Biden sobreviu davant les càmeres però no calma la crisi de la seva candidatura

Els demòcrates, Washington, els Estats Units i el món sencer van arribar dijous a una esperada roda de premsa del president i aspirant a la reelecció Joe Biden amb l’ànima en suspens. Després d’aquesta compareixença, ahir seguien igual, sense respostes clares ni definitives sobre quin serà el futur d’aquesta candidatura que s’enfronta a la de Donald Trump. Biden continua. La resistència que ho faci també. Les capacitats físiques i cognitives del mandatari nord-americà als 81 anys són al centre d’un sísmic debat polític des del seu desastrós debat davant Trump. Per això la roda de premsa era com una prova de foc i la va superar. Malgrat alguns lapsus destacats, especialment dir "vicepresident Trump" quan volia parlar de Kamala Harris (un parell d’hores després d’haver presentat Zelenski com a "president Putin"), es va mostrar còmode especialment al parlar de l’acabada de concloure cimera de l’OTAN, política exterior, repàs dels seus èxits legislatius o atac a Trump. I va insistir una vegada i una altra, amb fermesa i diferents arguments, que no pensa retirar-se de la cursa per a les presidencials del novembre. "Soc la persona més qualificada per optar a la presidència –va dir–. El vaig guanyar [Trump] una vegada i ho tornaré a fer". Es pot dir que, després d’aquella hora responent a 17 interrogants d’11 periodistes, va sobreviure. Els que li donen suport van veure arguments per defensar la seva determinació de seguir. D’altres semblaven menys convençuts que aquesta actuació fos suficient. I ho expressava a la CNN el congressista Brad Schneider, un dels que li han demanat passar el testimoni: "No podem tenir una situació en què estem cada dia contenint la respiració, sigui en una roda de premsa, un debat o un míting". Biden no fa cap cas dels crítics a la seva continuïtat com Schneider i ahir va tornar a la campanya, amb un acte a Detroit (Michigan), al mateix institut on fa quatre anys va prometre ser un candidat pont a noves generacions, un dels temes pel qual li van preguntar els periodistes. Dilluns participarà en un acte de commemoració de la llei de drets civils a Austin (Texas) a la biblioteca presidencial Lyndon B. Johnson (el president que el març del 1968 va anunciar que no seria el nominat demòcrata). Allà gravarà una entrevista amb l’NBC, que s’emet el mateix dilluns. I els dies següents tindrà actes electorals a Nevada amb dos importants grups de negres i hispans. Pressió per abandonar Biden continua determinat a provar la viabilitat de la seva candidatura però això està lluny de significar que hagi aconseguit apaivagar la crisi. Persisteixen els amplis dubtes sobre la seva continuïtat, l’intens escrutini i l’enorme pressió perquè abandoni. Des del debat ha seguit el degoteig de congressistes de la seva formació que l’insten a fer un pas al costat. Almenys un ho va fer directament ahir en una trucada que Biden va mantenir amb el grup de congressistes hispans. El temor és no només que Biden perdi la Casa Blanca, sinó que arrossegui també els congressistes que s’enfronten a la reelecció. Les pors que la seva presència a les paperetes afavoreixi els republicans s’estenen no només en districtes ja per si mateixos complicats, sinó fins i tot en llocs que tradicionalment han sigut feus demòcrates. I el líder de la minoria a la Cambra Baixa, Hakeem Jeffries, va anunciar ahir en una carta que havia tingut després de la roda de premsa una reunió amb Biden en què li havia exposat les preocupacions i reflexions del grup. No li va demanar que abandonés. Tampoc li va donar el seu suport per continuar. Alguns donants, per la seva banda, també l’insten a retirar-se. Segons ha publicat The New York Times, alguns d’ells han dit al principal Supercomitè d’Acció Política que recolza Biden que congelen l’aportació de gairebé 90 milions de dòlars que havien compromès si el president es manté com a candidat. D’altres van dir que no donaran més diners mentre estigui encapçalant el ticket. Un altre factor preocupant per a Biden i la seva campanya va arribar ahir de Sunrise Movement, una organització de joves que lluita contra el canvi climàtic i que és fonamental per als demòcrates per organitzar i mobilitzar l’electorat jove (ja distanciat de Biden per la guerra a Gaza). En un comunicat el grup li demanava que "passi la torxa". En la roda de premsa de la vigília va quedar clar que Biden segueix enrocat a negar que tinguin base les preocupacions sobre les seves capacitats que exposen no només membres del seu partit, estrategs o donants sinó, també, com diuen les enquestes, un enorme nombre de votants. Només admetia que "és important que calmi les pors", apostant per fer-ho amb la intensa agenda d’actes públics, electorals o mediàtics amb què vol demostrar la seva capacitat. L’opció de Harris La vicepresidenta Harris, que el consens veu com a relleu natural de Biden en cas que abandonés, també va ocupar part de la roda de premsa. I el demòcrata va fer una encesa defensa de la seva número 2 i va dir: "No l’hauria escollit si no pensés que estava qualificada per ser presidenta", però també va allunyar l’opció de passar-li el testimoni si les enquestes mostressin que ella té més opcions de guanyar Trump que ell.

Biden sobreviu davant les càmeres però no calma la crisi de la seva candidatura

Tot i els lapsus, l’octogenari va tenir en la seva reaparició pública una actuació sòlida i va insistir que és «la persona més qualificada» per enfrontar-se a Trump / Més congressistes li demanen que es retiri

El més llegit