Per moltes vegades que vegem la sèrie d’Aaron Sorkin, les tortuositats de la política nord-americana, en general, i les de la Casa Blanca, en particular –és igual el punt cardinal–, continuen sent per a la majoria d’europeus d’una complexitat tan notable que l’opinió pública no es posa d’acord. En la seva condició de gran potència, o s’enalteixen els Estats Units com la democràcia més perfecta del planeta o s’injuria la nació en termes d’una dictadura silenciosa en poder dels lobbies i els grups de poder controlats per blancs no hispans (prop del 60% de la població).