Es busca president de la Comissió Europea

Com cada cinc anys, el resultat de les pròximes eleccions europees serà determinant per repartir el puzle d’alts càrrecs que dirigiran les institucions de la Unió Europea durant el pròxim lustre, inclosa la joia de la corona de totes elles, la influent i cobejada Comissió Europea, encarregada de proposar una nova legislació, vetllar perquè es compleixin les lleis i gestionar les polítiques comunitàries. La majoria de grups parlamentaris ja han designat els seus respectius spitzenkandidat (‘caps de llista’, en alemany). Ara mateix hi ha nou noms sobre la taula, tot i que sobresurt una gran favorita i encara podria emergir algun tapat de renom. Partit Popular Europeu Els ciutadans europeus han tingut cinc anys, prou temps, per familiaritzar-se amb l’alemanya Ursula von der Leyen (1958), exministra entre el 2005 i el 2019 i que, malgrat les patinades dels últims mesos i les crítiques a la seva forma massa presidencialista i poc col·legiada de dirigir la Comissió, continua sent la gran favorita a presidir de nou la Comissió Europea si el Partit Popular Europeu torna a ser la formació més votada. A favor seu hi juga el fet que ha sabut pilotar la nau europea en temps de crisis extraordinàries, des de la pandèmia mundial de la covid, que va paralitzar completament l’economia europea i el món al cap de tres mesos de l’inici de la legislatura actual, fins a la invasió russa d’Ucraïna i l’amenaça més gran per a la seguretat euroatlàntica des del final de la guerra freda que l’ha portada a defensar amb afany l’ajuda a Kíiv i la incorporació d’Ucraïna a la Unió Europea. A més, una majoria de líders del Consell Europeu són conservadors. En els últims mesos, la inquilina del Berlaymont, l’edifici que acull la seu de l’Executiu comunitari i on es va construir un mini-pis tot just arribar, ha vist com es complicava el seu camí de la reelecció arran de decisions molt polèmiques com el nomenament d’un camarada alemany com a Míster Pime. Per convèncer l’ala més dura del seu partit que és la persona adequada, també ha endurit el seu discurs en matèria d’asil i immigració i ha suavitzat, per contrarestar les crítiques del sector agrícola, la seva posició en defensa del Pacte Verd Europeu, un dels llegats que deixa el seu mandat i que va prometre fer realitat a canvi dels vots progressistes que la van ajudar a pujar –per un escàs marge de nou vots– el 2019. Conscient que el suport dels socialistes al Parlament Europeu no està assegurat (i que podria no ser suficient) i del possible auge de l’extrema dreta al futur hemicicle, l’alemanya ja no descarta pactar amb alguns dels grups més ultraconservadors del panorama polític europeu, com el dels reformistes i conservadors, on s’asseuen Vox o els Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni. La seva única línia vermella, com ja va avançar a finals de febrer, és no pactar amb «amics de Putin». Verds i socialistes ja han deixat clar que aquesta vegada no li estendran la catifa vermella si decideix cooperar amb l’extrema dreta. Partit Socialdemòcrata Com la seva actual cap, el socialdemòcrata luxemburguès Nicolas Schmit (1953) coneix bé els passadissos del Berlaymont, on ocupa actualment la cartera de comissari d’ocupació i assumptes socials. Des d’aquest lloc ha promogut i liderat directives importants com la de salaris mínims adequats o la normativa per millorar les condicions dels treballadors de plataformes, tot i que sempre sota el control extrem a què ha sotmès tot el col·legi Von der Leyen. Membre del partit socialista luxemburguès i ministre d’ocupació del 2009 al 2018, tant amb el democristià Jean-Claude Juncker com amb el liberal Xavier Bettel, és un gran desconegut per a l’opinió pública europea, tot i que això no ha sigut impediment perquè la seva família política, la socialdemòcrata, el designés com a cap de llista pel PSE en una decisió que suggereix que han tirat la tovallola i no lluitaran per l’alt càrrec més llaminer de la cúpula de dirigents europeus. Els últims sondejos, a més, auguren un retrocés per als socialdemòcrates en els pròxims comicis, de manera que les seves possibilitats reals d’arribar a la presidència de la Comissió Europea són pràcticament nul·les. En l’únic debat celebrat fins ara, organitzat per Politico a la Universitat de Maastricht, Schmit ha deixat clar que el seu grup no donarà suport a qui pacti amb l’extrema dreta, ha avisat que «normalitzar» la ultradreta és «perillós i irresponsable» i ha instat el PPE i els liberals de Renovar a ser «coherents» i mantenir-se fidels a la seva història i compromís europeu. Liberals europeus Tot i que el grup de Renovar Europe renega del procés de spitzenkandidat –mentre no hi hagi llistes transnacionals– i no ha presentat un cap de llista, el principal moviment de la coalició, l’Aliança dels Liberals i Demòcrates (ALDE), sí que ha llançat un nom a l’arena: l’alemanya Marie-Agnes Strack Zimmermann (1958), presidenta de la comissió de defensa del Bundestag alemany i amb una sòlida experiència en aquest terreny, tot i que no ha passat mai per Brussel·les i ha fet carrera a la seva Alemanya natal. Ella va ser l’encarregada de defensar el programa liberal en l’únic debat celebrat fins ara amb els cap de llista de les diferents formacions a la Universitat de Maastricht. Un altre dels grups que formen part de Renovar, el Partit Demòcrata Europeu (PDE), ha nomenat l’italià Sandro Gozi, elegit eurodiputat a la llista de Macron el 2019 i anteriorment secretari d’Estat per a assumptes europeus al Govern de Matteo Renzi. Com a cap de llista de Renovar Europa ara serà el representant en el segon debat de candidats, el pròxim 23 de maig a Eurovisió, en el qual participaran cinc candidats. En tot cas, ni l’un ni l’altre són figures de màxim nivell polític ni tenen opcions reals d’aconseguir la presidència de la Comissió Europea. Tampoc la cap de llista del partit de Macron i presidenta de Renovar Europa, Valérie Hayer, que ja ha avisat Von der Leyen que, si és l’elegida, si volen comptar amb els verds no hi pot haver la ultradreta. Els Verds L’holandès Bas Eickhout (1976) ha sigut designat, juntament amb l’alemanya Terry Reintke, spitzenkandidat d’Els Verds, la mateixa nominació que ja va ostentar en l’anterior campanya electoral amb la també alemanya Ska Keller. Eickhout va arribar al Parlament Europeu per primera vegada l’any 2009 i des d’aleshores ha sigut el coordinador del seu grup a la comissió de medi ambient, salut pública i seguretat alimentària. Abans d’obtenir un escó, va ser investigador en qüestions mediambientals com el canvi climàtic i l’agricultura i va participar en l’elaboració de l’informe de l’IPCC sobre canvi climàtic, guardonat amb el premi Nobel de la pau el 2007. Sempre combatiu pel que fa a aquestes qüestions, també ho va ser en l’únic debat que han celebrat els candidats, on va protagonitzar una topada sonada amb el portaveu de la ultradreta. Eickhout va representar Els Verds en el debat de la Universitat de Maastricht, i Reintke ho farà en el d’Eurovisió dijous. Esquerra Europea Walter Baier és un polític austríac (1954), president del partit comunista d’Àustria des del desembre del 2022, tot i que un gran desconegut de l’opinió pública europea. Va ser designat spitzenkandidat per l’Esquerra Europea a finals de febrer, un procés que no recolzen tots els partits d’esquerra radical de l’arc parlamentari. Baier, com alguns altres dels candidats a presidir la Comissió Europea, inclosa l’actual presidenta, Ursula von der Leyen, tampoc no es presenta a les eleccions europees del juny. La seva coalició, que porta el nom d’Ara el Poble, és avalada per formacions com Podem, el Die Linke alemany o el Bloc d’Esquerra portuguès. Conservadors i reformistes europeus És un dels principals grups polítics de l’Eurocambra, al qual s’integren actualment Vox, l’italià Germans d’Itàlia, el polonès Llei i Justícia o la Nova Aliança Flamenca, i a qui els sondejos auguren un repunt. Les divisions internes sobre la designació d’un candidat han impedit que el grup es posi d’acord en un cap de llista –en els anteriors comicis la tasca va recaure en Jan Zahradil–, i això significa que no van comptar amb cap representant en el debat fet a Maastricht. Identitat i Democràcia El grup Identitat i Democràcia, el grup d’extrema dreta que reuneix partits com l’AfD alemany o a la formació de la francesa Marine Le Pen (Reagrupament Nacional), no ha escollit cap spitzenkandidat. No obstant, sí que van decidir enviar un portaveu a defensar les seves idees en l’únic debat celebrat fins ara pels partits polítics europeus: el danès Anders Vistisen (1987), que el 2014 es va convertir, amb 26 anys, en l’eurodiputat més jove a obtenir un escó al Parlament Europeu. Durant el debat celebrat a Maastricht, les seves crítiques a la resta de partits per «explotar» la guerra a Ucraïna com a «camuflatge» per canviar els tractats i abolir el dret de veto li va valer una dura reprimenda de la resta dels participants. Aliança Lliure Europea L’alemanya Maylis Roßberg (2000), de la minoria danesa a Alemanya, és l’aposta de l’Aliança Lliure Europea i que defensa crear una «Europa dels pobles». Amb 24 anys, és la més jove de tots els spitzenkandidat, una nominació que comparteix amb el català Raül Romeva. Roßberg va ser l’escollida per defensar les idees de la coalició en el debat celebrat a Maastricht. ¿La sorpresa? L’italià Mario Draghi (1947), expresident del Banc Central Europeu (2011-2019), ex primer ministre d’Itàlia i sense carnet polític, no és spitzenkandidat per cap de les formacions polítiques que s’enfrontaran aquest juny, però el seu nom ha ressorgit amb força com a possible candidat a algun dels alts càrrecs que es repartiran després de les eleccions. Un discurs recent de Draghi a Bèlgica, en una conferència sobre drets socials, respecte a la necessitat que Europa canviï i sigui més competitiva, va fer a molts l’efecte que està disponible. Més d’un miler de persones, per exemple, ha firmat un manifest a Itàlia per demanar que sigui ell el pròxim president de l’Executiu comunitari. Actualment, Draghi és el responsable d’elaborar, per mandat de Von der Leyen, un informe sobre competitivitat que presentarà aquest estiu.

Es busca president de la Comissió Europea

El resultat de les eleccions europees serà clau per designar el pròxim patró de l’Executiu comunitari

El més llegit