La guerra de drons multiplica les víctimes a Ucraïna

Durant el mes de maig, en estacions de transport i en altres punts urbans freqüentats de Rússia s’han vist cartells de reclutament que animen els homes a firmar un contracte amb l’Exèrcit. La crida no ha sigut una novetat, per contra sí la quantitat: 1.900.000 rubles (20.000 euros) en un pagament inicial; després, gairebé 5.000 euros al mes. És un salari molt alt a la Federació Russa... si el soldat sobreviu prou per disfrutar-lo. El salari del soldat rus s’ha multiplicat per tres des que va començar la guerra, a mesura que al Kremlin se li disparava la necessitat de tropes de refresc. A falta de xifres oficials creïbles (com en qualsevol guerra), l’estimació que ja han mort més de 100.000 soldats russos –fins a 140.000– davant les defenses ucraïneses és un consens no només entre fonts occidentals, també entre mitjans independents russos com Meduza, a qui citava aquesta setmana The Economist en un article sobre les baixes de la guerra basant algunes estimacions en les esqueles fúnebres publicades a Rússia. A Espanya, fonts de l’Escola de Guerra de l’Exèrcit calculen que a hores d’ara del conflicte ja ha mort o ha deixat incapacitat permanent per al combat tants soldats com el total del personal militar que Rússia i Ucraïna tenien allistat el dia de la invasió. O sigui, les morts al front ja podrien superar les 300.000. I un nou factor bèl·lic consolidat en aquesta guerra europea eleva la voluminosa xifra de baixes: la guerra de drons. A Síria, a l’Afganistan i a l’Iraq s’havien utilitzat robots voladors, però mai amb una letalitat tan alta. Fonts militars espanyoles directes observadores de la guerra d’Ucraïna expliquen que l’artilleria és la causant de la major part de les baixes, però els drons són responsables directes d’un 20% de morts, "i pujant". És més: l’artilleria és l’arma més letal... després que un dron li creï un mapa de blancs; els xocs d’infanteria entre la runa en la guerra urbana se salden amb una gran mortalitat... després que un dron mostri des de dalt a un pilot on mira d’amagar-se l’enemic. "En el duel constant entre drons i defensa antidrons, cada mes hi ha una novetat. És un joc del gat i la rata multidimensional, però ara mateix qui té l’avantatge és l’atacant", explica Juan Luis Chulilla, propietari de la firma espanyola especialista en defensa antidrons Red Team Shield. I afegeix també: "En aquesta guerra s’ha pagat als drons un tribut en sang exorbitant". "Amb tota seguretat, en la guerra d’Ucraïna avui els drons estan relacionats d’una manera o una altra amb tres de cada quatre morts. Els drons petits ja maten tant des de l’aire com a terra maten les trampes explosives improvisades, els IED", assegura un tinent coronel de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai, en contacte amb la formació a Espanya de pilots d’UAV. Implacables Les sigles de l’expressió unmaned aerial vehicle (vehicle aeri no tripulat) marquen la guerra, clau d’una indústria de defensa ucraïnesa que capil·laritza la feina de les factories també a les llars; garatges i cuines on equips de voluntaris s’escarrassen a muntar petits aparells utilitzant programari lliure, o robots comercials que un dia es van dissenyar per a l’oci i la fotografia, i ara es tunegen: no únicament poden enviar imatges del front, sinó que també porten granades o mines dispersadores de metralla i es llancen de manera implacable sobre el seu objectiu, ja sigui un blindat o un home. "Els ucraïnesos estan millorant la relació entre autonomia i pes de la bateria en els drons petits; també la seva capacitat de càrrega, per exemple de munició d’artilleria, per deixar-la caure sobre un vehicle", explica el tinent coronel. "Destruir un UAV artesanal és més car que llançar-lo", indica. Un cop més l’avantatge dels atacants. La proliferació de drons clava la infanteria i els tancs en les seves posicions, tanca els helicòpters en els seus hangars i dificulta els avenços de soldats a peu. "Un dron de mil euros destrueix un carro de combat de dos milions o un blindat de transport de personal de mig milió. És un canvi de paradigma", explica Chulilla. Aquest factor podria explicar com és que es mou tan poc el front. Aquest expert va encunyar en un article per a Cuadernos de Pensamiento Naval el concepte de massa distribuïda de drons de batalla. A Ucraïna encara no han aparegut els eixams coordinats amb què especula la indústria mirant al futur, "però ara mateix, en qualsevol moment d’aquesta guerra, al front hi ha desenes de milers de drons volant, distribuïts en el temps i l’espai". La massa distribuïda de drons ha fet tornar suïcides els moviments de forces a peu. Un dron, a més, "dona fins a 10 quilòmetres de transparència del camp de batalla", assenyala Chulilla. Si, per evitar els drons, el carro de combat no es pot acostar més a l’objectiu, "dispararà amb mala precisió a tanta distància". Al davant, unitats d’infanteria que munten drons a la trinxera amb les peces que els porten. I més enrere, en un soterrani o un vehicle, pilots d’UAV en centres de comandament "que semblen sales de videojocs", diu l’observador militar. Aquests centres "són els objectius preferits de les bombes volants russes", afegeix. Per matar n’hi ha prou amb un quadricòpter lleuger de la marca xinesa DJI, que són els més abundants. També els que més es donen per una altra capil·laritat de la defensa ucraïnesa: les remeses de la seva diàspora. El 18 de maig, una onada de drons de les forces de Kíiv s’endinsava en territori rus i va arribar a 22 dipòsits de combustible a la ciutat d’Azov. El mateix dia, el Congrés Mundial Ucraïnès, unió de refugiats i expatriats, va agrupar fons de 1.300 donants de 17 països per finançar 900 drons. Són de la marca Verba –destacada en la nova indústria de drons del país–, del tipus FPV, que envien imatges del camp de batalla a un mòbil o una tauleta, però que també es converteixen en kamikazes que es llancen sobre l’objectiu si ho decideix el pilot. L’encàrrec assorteix set brigades i batallons. Aquest tipus de campanyes són molt freqüents i populars entre els refugiats ucraïnesos. Tant que un recent article de l’European Council on Foreign Relations recollia com en diuen: "dronacions". Moscou busca soldats La conseqüència d’això: letalitat a les trinxeres, boscos i magatzems. No només Kíiv intensifica les lleves, sinó que comencen a arribar reclutes que volten la trentena o la quarantena d’anys als camps espanyols d’ensinistrament de Toledo, Cadis i Sant Climent Sescebes: la intel·ligència ucraïnesa ha detectat campanyes de reclutament russes a l’Àfrica Subsahariana, confirmen fonts militars. "Ofereixen 2.000 dòlars al mes i nacionalitat exprés per al recluta i la seva família per integrar-se a una cosa que anomenen forces especials", expliquen. "No són les forces especials russes –intervé l’observador militar-, sinó unitats d’operaris en tasques subsidiàries". O, segons com vagi la guerra, batallons de carn de dron, desafortunada com la carn de canó: el destí que han afrontat abans els mercenaris sirians de Wagner i actualment soldats immigrants de repúbliques exsoviètiques; també el que podrien ocupar somalis, tanzans, zambians i ivorians.

La guerra de drons multiplica les víctimes a Ucraïna

Rússia fa servir cada cop més dispositius no tripulats per fer front a les baixes, estimades en uns cent mil des de l’inici de la guerra / Es calcula que els robots són responsables directes del 20% de les morts

El més llegit