La lluita electoral s’agreuja després de la victòria de Harris en el debat amb Trump

En un acte solemne a Nova York en l’aniversari dels atemptats de l’11S, ahir al matí, Donald Trump i Kamala Harris es van donar una educada encaixada. És possiblement l’única mostra de civisme que es pot esperar entre els dos aspirants a la presidència dels Estats Units en els 55 dies que queden de campanya fins a les eleccions del 5 de novembre, menys encara perquè comenci el vot anticipat. Perquè la batalla entre els dos, una lluita acarnissada i que les enquestes confirmen tremendament ajustada, s’ha agreujat. Ho ha fet especialment després del ferotge debat de dimarts a Filadèlfia, una trobada que Harris va obrir també acostant-se a estrènyer la mà de Trump i, literalment i figuradament, presentant-se tant al seu rival, amb qui es trobava per primera vegada cara a cara, com a la part del país que continua considerant-la una incògnita. I tot i que ningú, tret del mateix Trump, qüestiona que fos la demòcrata la guanyadora d’aquest duel, també és cert que l’impacte real del debat s’haurà de veure. La clau de la incertesa són els indecisos, especialment els que encara no tenen clar què votaran en els set estats frontissa que decidiran qui ocupa el Despatx Oval: Arizona, Nevada, Geòrgia, Carolina del Nord, Michigan, Wisconsin i Pennsilvània. I els primers sondejos realitzats després del debat ajuden a entendre per què ni els demòcrates s’entreguen a l’eufòria, conscients a més del cost que l’excés de confiança ja va tenir el 2016 quan la candidata contra Trump era Hillary Clinton, ni els republicans a la desesperació, tot i que molts (no el mateix candidat) assumeixen el cop. El consens és que Harris es va mostrar més "presidencial". La intensa preparació que havia realitzat abans del debat i la disciplina que va mostrar en els més de 90 minuts de debat van contrastar amb la pèrdua de control de Trump, topat amb una rival més formidable del que esperava i que està als antípodes de Joe Biden, que es va enfonsar sol en el primer debat presidencial al juny i va desencadenar la tempesta que va acabar amb la seva renúncia. Però l’estratègia de Harris de deixar que Trump es retratés i allunyés votants moderats al reincidir en les seves declaracions més conflictives i també estrambòtiques (d’insistir que va guanyar les eleccions del 2020 a minimitzar la gravetat de l’assalt al Capitoli fins a mentides i notícies falses sobre demòcrates que "executen nounats" o immigrants haitians que "s’estan menjant els gossos i gats") va deixar també sense especificar bona part de les propostes que planteja la demòcrata. En un país on un dels laments més comuns és que la situació econòmica personal ha empitjorat en els últims tres anys i mig amb els preus disparats, aquesta concreció és el que li demanen molts votants a Harris per fer el pas de votar-la. Són també mesures específiques el que demanden els que tenen la immigració i la seguretat com a principals motors de vot. No és que en el debat Trump donés en contrast propostes específiques. De fet, un dels seus punts baixos va arribar quan davant un interrogant sobre els seus plans per reemplaçar la reforma sanitària de Barack Obama va replicar amb un gandul: "Tinc conceptes d’un pla". I al final per als dos va quedar obert l’interrogant de com funcionaran amb un Congrés possiblement de nou de majories exigües o com finançaran o l’impacte que tindran la seva propostes. En el debat, Trump no va semblar seguir cap estratègia, desbordat i a la defensiva. Davant una Harris que llançava un pont als votants conservadors decebuts amb l’expresident, utilitzant com a model el suport que li han mostrat Dick i Liz Cheney, Trump era el polític dels últims nou anys, el mateix que ha aconseguit rebuig però també una base extremadament fidel que no l’abandonarà passi el que passi, faci el que faci i digui el que digui. I possiblement el millor cop que va llançar a Harris va arribar en la seva declaració final, quan va plantejar per què no ha fet res del que promet ara quan ha estat tres anys i mig al govern. El duel que compta és el que els dos continuen lliurant ara. No serà, possiblement, cara a cara i en un altre debat, perquè els demòcrates ho volen però Trump va dir ahir en una trucada a Fox News estar "menys inclinat" a celebrar-lo. I l’única cita que és segura de moment és la dels dos candidats a vicepresident, el demòcrata Tim Watz i el republicà J. D. Vance, l’1 d’octubre a la CBS. Setmanes crucials La lluita entre Harris i Trump s’entaularà en les pròximes setmanes crucials on importa. Una part fonamental és el desplegament de l’organització sobre el terreny buscant la mobilització, un aspecte en què els demòcrates estan mostrant avantatge i on deficiències republicanes ja han fet saltar alarmes entre alguns estrategs conservadors. Una altra part vital es desenvoluparà en l’espai publicitari en els estats frontissa, on s’acosta una inundació torrencial de missatges. I alguns s’hauran vist inclinats a Harris per la seva ferma postura en defensa de l’avortament i els drets reproductius, o fins i tot pel suport a la demòcrata que, després del debat, va donar per fi Taylor Swift, fenomen social i cultural. Però molts d’altres continuen sense decidir-se i són, atès el model electoral dels EUA, el jurat més determinant. Sembla que, fins i tot després del debat, estan lluny d’haver arribat a un veredicte unànime.

La lluita electoral s’agreuja després de la victòria de Harris en el debat amb Trump

La falta de propostes específiques dels candidats manté indecisos sense decantar-se i intensifica l’ajustada lluita / La demòcrata intenta atraure votants conservadors decebuts

El més llegit