La migració, el camp i el cost de la vida decidiran els comicis francesos

El 9 de juny més de 49 milions de francesos van votar en unes eleccions europees en les quals tots els sondejos donaven com a guanyadora l’extrema dreta, però pocs creien que seria amb un victòria històrica. Amb un 31,7% dels vots, el resultat de Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen sembrava el caos al país gal. Minuts després de publicar-se els sondejos a peu d’urna, el president Emmanuel Macron anunciava la dissolució de l’Assemblea Nacional i l’avanç de les eleccions legislatives. Avui, els francesos tornen a votar en la segona volta d’aquests comicis. Els últims sondejos donen un retrocés de l’extrema dreta, que es quedaria amb entre 175 i 205 seients, i un avenç de les forces republicanes. Aquesta setmana, la majoria presidencial va obrir una porta a una nova coalició anti Reagrupament Nacional i va encoratjar la creació d’un possible govern "arc de Sant Martí" amb socialistes i ecologistes, tot i que sense La França Insubmisa (LFI) de Jean-Luc Mélenchon. "No hi haurà mai una aliança entre nosaltres i La França Insubmisa", va insistir dimecres passat el primer ministre, Gabriel Attal, tot i que altres veus demanen "assumir responsabilitats" i "asseure’s al voltant d’una taula", en un moment clau en la política francesa. En mans dels francesos queda que la segona volta també entri als llibres d’història i que per primera vegada l’extrema dreta guanyi unes de legislatives, o per contra, apostar pel cordó sanitari. França pateix i busca respostes. Reagrupament Nacional ha aconseguit que la meitat dels francesos ja no vegin l’extrema dreta com un perill, sinó més aviat com una opció més dins de l’arc polític. La pèrdua de poder adquisitiu ha sigut el gran protagonista de la campanya, ja que és la principal preocupació dels francesos. Després de la pandèmia de la covid, la guerra d’Ucraïna i l’augment de la inflació, França ha vist com l’agència de qualificació financera S&P Global Rating rebaixava per primer cop des del 2013 la nota del deute sobirà d’"AA" a "AA-" a causa del "deteriorament de la situació pressupostària" del país, i arrossegant el Ministeri d’Economia a anunciar una retallada en la despesa pública de 10.000 milions d’euros. "El 2023, França va tenir un dèficit decebedor. Esperàvem un 4,9% i vam tenir un 5,5%. (...) Es va deure principalment a uns escassos ingressos. Se suposava que serien 12.300 milions, però en realitat van ser només 300 milions", explica per a EL PERIÓDICO Clara Leonard, doctora en Economia i cofundadora de l’Institut Avant-Gare. Una situació que molts atribueixen a les beneficioses polítiques del macronisme a les rendes més altes. "El senyor Macron és el president dels rics i un enemic del poble", va assegurar Mélenchon. No s’equivoca, ja el 2018, el 60% dels francesos el catalogava com el president dels rics, segons un sondeig d’Odoxa. Immigració La immigració és un altre dels assumptes que més preocupen als francesos. Segons les últimes enquestes, el 53% dels ciutadans afirmen que "hi ha massa immigrants al país". Una inquietud que s’ha convertit en un punt recurrent en els programes polítics, tant de l’esquerra com de la dreta, però en especial de Reagrupament Nacional i Reconquesta, el partit del polèmic Éric Zemmour. Segons ha manifestat en més d’una ocasió el president d’RN, Jordan Bardella, el seu objectiu és "buidar França d’immigrants". Una proposta rebutjada per part d’associacions i economistes a causa dels perills que comporta. França necessita els immigrants per cobrir els llocs de treball que els nacionals no volen ocupar. Actualment, 340.000 agents públics són immigrants nacionalitzats. Tot i així, falta personal en el sector públic, segons assenyalen les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (Insee). També en la sanitat, que compta amb 16.345 metges estrangers, però no són suficients. Aquest estiu, l’hospital de Nantes tancarà 100 llits per falta de personal i de pressupost. "El sector públic se sosté en gran part gràcies als treballadors de nacionalitat estrangera o de doble nacionalitat: metges, carters, professors, personal de neteja. Sense ells, ¡bona sort!", va declarar Ian Brossat, portaveu del Partit Comunista. Segons l’Insee, el 2021, un 7,7% dels habitants de França eren estrangers, una xifra inferior al 8,4% de mitjana a tota la Unió Europea (UE). I els immigrants irregulars eren el 10,3%, davant el 12,4% de mitjana de la UE. Els ‘armilles verdes’ El Pacte Verd, la competència deslleial dels productes estrangers, la inflació i una administració fantasma han fet que el camp francès hagi donat un cop sobre la taula. El mes de febrer passat, els agricultors van bloquejar les principals rutes del país durant dues setmanes per demanar al Govern solucions i el final de la burocràcia. El primer ministre, Gabriel Attal, va haver d’estrenar-se recorrent les granges de tot el país, escoltant les peticions d’agricultors i ramaders per mirar de millorar les condicions del sector. Malgrat els esforços, la revolta dels armilles verdes va suposar un punt d’inflexió a les urnes. En el departament de l’Avairon, el 94% de les comunes van votar per Marine Le Pen en les europees. "Potser la nostra campanya no s’hagi centrat prou en la ruralitat", va reconèixer als mitjans Murielle Lepvraud, candidata de la coalició d’esquerres Nou Front Popular.

La migració, el camp i el cost de la vida decidiran els comicis francesos

Els sondejos situen Marine Le Pen com a primera força però lluny de la majoria absoluta i la resta de forces polítiques ambicionen poder constituir un govern ‘arc de Sant Martí’ per frenar-la

El més llegit