Els errors de seguretat deixen en evidència el servei secret

Dissabte a la tarda, Thomas Matthew Crooks, de 20 anys, es va colar en un terrat prop d’un recinte firal de grangers a la petita localitat de Bethel, Pennsilvània, des d’on tenia una vista privilegiada de l’esdeveniment que se celebraria a la finca del costat: el míting de Donald Trump, a 140 metres de distància. Alguns assistents expliquen que van veure un home ajagut sobre la teulada i armat amb un rifle i van mirar d’alertar les autoritats. El tret a matar, que tan sols va fregar l’orella de Trump, li va acabar costant la vida a Crooks en mans del servei secret, ara qüestionat per no haver evitat l’atac. El fet que Trump sigui alhora expresident i candidat el proveeix, de per vida, de la protecció del servei secret, una unitat del Departament de Seguretat Nacional (DHS, per les seves sigles en anglès) les 24 hores del dia. Això inclou els agents amb ulleres de sol que es van abalançar sobre el magnat novaiorquès per protegir-lo, a mode d’escut humà, i els franctiradors que, apostats sobre talaies circumdants, van abatre Crooks. Sobre ells ha ordenat el president Joe Biden una "investigació independent", en paral·lel, per esbrinar en què van fallar. La Casa Blanca es va comprometre a fer públics els detalls. Alguns simpatitzants de Trump van acusar el servei secret de rebutjar les peticions de més protecció de l’equip de l’expresident, cosa que l’agència va qualificar d’"absolutament fals". També el Congrés dels EUA va anunciar la seva pròpia investigació sobre l’assumpte: "Hi ha moltes preguntes i els nord-americans exigeixen respostes", va declarar en un comunicat James Comer, republicà de Kentucky, que dirigeix el Comitè de Supervisió i Responsabilitat de la Cambra de Representants. També va suggerir que l’elevada tensió d’aquesta campanya requereix una seguretat més elevada que les anteriors. "Les amenaces no són les mateixes, el perfil no és el mateix, res és igual", va assenyalar. Ara, la investigació per aclarir les causes de l’incident recau en mans d’una altra agència: l’Oficina Federal d’Investigació (FBI), que depèn del Departament de Justícia. El que se sabia al tancament d’aquesta edició és que l’assaltant, Crooks, va disparar un rifle semiautomàtic AR-15, comprat pel seu pare, i que va actuar en solitari. Amb tot, s’ha descartat que els "artefactes sospitosos" que les autoritats van trobar al seu vehicle fossin explosius. Intel·ligent i callat La seva ideologia política era ambivalent: Crooks estava registrat com a votant republicà però feia tot just tres anys, quan en tenia 17, va fer una donació de 15 dòlars al Partit Demòcrata. Tampoc la seva família tenia un marcat perfil polític: el seu pare estava registrat com a republicà, la seva mare figurava com a demòcrata. El jove, que hauria votat per primera vegada en unes eleccions presidencials aquest novembre, no tenia cap publicació de caràcter polític ni violent en xarxes socials. Crooks treballava com a auxiliar de nutrició en una residència de gent gran. Va passar tots els filtres de seguretat per obtenir la feina perquè no tenia antecedents de cap tipus ni havia mostrat cap comportament estrany. Antics companys de feina i de l’institut local, en el qual es va graduar fa tot just dos anys, l’han descrit com algú intel·ligent, callat i respectuós, que no feia gala de les seves opinions polítiques.

Els errors de seguretat deixen en evidència el servei secret

L’FBI indaga en l’atemptat mentre que una investigació independent busca aclarir en què va fallar l’agència

El més llegit