La meitat que batega, exhorta i desafia

La justícia russa n’ha ordenat l’arrest. Ella, des d’Alemanya, planta cara: "Vladímir Putin és un assassí i un criminal de guerra. El seu lloc és a la presó, i no en algun lloc de la Haia, en una acollidora cel·la amb televisor, sinó a Rússia, a la mateixa colònia i a la mateixa cel·la de dos per tres metres en la qual va matar Alexksei". Si el coratge i el compromís amb la veritat i la llibertat fossin capaços de canviar el rumb de la història, Rússia seria a les portes d’una nova etapa. Obrint camí, la dona que es nega a abaixar la mirada. N’hi ha prou amb observar-la uns segons per sentir la imperiosa necessitat de recórrer a les pàgines de la història o de la mitologia. Com si el nom de Iúlia Navàlnaia (Moscou, 1976) necessités assimilar-se al d’alguna heroïna del passat. El seu nom esculpit en pedra o erigit en la protagonista excelsa capaç de plantar cara als fats més funestos. Recta, sòbria, desafiadora. Una mirada tan trista com invencible. La seva veu, serena. Les seves paraules, afilades com un estilet. La viuda de l’opositor al règim del Kremlin Aleksei Nalvani no va voler vessar llàgrimes en públic davant la mort del seu marit. "Lent assassinat", el va qualificar Josep Borrell, alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat. Ja llavors, el febrer d’aquest any, Iúlia va anunciar que continuaria amb la lluita del seu marit per una Rússia democràtica i lliure. "Ràbia, ira, odi envers els que es van atrevir a matar el nostre futur –va afirmar–. Putin va matar la meitat de mi: la meitat del meu cor i la meitat de la meva ànima. Però encara tinc l’altra meitat, i em diu que no tinc dret a rendir-me". Iúlia sempre va ser la companya poderosa d’Aleksei. Tot i que ella no busqués especialment els focus, tots dos componien una parella magnètica que trencaven amb la masculinitat solitària i hieràtica del líder del Kremlin. Nalvani no galopava amb el tors despullat, sinó que destil·lava una humanitat capaç de vèncer la por. El suport de la seva dona traspassava la façana de joventut i bona aparença que tots dos lluïen. No dubtaven a mostrar afecte l’un per l’altre. "Una parella de Hollywood", va arribar a descriure’ls el periodista i historiador rus Mikhail Zygar. "Iúlia, m’has salvat" Navàlnaia, llicenciada en relacions internacionals, va conèixer Aleksei el 1998. Tots dos, cristians ortodoxos, es van casar dos anys després i van tenir dos fills. Des de l’inici, ella va acompanyar el seu marit a les manifestacions i a tots els processos judicials. També va ser ella la que va exigir públicament que el seu marit fos evacuat en ambulància aèria a Alemanya. Gràcies a la seva tossuderia, l’home va superar un enverinament que hagués resultat letal. Es va mantenir en coma induït durant 18 dies. "Iúlia, m’has salvat", va escriure Aleksei a les xarxes socials quan va recuperar la consciència. Sí, aquell agost del 2020 va aconseguir salvar-lo, però la seva protecció va tenir data de caducitat. Després de recuperar-se de l’enverinament, Aleksei va ser detingut tot just trepitjar l’aeroport de Moscou. Condemnat per diversos càrrecs falsos, va ser conduït a una colònia penal en el cercle polar àrtic. Allà va morir als 47 anys. I allà, a desenes de graus sota zero, van mirar de congelar els seus esforços per denunciar la corrupció de l’era Putin. Fins a la mort d’Aleksei, Iúlia era el punt de suport del seu marit. Ara, s’erigeix en el punt de suport de l’esperança. La seva figura, no enfangada per la lluita política, pot ser capaç d’unir diversos sectors de la dissidència democràtica. S’al·ludeix a la seva intel·ligència, al seu aplom i a la seva fèrria determinació. I observant les seves aparicions no semblen paraules sorgides de cap assessor d’imatge. La seva presència destil·la tot això i més. Una determinació serena, senzilla, però especialment potent. Admet que lluita per mantenir la compostura en públic, no vol donar aquesta satisfacció al Govern rus. Des de la mort del seu marit, el seu estil s’ha pronunciat. Un recollit auster per als cabells, ni tan tibant com per destil·lar severitat, ni tan deixat anar com per transmetre deixadesa. Al rostre, amb prou feines rastre de maquillatge. Un penjoll discret. Roba senzilla, però elegant, amb predilecció pels escots barca. Un estilisme que ressalta, que emmarca el seu rostre. Un bust esculpit per a la posteritat. No fa falta buscar simetries amb protagonistes de la història, Iúlia reclama el seu espai. Els tribunals ja n’han ordenat la detenció si trepitja territori rus. Ella manté el desafiament. Tot i que sent que Putin la va partir per la meitat.

El més llegit