Quan Mohamed VI va ascendir al tron el juliol de 1999, fa un quart de segle, la paraula més repetida va ser en realitat una consigna, reforma. Des dels EUA i des d’Europa –amb veus tan autoritzades com les de Jack Delors o Felipe González– es va assegurar que el nou monarca era un jove reformista l’objectiu estratègic del qual estava posat en els canvis polítics, socials i jurídics per convertir el regne en una democràcia parlamentària. Molts s’ho van creure i aquesta esperança va semblar ratificada quan, tot just quatre mesos després d’accedir al tron, Sidi Mohamed va destituir com a ministre d’Interior Driss Basri, que feia ni més ni menys 20 anys que estava en el càrrec i era el principal responsable de les ferocitats repressives del criminal del règim de Hassan II. Quatre setmanes abans un incendi sorprenent havia destruït una part substancial de l’arxiu de la Direcció de Seguretat a Rabat: amb tota probabilitat es van desfer en cendra centenars, si no milers, d’expedients incòmodes per al poder.