La pugna armamentística

La nova cursa nuclear pren impuls amb més despesa en armes i menys control

La modernització dels arsenals i les tensions geopolítiques incrementen el perill d’una catàstrofe 

Els EUA són el país que més inverteix en armament atòmic, seguit per la Xina i Rússia

S’inverteix també en rearmament convencional, impulsat a Europa per la invasió d’Ucraïna

«La gent oblida que les normes van servir per eliminar 60.000 caps nuclears», afirma Walsh, del MIT

La nova cursa nuclear pren impuls amb més despesa en armes i menys control

Ricardo Mir de Francia

Fa poc més de dos anys, les cinc potències amb armes nuclears i seient permanent al Consell de Seguretat de les Nacions Unides van firmar una declaració conjunta amb l’objectiu exprés de prevenir la propagació de les armes de destrucció massiva i un potencial conflicte nuclear capaç d’extingir bona part de la vida del planeta. "Creiem fermament que cal evitar una expansió més gran de les esmentades armes", deia el comunicat firmat pels Estats Units, Rússia, Xina, França i el Regne Unit. "Una guerra nuclear mai pot ser guanyada ni mai ha de ser lluitada". Darrere d’aquelles paraules, no obstant, no hi havia un pla d’acció per frenar el rearmament. Més aviat al contrari. El brindis al sol va arribar en ple procés de modernització dels arsenals nuclears i l’augment sostingut de la despesa al sector, que creix en paral·lel a les tensions geopolítiques i a l’auge de l’autoritarisme.