"Jo soc el lleó, va rugir la bèstia al mig de l’avinguda". Així d’entonat es presenta tot un president. Tant és que sigui per recolzar la causa política dels seus amics de Vox a Madrid com per presentar un llibre saberut sobre economia tres dies després, a Buenos Aires. En tots dos actes, el públic aplaudeix la gràcia a Javier Milei. En el de casa, a més a més, els seus incondicionals coregen la tornada d’una cançó adaptada malgrat que l’autor li ha demanat que no la canti perquè es troba en els seus antípodes ideològics. Però l’anarcocapitalisme no entén de límits i, si no, ja els resoldrà el mercat del més fort. Darrere de l’escenari, un Estat que es dessagna a marxes forçades a l’espera del miracle que reverteixi que gairebé la meitat de la població argentina ja viu en la pobresa.