El periple dels demòcrates

Tot en aquesta campanya de les eleccions presidencials dels Estats Units està sent històric. Després de l’intent d’assassinat contra el candidat republicà, Donald Trump, el 13 de juliol, set dies més tard, el que estava a priori destinat a ser el candidat demòcrata després d’arrasar en les primàries, Joe Biden, va cedir finalment a les creixents pressions del Partit Demòcrata i va anunciar ahir que fa un pas al costat. A partir d’ara s’obre el procés per escollir un nou aspirant a enfrontar-se a les urnes a Trump el 5 de novembre i, tot i que Biden ha expressat el seu suport a la seva número dos, Kamala Harris, no s’ha de descartar que hi pugui haver algun altre gir de guió en aquesta inèdita carrera a les urnes. Harris va anunciar ahir que lluitarà per aconseguir la nominació demòcrata i va demanar unitat: «Tenim 107 dies fins al dia de les eleccions. Junts, lluitarem. I junts, guanyarem», va dir. ¿Convenció oberta o cerimònia per ungir Harris? «La meva primera decisió com a candidat del partit el 2020 va ser elegir Kamala Harris com la meva vicepresidenta. I ha sigut la millor decisió que he pres. Avui vull oferir tot el meu suport perquè Kamala sigui la candidata del nostre partit aquest any. Demòcrates: és hora d’unir-se i guanyar a Trump. Fem-ho». Amb aquest missatge publicat a la xarxa social X, el president Biden va cridar ahir al partit a col·locar-se darrere de Harris i treballar per evitar que el republicà pugui tornar a la Casa Blanca. A més de Biden, altres figures demòcrates destacades ja han manifestat el seu suport a Harris, com Bill i Hillary Clinton, i potencials rivals com la governadora de Michigan, Gretchen Whitmer, i el de Califòrnia, Gavin Newsom, ja han dit que no desafiaran la vicepresidenta. La decisió la prendran els 3.939 delegats que es reuniran a Chicago entre el 19 i el 22 d’agost en la Convenció Nacional Demòcrata. La incògnita ara és si el partit s’unirà entorn de Harris i la reunió és únicament un tràmit per ungir-la o si se celebrarà una convenció oberta amb més d’un candidat, situació que obligaria els aspirants a realitzar una campanya exprés durant un mes a la recerca del suport dels delegats. L’expresidenta de la Cambra de Representants i una de les dirigents més poderoses del partit, Nancy Pelosi, és partidària d’organitzar unes miniprimàries per dotar al procés d’elecció d’una pàtina més democràtica. Un altre dels pesos pesants, Barack Obama, també sembla inclinat per aquesta opció. «Tinc una confiança extraordinària en què els líders del nostre partit seran capaços de crear un procés del qual sorgeixi un candidat excel·lent», va declarar. Si no és Harris, ¿qui? Tot i que cada minut que passa més demòcrates estan a favor de la candidatura de Harris, no s’ha de descartar que pugui sorgir algun candidat que vulgui desafiar la vicepresidenta. Entre els possibles noms que estudien els mitjans nord-americans hi ha Josh Shapiro, el governador de Pennsilvània, que en un comunicat emès ahir va aplaudir la decisió de Biden per «fer avançar el país, defensar la democràcia i protegir la llibertat», però no va dedicar cap menció a Harris. El diari The Washington Post l’ha descrit com una de les estrelles en ascens «més intrigants» en la formació i té l’aprovació de tres de cada 10 votants que recolzen Trump. Altres potencials candidats són el governador d’Illinois, J. B. Pritzker, i el de Kentucky, Andy Beshear , el secretari de Transports, Pete Buttigieg, i els senadors Amy Klobuchar (de Minnesota) i Cory Booker (de Nova Jersey). Si és Harris, ¿quines opcions té contra Trump? Alguns mitjans de comunicació dels EUA ja han estat mesurant quines opcions podria tenir Kamala Harris en una possible contesa contra Donald Trump. Segons l’últim sondeig del diari The New York Times, la vicepresidenta podria obtenir el 46% dels vots davant un 48% dels que aconseguiria el republicà, un resultat millor del que es va atorgar a Biden (44% davant 47%). Aquest mitjà també ha analitzat estats frontissa com Pennsilvània i Virgínia, on es juguen aquestes presidencials. En el primer, Harris només va un punt per sota de Trump, mentre que a Virgína guanyava per cinc punts. No obstant això, les enquestes van ser realitzades abans de l’intent d’assassinat de Trump, de manera que caldrà esperar a les que recullin l’opinió dels nord-americans després de l’anunci de Biden de retirar-se i la decisió de Harris de lluitar per la candidatura demòcrata. ¿Qui serà el candidat a vicepresident? I Biden, ¿seguirà fins al 20 de gener? Al marge de qui serà el pròxim candidat demòcrata i quin paper realitzarà en les eleccions, s’obren altres interrogants sobre els futurs escenaris que s’han obert després que Biden hagi fet un pas al costat. Un d’ells és la persona a qui escollirà Harris com a company de papereta i possible vicepresident en el cas que arribi a la Casa Blanca. Una altra incògnita que s’obre és si Biden continuarà sent president fins al 20 de gener, quan ha de prendre possessió del càrrec el seu substitut. Els republicans ja han anunciat que pensen presentar batalla en aquest camp. De fet, el recentment designat per Trump com a candidat a la vicepresidència, J. D. Vance, ja va escriure divendres a X que si els demòcrates creuen que Biden «no té la funció cognitiva per postular-se a la reelecció», tampoc la té «per mantenir-se com a comandant en cap».

El periple dels demòcrates

S’obre el procés per escollir un nou aspirant que s’enfronti a Trump el 5 de novembre

La decisió la prendran els 3.939 delegats a Chicago entre el 19 i el 22 d’agost

El més llegit