Una dama de gel a la caldera mexicana

Claudia Sheinbaum (Ciutat de Mèxic, 1962), elegida de manera flamant per ocupar el càrrec de presidenta de Mèxic en les eleccions celebrades el 2 de juny, fa avui 62 anys. Prendrà possessió l’1 d’octubre, l’endemà que s’extingeixi el sexenni del seu mentor, Andrés Manuel López Obrador, factòtum juntament amb Sheinbaum de Morena (Moviment de Regeneració Nacional) i de la coalició electoral Seguim Fent Història. Sheinbaum tindrà al davant el repte d’ordenar la dotzena –segons l’FMI– economia mundial –Espanya és la quinzena– i d’agafar les regnes d’un Estat tan possibilista com fallit, amb un problema estructural de corrupció institucional i un món criminal lligat al narcotràfic que estén els tentacles sobre totes les capes socials: l’acció dels cartells produeix més de 33.000 milions de dòlars a l’any al país. La xifra duplica la producció nacional de la indústria farmacèutica i supera el PIB d’economies com Haití, Jamaica o les Bahames. Inscrita pels experts en una esquerra moderna, més europea que indigenista i preocupada pels drets humans, l’ecologia, el gènere i la diversitat sexual, Sheinbaum representa el sentit pragmàtic de la política i una rara avis del poder a Mèxic. És llicenciada en Física, científica per vocació i autora de més de cent publicacions relacionades amb el medi ambient, l’energia i el desenvolupament sostenible. En un estat que té en el patriarcat i la masculinitat una de les senyes d’identitat, la dirigent està disposada a aprovar reformes molt ambicioses en el que els analistes han vaticinat com a poder tranquil. Té feina per fer. D’ascendència jueva, Sheinbaum ja sap què és governar. Molt activa en els moviments estudiantils durant l’etapa universitària, López Obrador la va incloure en el Gabinet durant la seva etapa al capdavant del Districte Federal per aconseguir la Secretaria de Medi Ambient. Corria l’any 2000 i allò la va portar a la representació de López Obrador per a les presidencials del 2006, la constitució de Morena el 2011, alcaldessa de Tlalpan el 2015 i cap del Govern de Ciutat de Mèxic entre el 2018 i el 2024. Durant totes aquestes etapes es va guanyar l’apel·latiu de dama de gel pel seu estil sobri i impassible. A principis de mes es va convertir en la presidenta més votada de la història de Mèxic amb el 59,5% dels vots, més de 6 punts per sobre del percentatge obtingut per López Obrador el 2018, i 32 d’avantatge sobre la dona que liderava l’aliança opositora, Xóchitl Gálvez. Masclisme rampant Coneix de ben a prop els embats de la corrupció. Afectada pel masclisme rampant, els seus opositors la van voler col·locar sempre a l’ombra del seu primer marit, el també polític i exalcalde de Tlalpan Carlos Imaz, sorprès en una gravació del 2004 acceptant diners d’un empresari en l’afer conegut com els videoescàndols. La parella es va divorciar el 2016. Volen posar-la de nou a l’ombra d’un home, en aquest cas del seu mentor, López Obrador, líder de l’esquerra mexicana, a qui acusen d’utilitzar Sheinbaum per als seus propis interessos. La nova presidenta, per tant, haurà de tirar a terra tres barreres preconcebudes i habituals en la política d’aquest país nord-americà: la corrupció, el masclisme i el narcotràfic. Aquest abril, en plena campanya electoral, la comitiva de la candidata va ser retinguda a Chiapas per un grup d’encaputxats encarregats de mantenir la seguretat en una àrea afectada per pugnes entre narcotraficants. Abans de deixar-la continuar, un home amb passamuntanyes li va etzibar: "Recordise’n quan estigui al poder, recordi’s de la Sierra, recordi’s de la gent pobra: només li volem dir això". Sheinbaum segueix l’estela de López Obrador, més centrat en l’atenció a la pobresa i la marginació com a causes de la violència que no pas en el combat directe a les màfies. "Nosaltres no declararem guerres; això ja ho va provar el país i no serveix per a res; al contrari, genera molta més violència", va assegurar Sheinbaum durant la campanya. Disminuir la impunitat, reforçar la Guàrdia Nacional, la creació del Sistema d’Investigació i Intel·ligència per a la Seguretat Pública i enfortir la coordinació entre dependències estatals i les fiscalies locals conformen la seva estratègia per lluitar contra el narcotràfic. El consum de droga i les addiccions, addueix la presidenta electa, s’han d’atendre com una qüestió sanitària. No hi ha gaire gent que pensi que podrà aconseguir el seu objectiu. La violència a Mèxic, amb una mitjana de 77 homicidis cada dia el 2024, supera qualsevol sèrie de ficció.

El més llegit