L’Àsia central, la porta posterior per on Rússia importa productes d’Europa

Fa segles, la regió que ara ocupen el Kazakhstan, el Kirguizstan, l’Uzbekistan i el Turkmenistan va ser un punt clau del comerç entre Àsia i Europa. Actualment, aquesta ruta ha ressuscitat per convertir-se en la porta del darrere per la qual Rússia accedeix a molts productes d’Occident. La set consumista del gegant euroasiàtic ha provocat, en alguns casos, que les transaccions entre països dels dos continents creixin exponencialment, fins a un 30.000% entre el 2021 i el 2023 en el cas més extrem, el d’Estònia i el Kirguizstan. La combinació d’una alta demanda i la falta de vies estàndard de comerç ha fet que apareguin empreses especialitzades en la logística de transport a través de l’Àsia central. A causa que la importació paral·lela no incompleix cap llei russa, sempre que el producte al lloc d’origen sigui adquirit de manera legal, poden promocionar-se obertament a Rússia. És el cas de la companyia Optimalog, que escudant-se en aquesta norma pot formar part de l’entramat que importa el que Rússia necessita, ja sigui per mar, terra o aire. Tal com explica el seu director general, Georgiy Vlastopulo, al mitjà Forbes, ho fan d’una manera molt simple: "Un proveïdor europeu firma un contracte amb una empresa al país intermediari –amic de Moscou– i es transporta la càrrega al país intermedi". Afegeix que "una vegada arribat, es firma un nou contracte entre l’empresa intermediària i el comprador final a Rússia". Canvi de matrícules Un altre dels sistemes que utilitzen és el del "trànsit fals". En aquest cas es contracta un transport des de la UE a un tercer país, travessant Rússia i arribant a un altre estat, tot i que a la pràctica mai arriba a sortir de Rússia perquè s’acaba quedant allà. Els principals països que serveixen de node intermedi són el Kazakhstan, Turquia, els Emirats Àrabs Units, Geòrgia i Armènia, tot i que també n’hi ha altres de rellevants com l’Iran. Com que els camions de matrícula russa tenen l’entrada prohibida en territori europeu, molts transportistes van rematricular el vehicle amb matrícula del Kazakhstan. La roba de Zara continua sent tendència a Rússia. La Coca-Cola continua estant a la major part de supermercats. Els iPhone i les PlayStation continuen sent habituals a totes les botigues d’electrònica. Un dels exemples més paradigmàtics és el de l’empresa de joguines danesa Lego. Pocs mesos després de la seva fugida, van aparèixer noves botigues molt semblants, com les d’El Món dels Cubs, que les van substituir amb els mateixos productes que tenia abans de la guerra. Aquests, com tants d’altres, arriben, entre d’altres, a través dels stans, especialment el Kirguizstan i el Kazakhstan, que formen part de la Unió Econòmica Euroasiàtica, una unió duanera, juntament amb Rússia, Armènia i Bielorússia. A més de cotxes alemanys, un dels productes més cobejats en aquest comerç a través de l’antiga Ruta de la Seda, també hi ha molts altres productes com joguines, acer, llibres i vaixells. I és que com indica el Centre d’investigació kazakh Talap, la situació de sancions contra el Kremlin i la necessitat de continuar comerciant entre Occident i el país euroasiàtic han convertit la regió en una zona d’oportunitat i l’han dotat d’un "dinamisme especial" . És per això que el comerç entre la UE i els països de l’Àsia central entre el 2021 i el 2023 ha crescut exponencialment. El que ha vist un augment més gran és el Kirguizstan, que ha vist com rebia entre un 90% (des d’Eslovènia) i un 30.000% (des d’Estònia) més d’exportacions europees en aquest període. Espanya, per la seva banda, va augmentar el comerç un 342% amb aquest país.

L’Àsia central, la porta posterior per on Rússia importa productes d’Europa

La set consumista del gegant euroasiàtic provoca que les transaccions entre països dels dos continents hagin crescut exponencialment

El més llegit