Espanya reconeixerà Palestina el dia 28 i Israel crida a consultes l’ambaixadora

El Govern reconeixerà l’Estat de Palestina en el Consell de Ministres del 28 de maig. Així ho va anunciar ahir el president del Govern, Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats. "Reconeixerem l’Estat palestí per pau, per justícia i per coherència", va dir el president, que va assegurar que defensa la Carta de les Nacions Unides per igual a Ucraïna i a Palestina. "[El primer ministre Benjamin] Netanyahu segueix fent-se el desentès, continua castigant amb fam, fred i terror nens innocents, fins al punt que la fiscalia de la Haia ha demanat la seva detenció per presumptes crims de guerra. Fa mesos que llegeixo molta informació, tant pública com confidencial, i el que tinc clar és que Netanyahu no té un pla per a la pau a Palestina. Està generant tant dolor, destrucció i dolor a Gaza i la resta de Palestina que la solució dels dos estats està seriosament en perill de ser viable". Noruega i Irlanda també van anunciar que reconeixeran Palestina com a Estat amb efectes des del 28 de maig, segons van anunciar ahir el primer ministre noruec, Jonas Gahr Støre, i el ministre d’Exteriors irlandès, Micheal Martin. Amb això, seran ja 12 dels 27 els països de la Unió Europea que el reconeixen i 142 dels 193 presents en les Nacions Unides. Eslovènia i Malta, que formaven part de l’acord forjat per Pedro Sánchez, de moment no han dit quan ho faran. Aquest reconeixement no és "contra ningú", va dir Sánchez, i "molt menys contra el poble d’Israel" o "contra els jueus", ni "a favor de Hamàs, com diuen els propagandistes i també diputats del Partit Popular i de Vox". El president també va defensar dels atacs d’alguns líders conservadors les acampades estudiantils contra el "genocidi" a Gaza perquè són, segons ell, "admirables" i "legítimes". Quan la guerra acabi i es pugui conèixer amb detall tot el que ha passat, "ens adonarem que hem viscut un dels episodis més foscos de la història", va dir. "Quan això passi, vull que els espanyols sàpiguen que van estar al costat correcte" de la història. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, no es va oposar al reconeixement en el seu torn de rèplica, tot i que va acusar Sánchez d’escudar-se dels seus problemes darrere de la causa palestina. Va demanar que es busqui un alto el foc i "alliberar" Palestina de Hamàs i va reiterar que cal buscar la pau a través de la solució de dos estats. Íñigo Errejón, per Sumar, es va felicitar pel reconeixement però va demanar que es faci més, com recolzar Sud-àfrica en el seu cas per genocidi contra Israel en el Tribunal Internacional de Justícia i el fiscal general del Tribunal Penal Internacional en la seva petició d’ordre d’arrest contra Benjamin Netanyahu i el ministre de Defensa, Yoav Galant. Sánchez va cridar les parts a asseure’s a negociar, per a la qual cosa Espanya recolzarà l’Autoritat Palestina com "el nostre soci per a la pau". Tant l’Autoritat Nacional Palestina com Hamàs es van felicitar per la iniciativa dels tres països europeus. Així mateix, va demanar actuar en política internacional sense "doble moral", equiparant la defensa dels drets humans a Palestina igual que a Ucraïna. Finalment, va assenyalar la coherència de l’Executiu, que defensa aquesta posició per superar el conflicte des de l’inici de la guerra, i que ja va manifestar a l’ONU amb el seu suport a Palestina per convertir-se en Estat membre de ple dret. Tensió diplomàtica La decisió per part d’Espanya, Irlanda i Noruega de reconèixer oficialment l’Estat palestí va enfurismar les autoritats hebrees. El ministre d’Exteriors israelià, Israel Katz, va ordenar cridar a consultes l’ambaixadora israeliana a Espanya, Rodica Radian-Gordon, i va convocar al ministeri l’ambaixadora espanyola, Ana Solomon, després de l’anunci de Sánchez del reconeixement de l’Estat palestí. "Vaig emetre una declaració severa per als ambaixadors d’Espanya, Irlanda i Noruega a Israel després de la decisió dels seus governs d’atorgar una medalla d’or als terroristes de Hamàs que van segrestar les nostres filles i van cremar nens", va tuitejar Katz. "¡Mira als ulls les nostres filles!", va exigir el ministre israelià a Sánchez i els seus homòlegs irlandès Simon Harris i noruec Jonas Gahr Støre, juntament amb unes imatges d’un vídeo publicat ahir que mostra diverses soldades israelianes durant el 7 d’octubre. Aquestes instantànies "els remarcaran la decisió recargolada que van prendre els seus governs", va afegir Katz en un comunicat. "El seu gest tindrà greus conseqüències: Israel no permetrà que això passi silenciosament", va declarar. També el primer ministre, Benjamin Netanyahu, es va pronunciar titllant els plans d’Espanya, Irlanda i Noruega de reconèixer un Estat palestí de "recompensa per al terrorisme". Els Estats Units, el principal soci d’Israel, va mostrar també la seva oposició i un portaveu del Consell de Seguretat Nacional va afirmar a la CNN que tot i que "el president (Joe Biden) és un ferm partidari d’una solució de dos estats i ho ha sigut durant tota la seva carrera", ell creu que "un Estat palestí hauria de realitzar-se mitjançant negociacions directes entre les parts, no mitjançant un reconeixement unilateral". El 19 d’abril, els EUA van vetar en el Consell de Seguretat una resolució que obria la porta a l’entrada de Palestina com a membre de ple drets de l’ONU.

Espanya reconeixerà Palestina el dia 28 i Israel crida a consultes l’ambaixadora

Sánchez justifica la declaració, que coincidirà amb les de Noruega i Irlanda, «per pau, per justícia i per coherència»

Els EUA mostren la seva oposició a una mesura que titllen d’"unilateral"

Netanyahu qualifica la decisió adoptada per l’Executiu espanyol de «recompensa per al terrorisme»

A partir de dimarts vinent, ja seran 143 els països que reconeixen l’Estat palestí

El més llegit