Occident ara sí que mira al Iemen

El Iemen és un estat devastat per dècades de guerres que han sembrat el país de mort i destrucció. Durant tots aquests anys, des d’aquest racó acomodat del món, s’ha vist com un d’aquells conflictes regionals llunyans que amb prou feines mereixia atenció mediàtica, malgrat que l’ONU ha qualificat la tragèdia iemenita com una de les pitjors crisis humanitàries del planeta. L’apagada informativa s’ha trencat quan les potències occidentals han irromput en l’escena bèl·lica. Els raids aeris dels EUA i el Regne Unit contra els rebels houthis han posat el focus al país més poblat i pobre del golf Pèrsic. Els bombardejos són la resposta als atacs que els houthis fa mesos que llancen contra mercants suposadament vinculats a Israel al mar Roig com a mostra de suport a Gaza. "Déu és gran. Mort als Estats Units. Mort a Israel. Maledicció als jueus i victòria per a l’islam" és el lema d’aquest grup armat que defensa els interessos de la minoria xiïta del Iemen i que manté llaços ben estrets amb l’Iran, Hezbol·là i Hamàs. D’ençà que el sud del Iemen, prosoviètic, i el nord es van unir per formar l’actual Estat del Iemen el 1990, la inestabilitat política ha sigut una constant al país àrab, amb guerres civils intermitents protagonitzades per l’Exèrcit governamental, els milicians houthis, que actuen sota el nom d’Ansar Allah (Partidaris de Déu), i les forces separatistes del Consell de Transició del Sud, nostàlgic del Iemen del Sud. Un altre actor del conflicte és Al-Qaida a la Península Aràbiga (AQPA). Una llarga crisi conseqüència, en gran part, de les més de tres dècades de dictadura del president Ali Abdullah Saleh, un dels quatre líders escombrats per la Primavera Àrab el 2011. Xiïtes contra sunnites La caiguda Al-Saleh i la posterior derrota militar del seu successor, Abd Rabbuh Mansur Hadi , davant els houthis va ser el punt de partida de l’actual guerra. El 2014, la milícia xiïta va prendre la capital, Sanà, i àmplies zones del nord-oest, les més poblades. Per frenar el seu avenç va entrar en guerra una coalició militar sunnita liderada per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (EAU) en suport al Govern iemenita, reconegut com el poder legítim per l’ONU. La missió: recuperar el territori perdut, imposar un president afí i minvar les aliances de l’Iran a la regió. "Presa fàcil", devien pensar Riad i els seus aliats, dotats amb armament nord-americà d’última generació. Mal càlcul. Els houthis, el nom dels quals deriva del fundador d’aquest moviment politicoreligiós, l’assassinat Hussein Badreddin al-Houthi, han demostrat tenir una gran capacitat militar i de resistència. Ni els indiscriminats atacs aeris saudites ni el bloqueig del port de Hodeida i l’aeroport de Sanà –en mans dels houthis i principals vies d’accés de subministraments– han aconseguit doblegar-los. Al contrari, la milícia xiïta ha atacat en diverses ocasions amb drons i míssils de creuer refineries en territori saudita i objectius dels Emirats, principals aliats dels separatistes del sud. La coalició acusa l’Iran de subministrar armes als rebels, un extrem que Teheran nega. L’ONU i aglunes organitzacions de drets humans han documentat centenars de presumptes crims de guerra comesos per totes les parts. El nombre de morts com a conseqüència directa i indirecta de la guerra (fam, malalties) balla segons les fonts, però s’estima en més de 380.000. L’ACNUR xifra en 4,5 milions els desplaçats interns, que formen part dels més de 18 milions les persones que necessiten ajuda humanitària i protecció, d’una població de més de 33 milions. La ingent despesa en armament contrasta amb la reducció en els fons d’ajuda internacional. En els últims cinc anys, l’OMS, per exemple, ha vist disminuït en un 45% el seu pressupost per al Iemen, malgrat el brot de còlera que afecta el país des del 2017. Suport popular El desgast i el fracàs militar han forçat l’Aràbia Saudita a buscar la manera d’escapar-se del vesper iemenita. Des de mitjans del 2022, després d’una breu treva, s’ha reduït la intensitat dels combats, i el desembre del 2023, aprofitant el restabliment de les relacions diplomàtiques entre l’Aràbia Saudita i l’Iran, es va obrir un procés de negociació auspiciat per l’ONU que ha aconseguit flexibilitzar el bloqueig als houthis, però que avui dia sembla descarrilar per la crisi al mar Roig. La intervenció militar de Washington i Londres ha donat ales al Govern iemenita, en mans ara de l’anomenat Consell de Lideratge Presidencial (CLP), amb seu a Riad i del que formen part les fraccions enemigues dels rebels. Els atacs al mar Roig són accions d’alt risc per als houthis, tot i que més que un salt al buit sembla un cop propagandístic. La població àrab i musulmana, sempre agermanada amb la causa palestina, es mostra molt crítica amb els seus dirigents perquè són incapaços de frenar la matança indiscriminada de civils a Gaza. Els houthis, sempre subestimats, han guanyat suport popular dins i fora del seu país.

Occident ara sí que mira al Iemen

La intervenció dels Estats Units i el Regne Unit per respondre als atacs houthis al mar Roig ha alterat els equilibris interns i ha tornat l’atenció mediàtica al país, devastat per una dècada de guerra i sumit en un incert procés de pau.

El més llegit