Per al viatge d’avui és millor deixar-se els prejudicis a casa i estar disposat a internar-se per llocs incòmodes. Paratges que fan olor de pèrdua, d’homes que abandonen dones i fills, d’esglésies, de drogues i de treball dur, també de la indolència de la desesperança. El blanc i negre no és un bon prisma per viure aquest trajecte. Només cal cert interès per mirar de comprendre el que, tantes vegades, ens resulta injustificable.