Quan Donald Trump va entrar dilluns a la nit al camp del Fiserv Forum de Milwaukee, amb l’orella dreta coberta per un enorme embenat, a la convenció nacional republicana es va viure un autèntic èxtasi col·lectiu. Era la primera aparició pública des de l’atemptat fallit de dissabte del líder, nominat oficialment hores abans com a candidat del partit per a les eleccions del novembre. Va ser rebut com un heroi, com un màrtir, com un ídol, amb tal entrega que fins i tot va fer que un polític que rares vegades es permet donar mostres d’emoció baixés per uns segons la guàrdia i exposés la seva humanitat.