Mèxic elegeix president sota el temor d’una regressió democràtica

"¡Vota todo Morena!". L’eslògan electoral de la formació esquerrana per a les eleccions presidencials, legislatives i locals que se celebren aquest diumenge a Mèxic constitueix tota una declaració d’intencions de cara al futur immediat del país. El morenisme aspira no només a governar els pròxims anys, sinó també a introduir modificacions de pes en l’arquitectura institucional mexicana que són qualificades per l’oposició de temptatives de retallar l’Estat de dret i avançar cap a una democràcia no liberal en què no existeixi possibilitat d’una veritable alternança política. Rússia, un país que ha mostrat evidents simpaties envers el cap d’Estat sortint Andrés Manuel López Obrador (AMLO) durant el seu mandat i embrancat en una potent campanya d’influència a tota l’Amèrica Llatina, observa amb atenció l’evolució de la disputa electoral. "Durant els últims anys, AMLO ha mostrat preocupants tics autoritaris i ha soscavat així la credibilitat del poder judicial i dels òrgans de control sobre el poder executiu", critica per a EL PERIÓDICO Fausto Pretelín, columnista de Globalitika i El Economista. Durant el sexenni que ara s’acaba, la majoria presidencial "ha generat prop de 50 iniciatives legislatives que van en contra de la Constitució; encara més, a vegades, el mateix president ha tingut actuacions contràries a la llei i les ha arribades a justificar assegurant que la seva autoritat està per sobre de la llei", constata Guillermo Valdés, exdirector del CISEN, tal com s’anomenaven els serveis secrets mexicans sota el mandat de Felipe Calderón. Totes aquestes acusacions són rebatudes per la coalició en el poder acusant els seus autors de voler perpetuar els privilegis de partits als quals considera desacreditats per la seva tolerància passada amb la corrupció, i proposa reformes de pes que inclouen, per exemple, l’elecció dels membres del Tribunal Suprem de Justícia de la Nació per sufragi universal. La composició del Parlament Sent així les coses, gairebé tan important com la previsible victòria de Claudia Sheinbaum, aspirant presidencial pròxima a AMLO en representació de Morena i de les formacions satèl·lits que la recolzen, és la futura composició del Congrés General, el parlament bicameral compost per la Cambra de Diputats i el Senat davant les temptacions de la majoria presidencial de modificar-lo. "Per esmenar la Carta Magna, cal una majoria de dos terços a les dues cambres, cosa que és difícil d’aconseguir", recorda Dolia Estévez, una coneguda periodista mexicana. Les crítiques i les denúncies de favoritisme i fins i tot de corrupció electoral de part de l’oposició han sigut constants en els mesos precedents i s’han accentuat durant els últims dies de campanya. "Encara no hem tornat a l’època en què a Mèxic s’omplien de paperetes les urnes, però els recursos de l’Estat s’han posat totalment a favor de Sheinbaum", denuncia Cecilia Soto, militant feminista i excandidata presidencial i una de les artífexs de les anomenades marxes de la Marea Rosa, mobilitzacions ciutadanes que alertaven del perill de regressió democràtica al país i que en els últims dies han recolzat la candidatura de l’opositora Xóchitl Gálvez. A tall d’exemple, Soto denuncia l’ús de dades fiscals confidencials sobre els negocis de Gálvez difosos pel mateix AMLO, les irregularitats registrades durant el procés intern d’elecció de Sheinbaum i sobretot l’ús de les enquestes, un fenomen que ja van percebre en eleccions locals passades. "Estan presentant Gálvez al darrere en els sondejos amb diferències fins i tot superiors a 20 punts, cosa que dona la imatge que l’elecció ja està resolta i desincentiva el votant inclinat cap a l’oposició", remarca Soto . Mèxic, dotat d’una porosa frontera amb els Estats Units de 3.152 quilòmetres de longitud, constitueix un país de gran importància per al Kremlin, sobretot al tractar-se de la nació de parla hispana més poblada i rellevant de tot Llatinoamèrica, una regió geopolítica en què Moscou busca complicitats per superar l’aïllament internacional arran de la guerra d’Ucraïna. En plena precampanya electoral, el març de l’any passat, Nikolai Pàtruixev, exsecretari del Consell de Seguretat i considerat el número 2 del règim de Vladímir Putin, va sorprendre amb unes declaracions grandiloqüents en què comminava Mèxic a aliar-se amb Rússia per recuperar el territori perdut pel país en favor dels EUA, unes paraules reproduïdes degudament per l’ambaixada de Rússia a Ciutat de Mèxic. "Els EUA són com roba de retalls que es poden desfer amb facilitat per les costures".

Mèxic elegeix president sota el temor d’una regressió democràtica

L’oposició sospita que, si la formació esquerrana sortint obté una victòria rotunda tant en les presidencials com en les legislatives, prosseguirà l’erosió de l’Estat de dret

Rússia ha mostrat simpatia cap a l’últim cap d’Estat, així que observa amb atenció els comicis

El més llegit