París s’enfronta a grans reptes davant la imminent arrencada dels Jocs Olímpics

A tan sols cinc dies que arrenquin oficialment els Jocs Olímpics de París, la capital francesa ja ha començat a experimentar els primers canvis i restriccions. Des de dijous passat fins al 27 de juliol, l’endemà de la cerimònia d’inauguració, no serà possible accedir lliurement al cor de la capital. Per a França, que es troba en alerta màxima antiterrorista, la seguretat d’aquest esdeveniment esportiu és un dels seus reptes més grans, però no l’únic. Al país de la revolució, les vagues, la crisi política o els problemes socials mantenen en suspens les autoritats. Desafiaments que, fins a l’últim dia, el Govern voldrà mantenir a ratlla perquè aquests Jocs Olímpics siguin històrics. Seguretat ‘online’ i ‘offline’. Els carrers de la capital francesa s’han omplert de tanques, policies i militars. L’objectiu: blindar París i protegir els més de 15 milions de visitants que arribaran a la ciutat per a la competició esportiva més seguida. Un protocol de seguretat inèdit amb més de 15.000 soldats repartits per tot el territori, 5.000 només a París, i prop de 20.000 agents de seguretat. A més, França compta amb la col·laboració de les forces de l’ordre d’altres països, com Espanya, Xile, Eslovàquia o Qatar. Aquest és el protocol més visible, però n’hi ha un altre que preocupa molt més les autoritats: la ciberseguretat. Un ciberatac durant els Jocs Olímpics podria suposar el seu col·lapse, ja que gran part d’aquest esdeveniment funciona mitjançant tecnologia, des de l’accés als estadis, la compra de tiquets fins al recompte de resultats esportius. El Govern francès és conscient dels perills de la cibercriminalitat i per això a finals del 2023 el llavors ministre de Transició Digital, Jean-Noël Barrot, va presentar el pla CYBER PME, pel qual es destinarien 1.000 milions d’euros i es doblarien de 37.000 a 75.000 els professionals en ciberseguretat per protegir els Jocs Olímpics. "El risc més gran i el que tindria més conseqüències és l’emissió d’entrades falses en quantitats importants. Les conseqüències serien una pèrdua d’ingressos per als organitzadors, massa gent als estadis amb problemes d’aglomeracions i un cop dur per a la imatge de l’organització dels Jocs Olímpics i de la indústria europea de software segur", afirma l’experta en ciberseguretat, Corinne Henin, a EL PERIODICO. "El phishing podria tenir més èxit durant els Jocs Olímpics perquè s’adreçarà en especial a les persones que cauran en aquestes estafes i que correran el risc de ser enganyades. Les tècniques utilitzades continuaran sent les mateixes de sempre però el risc és més gran", assenyala Henin. Bloqueig polític i tensió social. Després de l’avanç de les eleccions legislatives, el bloqueig polític preocupa els organitzadors i visitants dels Jocs Olímpics. Amb un país sumit en la inestabilitat institucional, alguns van dubtar de la celebració d’aquests Jocs. Fins i tot els serveis d’intel·ligència, juntament amb el Ministeri de l’Interior, van mostrar dies abans de les eleccions la seva intranquil·litat per la possible victòria de l’extrema dreta i l’arribada del seu candidat, Jordan Bardella, al Palau de Matignon, la seu de l’Executiu francès. La seva falta d’experiència, el seu desconeixement sobre el pla de seguretat dels Jocs i, per descomptat, la seva ideologia, preocupava en les altes esferes del Govern. El Reagrupament Nacional de Marine Le Pen finalment no va guanyar les eleccions, però persisteix una preocupació: alguns temen que davant la falta de majories clares a l’Assemblea Nacional i un Govern en funcions la classe política utilitzi el focus dels Jocs Olímpics per "promoure les seves agendes". A aquesta inestabilitat s’uneix a la tensió al carrer i l’anunci d’una possible vaga de la CGT-Spectacle, que representa els ballarins i artistes que participen en la cerimònia d’inauguració. "Lamentem anunciar un preavís de vaga per a l’espectacle del 26 de juliol", va anunciar aquest divendres el sindicat. "Confiem que l’organització de París 2024 ho solucioni al més aviat possible i no afecti la cerimònia, en la qual fa anys que treballem", va afirmar Maud Le Pladec, directora i coreògrafa de la cerimònia inaugural dels Jocs. Una vaga que també podria causar un efecte crida en altres sectors, com el dels transports, en el qual des de fa mesos han fet aturades puntuals per demanar millores laborals. El factor de la sostenibilitat. Els organitzadors d’aquesta competició han desplegat tota mena de mesures sostenibles com, per exemple, l’ampliació de carrils bici, menjars vegetarians, fer del Sena un riu apte per al bany, limitar al màxim les emissions de CO2… Aquests Jocs Olímpics tenen el repte afegit de "tenir un impacte ambiental positiu". Els responsables s’han posat com a meta no superar el llindar d’1,5 milions de tones de CO2, és a dir, la meitat que a Tòquio 2021. A més, el 95% de les infraestructures que s’utilitzaran en la competició ja existeixen o seran reutilitzables, tan sols un 5% de les construccions són noves, inclosa la Vila Olímpica, que en aquest cas és ecoresponsable gràcies a l’ús de la fusta. A més, segons la llei antiresidus per a l’economia circular (AGEC), que va entrar en vigor el gener del 2023, durant els Jocs no estarà permesa la distribució gratuïta d’ampolles de plàstic d’un sol ús en espais i esdeveniments públics, a excepció de les zones de competició, on sí que es repartiran per evitar intoxicacions. Malgrat aquestes millores, segons Carbon Market Watch, "continuen sent insuficients", ja que un dels motius pels quals aquests Jocs Olímpics no seran ecoresponsables és el desplaçament de 15 milions de visitants. Alerta per prostitució infantil. Davant l’arribada de milions de turistes per a aquest gran esdeveniment esportiu, les autoritats franceses temen una explosió de la prostitució a la capital. Existeixen antecedents d’altres esdeveniments esportius d’aquest tipus, com el Mundial del 2006 a Alemanya o el Mundial del Brasil del 2014, que van experimentar un augment de la prostitució del 30%. Malgrat la pressió policial que hi ha en aquests moments a les zones on hi ha més comerç sexual, i tot i que la prostitució a França és completament il·legal, les oenagés ja han aixecat la mà i han assenyalat una preocupació en concret: l’augment de la prostitució infantil durant els Jocs a les zones més desfavorides de la regió parisenca. Segons l’associació Amicale du Nid, el nombre de treballadores sexuals menors d’edat s’ha duplicat en els últims anys, i actualment es calcula que a França hi ha entre 7.000 i 10.000 nenes d’entre 13 i 16 anys explotades. Aquest augment afecta especialment la zona de Seine-Saint-Denis, la més pobra de la regió d’Ile-de-France. "Aquest augment afecta principalment Saint-Denis i, en particular, les ciutats que acullen seus olímpiques", assenyala Hanitra Andriamandroso, treballadora a Amicale du Nid, des d’on ja han començat a notar un augment d’anuncis publicitaris i moviments relacionats amb la prostitució infantil. París compta amb precedents en aquest tema. El 2020, les autoritats van desmantellar una xarxa de prostitució infantil a la capital, en la qual els proxenetes captaven les menors a través de xarxes socials per posteriorment gestionar el negoci mitjançant anuncis col·locats a Airbnb o en portals de reserva d’hotels. A França, mantenir relacions sexuals amb menors de 18 anys suposa una pena de set anys de presó i una multa de 100.000 euros..

París s’enfronta a grans reptes davant la imminent arrencada dels Jocs Olímpics

La capital francesa desplega un protocol de seguretat inèdit i es blinda amb més de 15.000 soldats i prop de 20.000 agents policials repartits per tot el territori

El més llegit