Israel reprèn l’ambaixadora espanyola per l’aval a Palestina

El director general del Ministeri d’Afers Estrangers d’Israel, Jacob Blitstein, va reprendre ahir els ambaixadors d’Espanya, Irlanda i Noruega. Ho va fer 24 hores després que tots tres països anunciessin la seva decisió de reconèixer l’Estat palestí, aspecte que formalitzaran el 28 de maig. "La decisió recargolada dels seus governs és una recompensa per a Hamàs i Hamàs els felicita per això", va afirmar Blitstein en la reunió celebrada a Jerusalem, segons va informar la institució. "Tindrà conseqüències greus per a les nostres relacions amb els seus països", va advertir a l’espanyola Ana Salomón, a la irlandesa Sonya McGuiness i al noruec Per Egil Selvaag. A més de la reprimenda, als tres ambaixadors se’ls va mostrar un vídeo fet públic dimecres que exposa com un grup de Hamàs entra en una base militar d’observació, a Nahal Oz, a prop de la Franja, i reté i s’emporta diverses soldades. "El reconeixement dels seus governs no promou la pau i dona un impuls a Hamàs, i dificulta encara més la promoció d’un acord per a l’alliberament d’ostatges", va insistir el diplomàtic israelià. Blitstein va remarcar, a més, que Israel no té intenció de posar fi a la guerra a Gaza fins que no aconsegueixi els seus objectius: "Acabar amb Hamàs, la tornada de tots els segrestats i el retorn de la seguretat per a tots els seus ciutadans". La convocatòria dels tres ambaixadors per a una "conversa de reprimenda" i la crida a consultes dels seus enviats a Madrid, Dublín i Oslo van ser anunciades dimecres pel ministre d’Exteriors, Israel Katz, després que els tres governs europeus comuniquessin de manera gairebé simultània la seva intenció de reconèixer l’Estat palestí. Katz va qualificar la decisió de "premi als terroristes de Hamàs", mentre que el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va afirmar que "al mal no se li pot entregar un Estat". Mentre es lliura la guerra diplomàtica, Gaza s’enfonsa encara més en l’abisme. Els continus atacs al nord i el sud de l’enclavament palestí per part dels avions israelians, afegits a la incursió al cor de Rafah dels seus soldats i els combats cos a cos amb els milicians de Hamàs, segueixen convertint el petit territori en el més semblant a un infern a la terra. Durant les últimes setmanes, un milió dels 1,4 milions de palestins desplaçats que buscaven refugi en aquesta localitat han sigut obligats a abandonar-la. Combats cos a cos A mesura que les tropes israelianes avancen sobre el terreny, els milicians de Hamàs responen amb combats cos a cos. "Sentim explosions, i veiem fum negre sortint de les zones que l’Exèrcit ha envaït", denuncia un anònim resident d’una de les àrees densament poblades a l’est de Rafah a Al-Jazeera. A causa de la tràgica situació de la localitat, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA) ha hagut de suspendre la distribució d’aliments per l’escassetat de subministraments i la inseguretat. Durant les últimes 24 hores, almenys 38 palestins en tot l’enclavament han mort. Així, la xifra total de morts supera ja els 35.800 gazians. Al nord de Gaza, l’Hospital Al-Awda ha hagut de tancar després d’un setge de quatre dies. És "l’últim d’una sèrie d’atacs sistemàtics contra l’assistència sanitària per part de les forces israelianes", assenyala Metges sense Fronteres. "Gairebé tots els pacients i treballadors s’han vist obligats a abandonar un dels pocs hospitals en funcionament al nord de Gaza", informa l’organització humanitària, que ja ha evacuat més d’una dotzena de centres mèdics. Sotmès a un altre ferotge setge durant dies, també l’Hospital Kamal Adwan a la Beit Lahia ha deixat de funcionar. Per la seva banda, el gabinet de guerra d’Israel va aprovar ahir la represa de les converses indirectes amb Hamàs per a l’alliberament dels ostatges i l’acord d’una treva. Dimecres, amb l’objectiu d’exercir pressió sobre l’Executiu de Netanyahu, les famílies dels captius van publicar un esgarrifós vídeo en el qual es veu com cinc soldades retingudes a Gaza eren vigilades i traslladades per milicians de Hamàs durant l’atac del 7 d’octubre. Una font que ha estat citada pels mitjans hebreus afirmava ahir que els ministres haurien aprovat noves directius perquè els negociadors intentin aconseguir un avenç. Fins ara, la negativa d’Israel d’aturar la guerra ha impedit l’acord. A hores que avui a la tarda el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) es pronunciï sobre la sol·licitud de Sud-àfrica d’ordenar a Israel un alto el foc a Gaza apel·lant a les suposades matances indiscriminades i a la crisi humanitària i la fam provocades al territori, diversos alts funcionaris israelians van expressar el seu temor que el TIJ falli amb duresa exigint que s’aturin els combats. Una decisió així, a diferència de l’anterior, que no va ordenar parar la guerra, podria exposar als representants hebreus sancions internacionals. Represa de l’ajuda Les bones notícies van arribar amb l’anunci de la represa de l’ajuda financera a la UNRWA per part de tots els països de la UE. L’agència, que és "un salvavides indispensable a Gaza i a la regió, encara es troba en una situació financera crítica", va tuitejar el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.

Israel reprèn l’ambaixadora espanyola per l’aval a Palestina

El Govern de Netanyahu avisa Espanya de "greus conseqüències" en les relacions entre els dos països

L’Estat hebreu reprèn el diàleg amb Hamàs i el tribunal de l’ONU decideix avui si adopta mesures

Les tropes israelianes arriben al cor de Rafah i assetgen els pocs hospitals que queden a Gaza

El més llegit