Fa unes setmanes, al meu article titulat Veneçuela: ¿alguna novetat? reflexionava sobre les raons per les quals l’oposició veneçolana es va presentar a unes eleccions que no tenien garanties democràtiques. La resposta temptativa era que hi havia tres raons: la de visibilitzar el descontentament de centenars de milers de ciutadans que viuen en condicions cada vegada més precàries des del 2013; la de mostrar la naturalesa dictatorial i repressiva del règim de Maduro i, finalment, la d’assenyalar a les democràcies del món que ja no és justificable recolzar el règim veneçolà. Així les coses, a diferència d’altres convocatòries esdevingudes a Veneçuela, en el dia d’avui només tres règims obertament autoritaris o il·liberals de la regió han recolzat incondicionalment Maduro, com: Cuba i Nicaragua, i més discretament Bolívia.