La difícil pau entre Armènia i l’Azerbaidjan

A Armènia, la història no es repeteix, però rima: un home a la cinquantena, barba blanca i vestit de caqui fa una marxa per reclamar un canvi de Govern al petit país caucàsic. El moviment, al principi, és perifèric i reuneix poca gent: però creix, creix, i al final, arriba a Yerevan, la capital, i s’encén tot. Va passar el 2018, quan l’actual primer ministre armeni, Nikol Pashinyan, va liderar una revolta democràtica que va acabar amb el règim anterior, un sistema cleptocràtic basat en la corrupció i la proximitat amb Rússia. Ara, una altra onada de protestes s’ha encès contra qui va guanyar el poder en l’últim moviment de manifestació massiu. Però on Pashinyan va triomfar ara fa sis anys, l’onada actual de protesta no ha aconseguit acostar-se al poder. Armènia, després de la seva derrota el setembre de l’any passat en la guerra del Karabakh davant l’Azerbaidjan, viu immersa en setmanes de marxes i protestes a Yerevan. Prop de 200 persones han sigut detingudes per la policia, que ha carregat violentament contra els manifestants. "Hem definit quin és el problema i quin és el nostre objectiu, hem decidit que necessitem un nou Govern, un govern de la gent, un govern del dolor, del patiment, de reconciliació", va dir la setmana passada el líder d’aquesta onada de protestes, l’arquebisbe Bagrat Galstanyan. Home discutit en el passat i de molta ambició, Galstanyan ha dit que no s’oposa a ser el cap de Govern si així ho volen els seus. No obstant, no tot és tan fàcil: Pashinyan té encara majoria al Parlament i encara la confiança del seu partit, malgrat que Galstanyan ha demanat a l’oposició que presenti una moció de censura contra el primer ministre. Moure la línia Aquesta onada de protestes va començar a la regió de Tavush, a la tensa frontera entre Armènia i l’Azerbaidjan. Pashinyan, unilateralment i com a gest davant les estancades negociacions de pau amb l’enemic, va decidir entregar tres pobles abandonats a la frontera a Bakú, i començar a negociar els límits fronterers a partir dels mapes de l’extingida Unió Soviètica. Els habitants de la regió es van revelar, a l’oposar-se que la frontera amb l’Azerbaidjan fos més a prop. Els locals, sumats a sectors més nacionalistes armenis, acusen Pashinyan de ser massa dèbil en les negociacions, d’entregar-se a la derrota militar, i de no ser capaç d’enfrontar-se a Ilham Aliyev, el president àzeri. La realitat, no obstant, és que Armènia, derrotada i molt feble militarment davant l’Azerbaidjan, té poca elecció. "L’estratègia d’Armènia, fins ara, ha sigut la d’intentar dissuadir [mitjançant concessions en les negociacions] l’Azerbaidjan perquè no prengui més mesures per la força. Bakú fa just el contrari: extorsiona amb amenaces militars Armènia perquè Yerevan es doblegui a les demandes azerbaidjaneses", explica Nerses Kopalyan, professor de la Universitat de Nevada. Així, s’arriba a un punt gairebé mort, en el qual l’Azerbaidjan amenaça constantment d’atacar de nou Armènia per evitar que es rearmi, reconstrueixi el seu Exèrcit i pugui enfortir d’aquesta manera la seva posició negociadora en el procés de pau. "El risc que l’Azerbaidjan provi amb una invasió total d’Armènia perquè Armènia exerceix el seu dret nacional de rearmar-se és molt baix, malgrat les amenaces. Però la probabilitat que Bakú utilitzi incursions locals, conquestes per la força de territori fronterer com un mecanisme de pressió diplomàtica és molt alta", continua Kopalyan. Pashinyan i el seu Govern són entre l’espasa i la paret, i la tensió dins del país augmenta. Dits cap a Moscou Des de la derrota a l’Alt Karabakh –tant en la guerra del 2020 com en la invasió àzeri del setembre del 2023, que en tan sols un dia va derrotar per complet les forces armènies de la regió–, la societat armènia viu traumatitzada i amenaçada per les paraules maximalistes del Govern àzeri. I als pobles fronterers és, precisament, on aquesta por és més real. El moviment de protesta segueix, malgrat que no s’espera de moment que el Govern de Pashinyan caigui davant la pressió ciutadana. De fet, el primer ministre armeni assegura sense proves que les protestes, que han aglutinat els sectors més conservadors i nacionalistes armenis, tenen darrere Rússia. Durant aquests anys de derrotes militars, amb l’abandó militar de Rússia a Armènia, Pashinyan ha eliminat gradualment els vincles amb Moscou i ha intentat acostar-se a Occident.

El més llegit