Vestien de negre de dalt a baix, i es cobrien el cap amb una caputxa. No portaven identificació, i entre si, per comunicar-se, utilitzaven un idioma que amb prou feines s’havia sentit en aquestes latituds tropicals. Feien servir armes i tàctiques mai vistes entre les forces de seguretat locals, i munició d’un calibre elevat. A més, parlaven a crits, i amb prou feines s’entenien amb els manifestants que havien de reprimir. Eran els franctiradors russos, els caps més visibles del vast desplegament d’agents d’intel·ligència i assessors de seguretat enviat pel Kremlin a Nicaragua des de fa prop d’una dècada per apuntalar el règim aliat de Daniel Ortega i la seva dona, Rosario Murillo, dictadura dinàstica en la qual molts analistes identifiquen similituds majúscules amb la Bielorússia d’Aleksandr Lukaixenko.