Von der Leyen, reelegida per al seu segon mandat a la CE

Fa cinc anys, la conservadora Ursula von der Leyen va superar l’examen per només nou vots després d’un procés d’elecció al qual va arribar per sorpresa i sense fer campanya. Aquesta vegada, l’alemanya va anar a totes per convèncer el màxim nombre possible d’eurodiputats i per assegurar-se un segon mandat al capdavant de la Comissió Europea. Va sortir airosa de l’envit, amb 401 vots a favor, 284 en contra i 15 abstencions (a més de 7 de nuls), i el suport dels populars, els socialistes, els liberals i els verds, que van tancar files amb el seu projecte per als pròxims cinc anys per construir un mur de contenció davant l’extrema dreta. Suport de 401 eurodiputats El resultat confirma la seva elecció amb més marge que el 2019. Llavors va rebre 383 vots a favor, 327 en contra i 22 abstencions, lleugerament per sobre dels 374 en els quals es va fixar la majoria absoluta. En aquesta ocasió, i amb 707 vots emesos, la majoria absoluta s’havia fixat en 360 vots. Von der Leyen va rebre el suport de 401 eurodiputats, just els que sumaven la gran coalició formada pels populars, els socialistes i els liberals. Els Verds (amb els quals sumen 454 escons), i als que s’ha ampliat la coalició, van anunciar que hi van votar a favor, cosa que significa que l’alemanya es va deixar uns 50 escons d’aquesta coalició ampliada. Els populars i els socialistes espanyols hi van votar a favor, igual que el PNB. Es van desmarcar l’eurodiputat d’En Comú, Jaume Asens; els membres d’ALE –Compromís, BNG i ERC–, i els eurodiputats d’EH Bildu, Sumar i Podem, que hi van votar en contra, en línia amb el grup de l’Esquerra; els dos grups d’extrema dreta, els Patriotes de Viktor Orbán i Marine Le Pen, i que integren també Vox, i l’Europa de les Nacions Sobiranes. Per la seva part, els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), que lidera Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni, van donar llibertat de vot als seus membres, tot i que també hi van votar en contra amb l’excepció d’algunes delegacions com els belgues de la N-VA i els txecs d’ODS. Els quatre sumen 233 escons, per sota dels vots negatius que ha rebut. "L’estratègia correcta" "Ha sigut l’estratègia correcta", va insistir l’alemanya en una breu roda de premsa sobre la coalició formada per les forces "proeuropees", "pro Ucraïna" i "pro Estat de dret". Tots i cada un dels grups polítics de la nova majoria que van tancar files amb el seu programa de govern per al període 2024-2029 han vist reflectides les seves peticions en les orientacions estratègiques que guiaran el seu mandat a partir de l’1 de novembre: un comissari de Defensa, un vicepresident responsable de reduir la burocratització i la simplificació administrativa, un altre comissari encarregat d’impulsar un nou pacte per al Mediterrani i un comissari d’habitatge, responsable de dissenyar el primer pla europeu d’habitatge assequible. "Hem aconseguit que les orientacions polítiques de la Comissió siguin les més socials i ecologistes de la història. Amb les nostres peticions hem donat forma al capítol sobre la dimensió social, la lluita contra el canvi climàtic i una transició justa", va celebrar la cap de files dels socialistes, Iratxe García.

Von der Leyen, reelegida per al seu segon mandat a la CE

La líder conservadora ha aconseguit més marge que en la votació del 2019, amb el suport dels populars, els socialistes, els liberals i verds

El grup de l’Esquerra i la majoria de l’extrema dreta s’hi pronuncien en contra

El més llegit