons li deia a The Washington Post Barbara Perry, professora a la Universitat de Virgínia. Punt d’inflexió Lewis, com a investigador de l’extremisme, no vol parlar d’un punt de no retorn, però sí que assegura que "sens dubte ens trobem en un punt d’inflexió, en un període molt volàtil i càustic, en què les tensions són més altes que mai. Hem obert la capsa de Pandora", continua. "I des del 2016 d’ara endavant hem vist una acceptació generalitzada de la violència política". Tot i que els dos intents de magnicidi d’aquest cicle electoral s’han produït contra Trump, i ell i els republicans han responsabilitzat directament dels atemptats als demòcrates i a la seva retòrica, i també tot i que la violència política dels últims anys ha traspassat les línies partidistes, les dades assenyalen que la presidència del republicà va ser la més gran propulsora de crims d’odi i atacs motivats per la ideologia. I experts com Lewis, fins i tot assegurant que és "responsabilitat de tots baixar la temperatura i denunciar el discurs d’odi i la violència vingui d’on vingui", assenyalen especialment la dreta radicalitzada des de l’arribada de Trump a la política com a principal responsable de l’actual situació. Retòrica virulenta "S’ha normalitzat una retòrica molt virulenta, plena d’odi i deshumanització", explica l’investigador. "Conspiracions que abans estaven en els marges extrems de la societat ara estan sent acceptades per càrrecs electes, per fonts de notícies importants i a altres llocs. Es repeteixen als passadissos del Congrés i per funcionaris electes a nivell estatal i local, i això importa", apunta. "Això crea les condicions perquè nord-americans que no formen part d’allò que normalment definim com a grups extremistes violents domèstics, sinó individus corrents sense cap afiliació, actors solitaris, se sentin inspirats per aquest tipus de retòrica i narratives per sortir i cometre actes de violència en nom de totes aquestes conspiracions", diu. I es tracta de "conceptes mobilitzadors que transcendeixen els límits ideològics estrets i que poden reunir a una constel·lació d’actors: des de Proud Boys i seguidors de QAnon fins a antivacunes", afegeix.

La polarització dispara les tensions en la cursa electoral dels EUA

La contesa entre Trump i Harris es desenvolupa en un clima cada cop més marcat per discursos extremistes i amenaces a la democràcia

Els candidats han reforçat les mesures de seguretat

Els experts afirmen que s’ha instaurat una retòrica virulenta, plena d’odi i de deshumanització

El més llegit