Scholz accelerarà les deportacions per les errades revelades a Solingen

«Va ser terrorisme, terrorisme contra tots nosaltres […]. Sento ira i ràbia cap als islamistes. Una cosa així no pot tornar a passar», va assegurar ahir el canceller alemany, Olaf Scholz, des de la plaça de Solingen on divendres passat tres persones van morir apunyalades per un presumpte soldat d’Estat Islàmic (EI). Que algú com l’autor confés de l’atemptat, un sirià de 26 anys, seguís al país després de frustrar-se la seva expulsió és una de les coses que no han de tornar a passar. En primer lloc, perquè aquestes persones continuarien vives. En segon, perquè el cas d’Assi al-H. reflecteix el cúmul d’obstacles burocràtics, errors o negligències que compliquen el pla anunciat fa mesos per Scholz per a les «deportacions a gran escala» de refugiats radicalitzats, migrants irregulars que cometin delictes greus o els que no compleixen els requisits per poder quedar-se al país. Juntament amb l’impacte causat per l’atemptat, estan les seves repercussions polítiques a una setmana de la sèrie d’eleccions regionals de l’est en què la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) podria alçar-se com a força més votada, per primera vegada en la seva història. A Turíngia, el land on es dona per segura la victòria d’AfD, va començar a estendre’s el lema Höcke o Solingen. Al·ludeixen al seu líder, Björn Höcke, capitost de l’ala radical d’AfD i aspirant a arribar al poder al seu feu. El socialdemòcrata Scholz va comparèixer a Solingen acompanyat del primer ministre de Renània del Nord-Westfàlia (RNW), Hendrik Wüst, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU). Van exhibir així sentit d’Estat davant una tragèdia en la qual cada estament polític té la seva part de culpa. El Govern de Scholz, perquè continua sense avançar cap a les expulsions a gran escala. El de Wüst, perquè les fallades que van facilitar a Assi al-H. seguir al país es van produir sota la competència de les autoritats de la seva regió. L’autor confés de l’atemptat va ingressar com a refugiat a Alemanya el 2022 procedent de Bulgària. Tenia data per procedir a entregar-lo a les autoritats búlgares, però se les va arreglar per no estar localitzable aquell dia al seu centre d’acollida. No hi va haver una segona citació i mesos més tard se li va concedir la protecció subsidiària. Així de fàcil es pot esquivar a Alemanya una ordre d’expulsió, clama ara AfD. Tant des del tripartit entre socialdemòcrates, verds i liberals de Scholz com des del bloc conservador es recorda que no hi ha solucions fàcils a problemes complexos, com pretenen els ultres. El 2023 es van practicar 16.430 expulsions, un augment respecte a les 12.945 del 2022. Per a aquest any es preveu un altre increment, aquesta vegada del 30% –en el primer trimestre van sumar ja 6.300–. El total de persones que haurien d’abandonar Alemanya s’estima en 243.000, tot i que un 80% probablement es mantindran en situació de tolerades per raons humanitàries o altres motius. Les deportacions «a gran escala» previstes per Scholz quedarien sobre les 50.000. Res a veure amb l’objectiu de «remigració» de milions de ciutadans d’origen estranger que busca el neonazisme. A Alemanya viuen prop d’un milió de sirians, majoritàriament arribats des de la crisi de refugiats del 2015, a més de mig milió d’afganesos. La lliçó de Solingen En mig de la commoció per l’atemptat de divendres, a Solingen han dominat les mostres de dolor per les víctimes, però també les alertes contra la ultradreta. A una convocatòria de les joventuts d’AfD van acudir diumenge unes 30 persones, a les quals els van sortir al pas centenars de contramanifestants. Solingen no és l’est d’Alemanya. És una ciutat traumatitzada per l’atemptat racista comès el 1993. Cinc turques, entre elles tres nenes de 12, 9 i 5 anys, van morir mentre dormien en l’incendi d’un habitatge provocat per quatre neonazis, tres d’ells adolescents.

Scholz accelerarà les deportacions per les errades revelades a Solingen

L’autor de l’atemptat, un sirià de 26 anys, havia esquivat una ordre d’expulsió

La ultradreta en vol treure rèdit electoral per a les regionals

A Alemanya hi viuen prop d’un milió de sirians, la majoria arribats des de la crisi de refugiats del 2015

El més llegit