L’extrema dreta que ve

Mal avinguts en el passat, però més forts que mai en el present i amb possibilitats de desestabilitzar el futur. Els partits d’extrema dreta han tornat a fer un pas de gegant en les últimes eleccions europees, i tot i que no han aconseguit evitar una possible coalició entre els partits tradicionals (democristians, socialdemòcrates i liberals) continuen erosionant a poc a poc el centre, guanyant espai en un Parlament Europeu que estarà la pròxima legislatura més polaritzat i dividit que mai i en el qual serà més difícil construir majories entorn dels assumptes més conflictius i que més tensions generen; llegeixi’s l’asil i la immigració, el medi ambient i el clima, l’agricultura, la política exterior o les qüestions identitàries i l’estat de dret. "La política mediambiental continuarà sent vulnerable a l’estancament en el nou cicle politicoinstitucional. El mateix destí seguirà també la política agrícola, la reforma institucional de la UE, l’ampliació, la política exterior i de seguretat comuna, les qüestions socials i les negociacions pressupostàries", augura Corina Stratulat, responsable del programa d’institucions de l’European Policy Centre. ¿Tindrà l’extrema dreta europea capacitat de complir les seves promeses de campanya i debilitar des de dins l’acció política? Superar la divisions Dependrà, afirma Stratulat, de si els partits d’extrema dreta superen les seves divisions i fan un front comú i de si el PPE s’uneix a les seves files, com ha fingit en l’última part de la legislatura en la qual ha aconseguit rebaixar l’ambició de la llei de restauració de la natura, que l’Eurocambra va aprovar amb problemes i ara ha quedat estancada a la taula del Consell pel bloqueig d’una minoria de governs, incloses Àustria i Hongria. En qualsevol cas, a priori, la presència de més eurodiputats de l’extrema dreta complicarà qualsevol negociació sobre la transició ecològica i el pacte verd, l’agricultura i la immigració, com el futur tinder laboral per a estrangers, i podria portar a una menor ambició. "Les pròximes disputes polítiques giraran entorn de l’ecologització de l’agricultura de la UE, la introducció d’objectius de restauració de la natura i el manteniment del compromís d’eliminar progressivament els motors de combustió interna dels vehicles. Aquests debats influiran probablement en les discussions crucials sobre l’establiment d’objectius vinculants per al 2040 de reducció dels gasos amb efecte hivernacle en un 90% i el desenvolupament de vies concretes per aconseguir aquest objectiu", apunta Stefan Sipka, analista de l’EPC. La seva habilitat de pertorbar la política comunitària dependrà en primer lloc del pes polític que tinguin a l’hemicicle i, sobretot, de la seva capacitat per treballar junts, una cosa que no han aconseguit en el passat i que probablement tampoc aconseguiran durant aquest mandat, malgrat les crides de dirigents com el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, o de la ultradretana francesa Marine Le Pen per unir forces i formar un gran grup que podria convertir-se en la segona força de la Cambra. Meloni i Le Pen "Per a Le Pen puc veure-hi l’interès, però crec que Giorgia Meloni perdria respectabilitat. No ho veig. A més, són dos personatges amb una personalitat forta", assenyala un alt càrrec del Parlament Europeu davant la possibilitat que els partits de Meloni, Germans d’Itàlia, i de Le Pen, Reagrupament Nacional, s’uneixin en un gran grup que difumini el paper de la italiana en la política europea.

L’extrema dreta que ve

¿Tindran les formacions ultres la capacitat de complir les seves promeses de campanya i debilitar des de dins l’acció política europea? És un dels interrogants de la legislatura de cinc anys que es presenta en què, a poc a poc, la dreta més radical esgarrapa espai.

El més llegit