Romano Prodi: "O tenim una defensa europea comuna o serem serfs"

Hi ha gent que diu això i allò. Però no oblidem el Brexit: va ser una desgràcia, però també una lliçó. La UE és com un pa mig cuit, mig cru. ¿Què fem amb aquest pa? ¿El llancem? ¡No! Hem d’acabar de cuinar-lo. Sí i no. El cert és que no m’espero els grans girs de què parlen. Hi haurà un lleuger desplaçament de vots cap als euroescèptics, però crec que això no implicarà canvis significatius en la majoria [del nou Parlament Europeu]. Em preocupa molt més la paràlisi de les institucions europees, els vetos… Això em preocupa, perquè és el que fomenta l’euroesceptisme. El PD paga el fet que els votants d’esquerra estan dividits, mentre que Meloni centralitza els de dreta. Dit això, m’agradaria saber on aniran els vots de Meloni [després de les eleccions]: ¿se n’aniran amb [el primer ministre hongarès, Viktor] Orbán o amb [l’actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula] von der Leyen? [Meloni] farà el que li vagi millor a ella. Ella no té una doctrina fixa. Prové de l’extrema dreta, però entén que per conservar el poder és necessària la mediació i el compromís. Per això Meloni juga a dues bandes. Considero que presentar-se a eleccions sabent que no es podrà ocupar aquest càrrec constitueix una violació dels valors ètics fonamentals de la democràcia. No importa qui ho faci. Això allunya els ciutadans dels seus governants i de la política. No funciona el dret de veto, és a dir, que les decisions importants s’hagin de prendre per unanimitat, i que el poder s’hagi desplaçat de la Comissió Europea al Consell, que representa els països. ¡Tot això porta a la pa-rà-li-si! És molt simple: el primer és abolir el dret de veto; el segon és permetre que existeixi una Europa a més velocitats, és a dir, permetre que si un nombre de països, almenys nou, decideix fer alguna cosa, ho pugui fer. La UE necessita moure’s ràpid, continuar avançant. És molt difícil, i això ja ho veiem ara. Però els moments de crisi també són oportunitats, Europa s’ha desenvolupat en moltes crisis, i ara les crisis estan creixent. És clar, el problema és el nacionalisme, que és l’obstacle més significatiu per avançar cap a una millor integració. Ningú ens respectarà sense una política exterior comuna i una defensa europea. Ja som una formiga escalafada entre els EUA i la Xina, ¡ens hem de despertar! En això la UE ha de fer bé el que ja està fent, és a dir, ajudar els ucraïnesos. La idea de [el president francès, Emmanuel] Macron d’enviar tropes a Ucraïna… ¿Això què és?, ¿vol desencadenar la tercera guerra mundial? I dic això al pensar que la UE no ha pres fins ara ni una iniciativa per a la pau. ¿Per què? Fins i tot Turquia i l’Aràbia Saudita ho van intentar. ¿I la UE? El segon. Perquè l’agressió contra Ucraïna ha sigut un fet dramàtic i per això és just demostrar que ens defensem junts. Però és trist veure que únicament els EUA han aconseguit que les forces europees arribessin a una acció comuna, nosaltres som aliats dels EUA, però també hem de ser coprotagonistes de la nostra història, tenir una defensa europea. Jo dic el que penso, si després això no passa, bé, serem serfs, i en fi, Itàlia va ser serva molts segles i ens vam arruïnar sent serfs. Pot passar-li també a la UE… Doncs sí, la Xina i els EUA són els que manen al món. I miri, senyora, estic convençut que si no es posen d’acord, mai hi haurà pau a Ucraïna. El món està dividit en dos, i nosaltres som al mig.

Romano Prodi: "O tenim una defensa europea comuna o serem serfs"

Un diari italià molt d’esquerres va publicar aquests dies un article titulat "La dreta redissenyarà Europa i els socialistes ja han perdut". ¿Serà aquest l’epíleg de la cita electoral europea?

El més llegit