"Et sents com un presoner"

El Wilson i l’Anthony (noms ficticis) observen un improvisat partit de vòlei platja asseguts en un banc del passeig marítim de Weymouth, al sud d’Anglaterra. A la sorra, una desena d’homes originaris de l’Orient Mitjà disputen un apassionat enfrontament entre rialles, aprofitant les últimes hores de llum d’un inusual dia assolellat. El Wilson aixeca el braç i en saluda un d’ells des de la distància. "Són iranians. Els coneixem de la barcassa", explica, abans de fer una calada al cigarret. La barcassa a la qual fa referència aquest jove de poc més de 20 anys és el Bibby Stockholm, l’embarcació que el Govern britànic va instal·lar al pròxim port de Portland el juliol de l’any passat com a part de la seva estratègia per mirar de frenar l’arribada irregular d’immigrants al Regne Unit. Una instal·lació que va duplicar la seva capacitat per acollir més de 500 sol·licitants d’asil, malgrat les crítiques de les organitzacions de drets humans, que l’han qualificat de "presó flotant" per l’aïllament i els estrictes controls de seguretat a què estan sotmesos els seus ocupants. "Et sents com un presoner. Cada vegada que entres t’has de treure tot el que portes a sobre", assegura el Wilson. "Hem de passar per un escàner com els de l’aeroport, fins i tot per sortir a fumar", afegeix l’Anthony. Malgrat destacar aspectes positius com el menjar, tots dos assenyalen que l’espai reduït de les habitacions i la sensació de viure reclòs ha empitjorat la salut mental d’alguns ocupants de la barcassa i ha generat tensions i baralles puntuals. "Moltes persones estan estressades perquè fa molt temps que són aquí i no els resolen el cas", explica el Wilson. Pla polèmic El Bibby Stockholm ha estat marcat per la polèmica des de la seva arribada a Portland. El trasllat dels primers sol·licitants d’asil va patir diversos retards a causa dels problemes tècnics a les instal·lacions i a la detecció del bacteri de la legionel·la, que va obligar a desallotjar els primers ocupants dies després de la seva arribada l’agost passat. El Govern va aconseguir resoldre els contratemps inicials i ha garantit que els prop de 300 immigrants que hi ha allotjats actualment a la barcassa tenen totes les necessitats bàsiques cobertes, a més de rebre atenció sanitària cinc dies a la setmana, suport psicològic, un servei d’autobús regular que els porta al centre de Weymouth i classes d’anglès. Però la mort per suïcidi de Leonard Farruku, un jove albanès de 27 anys, a bord del Bibby Stockholm el desembre passat va posar de nou el focus sobre l’impacte psicològic que l’ús d’aquesta embarcació té en persones que, en la seva gran majoria, estan escapant de contextos de violència i persecució als seus països d’origen. Les principals organitzacions de defensa dels drets humans adverteixen de la incertesa que senten els ocupants de la barcassa, que en la majoria dels casos no reben informació actualitzada sobre l’estat de la seva sol·licitud d’asil, i lamenten que estiguin sotmesos a controls estrictes de seguretat quan en la resta d’allotjaments poden entrar i sortir amb llibertat. L’arribada del Bibby Stockholm també ha provocat divisions entre els més de 65.000 habitants de Weymouth i Portland, que han mostrat el seu rebuig de la barcassa per dos motius enfrontats. Sally Davidson és membre de Portland Global Friendship, un grup creat inicialment per vuit dones de la zona per donar suport als sol·licitants d’asil i mirar d’integrar-los en el dia a dia del municipi. "Sabem que per a alguns d’ells, i probablement molts altres que no coneixem, aquesta situació els resulta molt difícil de gestionar. La salut mental i física dels sol·licitants d’asil s’està deteriorant", alerta Davidson, que participa en l’organització d’excursions i classes de conversa, així com en la recol·lecció de peces de roba i d’aparells electrònics que puguin ser d’utilitat per als nouvinguts. La jove voluntària reconeix que el Bibby Stockholm ha provocat inquietud entre una part important dels habitants de la zona i ha despertat una onada de racisme, alimentada pel discurs del Govern contra la immigració i la seva associació amb la delinqüència i per la propagació de rumors a través de les xarxes socials. "Hi ha molts rumors que circulen, especialment en relació amb la seguretat dels nens. Un d’ells és que alguns ocupants de la barcassa han fet fotografies menors, però quan preguntes d’on surt la informació o quan ha passat no reps respostes fonamentades", explica Davidson en una cafeteria pròxima al port. Recursos públics En el costat oposat es troba Kate Robson, que és veïna de Portland i membre del grup No to the Barge, que considera que els sol·licitants d’asil estan rebent uns recursos que s’haurien de destinar a millorar els serveis públics per a la població local. "Com a contribuent, és difícil d’entendre que s’estigui pagant aquesta quantitat de diners mentre el servei de salut s’està enfonsant al nostre voltant. Conec tres persones que estan en tractament contra el càncer i totes han tingut males experiències esperant un diagnòstic". Robson considera injust que els sol·licitants d’asil tinguin accés a un metge a la barcassa i un servei de transport exclusiu, en una zona que "travessa les seves pròpies dificultats". A la platja de Weymouth, els jugadors de l’improvisat partit de vòlei es netegen la sorra dels peus en un dels bancs del passeig, poc abans d’emprendre el camí de tornada a la barcassa. "Si no tinguéssim un autobús que ens tragués d’allà cada dia, això seria una presó", assegura l’Anthony. Cap d’ells té clar quant temps hauran d’estar-se allà, ni tan sols si podran quedar-se al Regne Unit una vegada tramitada la seva sol·licitud d’asil, però el Wilson sí que té una cosa clara: en cap cas vol tornar al seu país d’origen. "Jo busco refugiar-me en un país tranquil i aquí em sento tranquil. No demano res més".

El més llegit