La furtiva partida cap a Espanya d’Edmundo González sembla posar fi a un capítol de la llarga i laberíntica crisi política veneçolana que es va obrir el 28 de juliol quan el Consell Nacional Electoral (CNE) va adjudicar la victòria a les urnes a Nicolás Maduro sense presentar cap acta que ho acredités. La Plataforma d’Unitat Democràtica (PUD) va cantar frau i va adjudicar el triomf al seu propi candidat, l’exdiplomàtic que va arribar ahir a Madrid en qualitat d’asilat polític. Va obtenir l’immediat suport dels Estats Units, la UE i gairebé tota la regió. Els governs progressistes del Brasil, Colòmbia, Mèxic i Xile es van abstenir de validar els resultats oficials i van demanar proves que no van arribar mai. L’oposició, sota el lideratge de María Corina Machado, va ocupar els carrers de Caracas i altres ciutats per acompanyar les pressions internacionals. No obstant, aquests afanys no van aconseguir alterar el full de ruta que s’havia traçat per endavant el palau de Miraflores amb la inestimable ajuda del CNE i el Suprem Tribunal de Justícia veneçolà.