Les víctimes del sisme del Marroc esperen les ajudes un any després

L’Abdelkebir omple de mica en mica la base del que serà la seva casa nova amb graveta que va transportant amb un carretó que grinyola. Per ara només es veu un petit mur de ciment a l’altura del terra que delimita els extrems i les barnilles d’acer que surten de la base i esperen reforçar els pilars. En aquest mateix lloc, fa un any el sostre sota el qual vivia es va esfondrar pel terratrèmol de magnitud 6,8 que va castigar la seva regió, al sud-oest de la ciutat marroquina de Marràqueix. L’Abdelkebir es va quedar atrapat sota la runa i va poder sobreviure, però va perdre vuit membres de la seva família. Van morir prop de 3.000 persones i més de 5.000 van resultar ferides pel sisme. Aquest home, d’uns 50 anys, fa un any que viu en una tenda de campanya amb la seva dona i la seva filla. Explica que encara li fa mal la cama que es va fracturar al quedar-se atrapat. El metge li va recomanar no fer grans esforços ni treballés, però ell no concep estar parat. Quan va rebre el primer pagament de les ajudes estatals per a la reconstrucció es va posar mans a l’obra i ell mateix està construint el que serà la seva nova llar: «Si no treballo en la construcció de casa meva, em quedaré vivint a la botiga». «Quan em fa mal la cama, descanso una mica i després segueixo», afegeix. El seu germà, que viu al costat, ja ha aixecat els murs. Els altres veïns també van començant a poc a poc, al ritme que poden i, sobretot, quan van rebent ajudes. Temen un altre hivern a les tendes de campanya o les cabanes que han pogut aixecar de manera precària. Malgrat les baixes temperatures que castiguen la regió, el més dur és quan plou o fa vent, diu. «Estic acabant la base de la casa. De moment he rebut 20.000 dírhams (1.850 euros). Quan acabi la primera fase esperaré a rebre la segona part per continuar construint», assenyala l’Abdelkebir. Preveu rebre uns 8.000 dírhams (7.400 euros), una quantitat que cobreix una part de la casa, però hi haurà d’afegir diners de la seva butxaca per acabar-la. El seu poble, Ouirgane, està enganxat a la carretera i és un punt de pas freqüent de turistes; a més, és una de les zones on la reconstrucció està més avançada. Molta runa per retirar Una de les condicions del Govern per rebre la subvenció és que les noves vivendes s’aixequin seguint les mesures antisísmiques, amb uns pilars profunds i reforçats. Les ajudes van arribant per fases, quatre en total, i abans de passar a la següent han de validar el pla de l’obra i enviar fotos als arquitectes responsables per demostrar que segueixen les directrius. Tot i que algunes famílies ja han començat, d’altres esperen i esperen amb indignació i resiliència. Segons el Govern marroquí, unes 88.000 famílies han percebut ajudes per a la reconstrucció, més de la majoria han rebut només la primera fase de la subvenció i prop de mil han completat l’import total. Segons va anunciar el Govern després del terratrèmol, les quantitats serien de 80.000 dírhams per a la rehabilitació de vivendes parcialment esfondrades i 140.000 per a les cases completament destruïdes. Fins ara s’han concedit més de 55.000 autoritzacions per a la reconstrucció de les vivendes fetes malbé, segons un comunicat de les autoritats. En molts dels casos, encara que la vivenda no quedés reduïda a runa, els propietaris han hagut de demolir-la abans de poder començar a aixecar-la de zero. Per a aquestes situacions, però, l’ajuda ha sigut la mateixa que si la casa només necessités una rehabilitació, asseguren diferents veïns de la regió. Una quantitat que és insuficient, lamenten. «Només necessito electricitat i un sostre que em protegeixi; ja acabaré la casa quan pugui afegir-hi diners», explica la Fàtima, una veïna d’un poble pròxim que viu en una cabana amb tot el que va poder recuperar de casa seva. «Totes les cases es van esfondrar o van quedar fetes malbé. Quan rebin els diners podran començar a construir. Per ara s’estan a les botigues», explica un veí del poble de Moulay Brahim, de 4.500 habitants. Un dels problemes que afronten és que encara queda molta runa per retirar i moltes famílies no poden començar l’obra. Hi ha altres cases que encara estan dretes, però mig en ruïnes. Una dificultat afegida que han d’afrontar tots els afectats són els preus dels materials: «Cada vegada són més cars», explica un dels obrers que treballa en una de les obres, «l’acer i el ciment poden augmentar d’una setmana a una altra», afegeix. Als centres urbans, els treballs avancen molt més a poc a poc que als pobles. Encara queden moltes cases dretes, però inhabitables, les muntanyes de runa continuen estant presents i s’hi aprecien algunes parcel·les preparades per poder-hi construir. A Amizmiz, una població de 15.000 habitants, els campaments continuen sent l’empara de moltes famílies: «Algunes han pogut llogar una casa o una habitació amb els 2.500 dírhams (230 euros) que reben cada mes de subvenció mentre esperen rebre les ajudes per a la reconstrucció», explica l’Abdul·là.

Les víctimes del sisme del Marroc esperen les ajudes un any després

El Govern marroquí assegura haver costejat la reconstrucció de les cases de 88.000 famílies, però els diners arriben amb comptagotes i sobre el terreny gairebé no es noten els progressos

El més llegit