Les noves exigències de Netanyahu allunyen l’esperança d’un alto el foc

La guerra a Gaza no té aparences de solució imminent. Onze mesos després que Hamàs la posés en marxa amb la seva letal incursió del 7 d’octubre al sud d’Israel, el final continua sense entreveure’s. Ni amb les presses de la Casa Blanca per donar-li carpetada abans de les presidencials del novembre, ni la desesperació d’un sector creixent de la societat israeliana per recuperar els seus ostatges o l’asfíxia dels palestins que sobreviuen a la matança en condicions dantesques n’hi està havent prou per arribar a un acord definitiu per al final de les hostilitats. També els mediadors n’estan farts. En els pròxims dies s’espera que nord-americans, egipcis i qatarians presentin la seva proposta "final". En cas que no hi hagi acord, suggereixen, abandonaran la mediació. On sí que sembla haver-hi consens és a l’hora d’anomenar el principal responsable del fracàs de les negociacions: Benjamin Netanyahu, que molts israelians acusen de prioritzar la seva supervivència política al rescat del centenar d’ostatges que segueixen a Gaza. A finals de juliol el primer ministre israelià va afegir noves condicions a la proposta de la Casa Blanca acceptada en principi per Hamàs el 2 de juliol, una proposta que contempla un acord en tres fases per alliberar tots els ostatges en poder de Hamàs a canvi d’un alto el foc definitiu, la retirada completa de les tropes israelianes de Gaza i l’autorització perquè els desplaçats puguin tornar a casa seva (o el que en queda). Les noves exigències deixen l’entesa en repòs, desencadenant així les recriminacions cap al líder ultranacionalista israelià. Fins i tot Joe Biden es va atrevir a dir aquesta setmana que no està fent prou, mentre que membres del seu Govern l’acusen de sabotejar el pacte. "Netanyahu va decidir fa unes quantes setmanes que vol un acord i, quan aquest va estar a l’abast, es va posar nerviós i va fer tot el possible per torpedinar-lo", va dir al diari hebreu Haaretz un membre del seu Govern involucrat en les negociacions. Hamàs ha respost dient que, si Netanyahu insisteix a "alliberar els presoners mitjançant la pressió militar en lloc de l’acord, tornaran en taüts". Per justificar el seu rebuig de liquidar la guerra, cosa que podria acabar amb la seva carrera i accelerar els seus problemes judicials, el líder israelià s’ha tret de la màniga el corredor Philadelphi. Però no és l’únic assumpte per salvar en les negociacions. Aquestes són les discrepàncies que hi ha. Corredor Philadelphi. Així es coneix els 14 quilòmetres de frontera entre Gaza i Egipte, una franja de dunes encaixonada entre tanques capturada pels militars israelians al maig després de la seva invasió de Rafah. Netanyahu afirma que ha de quedar a mans israelianes per impedir el rearmament de Hamàs. "És la línia de flotació de Hamàs i el seu armament", va dir dilluns en una conferència de premsa. El gruix del seu Govern hi està d’acord, amb l’excepció del ministre de Defensa, Yoav Gallant, i gran part dels caps de la seguretat d’Israel. I és que el contraban d’armes no passa per la superfície de la frontera, que estroba gelosament vigilada per Egipte, sinó pels túnels subterranis que abans de la guerra la travessaven. De fet, les tropes israelianes van ocupar el corredor fins al 2005, una cosa que no va impedir que les faccions de la resistència palestina mantinguessin la seva activitat armada o llancessin coets contra territori israelià. Tant Hamàs com Egipte s’oposen a la presència militar israeliana al corredor. Ostatges israelians per presoners palestins. Hi ha consens que els 97 ostatges israelians –almenys un terç morts, segons fonts oficials– seran alliberats en les dues primeres fases de l’acord. La discrepància rau en quants presos palestins seran intercanviats per cada ostatge, la identitat dels elegits i quants seran deportats fora de Palestina, segons el periodista establert en Ramal·lah Mohammed Daraghmeh, que ha tingut accés als documents de la proposta del juliol. "D’entrada Israel va proposar deportar 50 presos, ara parlen d’entre 50 i 200", afirma a aquest diari. Per cada civil israelià viu serien alliberats 30 presos palestins; per cada militar, 50, segons Daraghmeh. L’acord contempla incloure desenes de palestins condemnats a cadena perpètua. Corredor de Netzarim. Netanyahu advoca per mantenir també les seves tropes a Netzarim, una carretera al sud de Ciutat de Gaza aixecada en els últims mesos per les tropes israelianes per dividir la Franja en dos sobre el seu eix vertical. Des d’aleshores han erigit allà dos punts de control militar fortificats i amb aparent vocació de permanència, segons les imatges per satèl·lit. La intenció confessa d’Israel és utilitzar-los per cribrar quins palestins poden tornar el nord, escorcollar-los i prevenir l’encreuament d’armes. Hamàs, que aposta per una retirada completa israeliana, també s’hi oposa. "Ningú de Hamàs pot acceptar la presència israeliana al corredor de Netzarim per investigar la gent que mira de tornar a casa", va dir Basem Naim, un dels membres del seu braç polític.

Les noves exigències de Netanyahu allunyen l’esperança d’un alto el foc

Els EUA preparen una proposta «final» per a un acord mentre s’eternitza el martiri de Gaza i dels ostatges israelians

Els crítics acusen el primer ministre d’anteposar la seva supervivència política

El més llegit