La UE reforça el seu arsenal per lluitar contra el tràfic de persones

Cada any més de 7.000 persones –el 2022 van ser fins i tot més de 10.000– són víctimes del tràfic d’éssers humans a Europa, la major part amb finalitats d’explotació sexual però també per motius laborals, mendicitat forçosa i fins i tot embarassos forçats. Una dada que podria ser només la punta de l’iceberg, ja que moltes de les persones afectades, particularment dones i nenes, tot i que també cada vegada més homes, passen sota el radar de les autoritats sense ser detectades. En els últims anys la Unió Europea (UE) ha adoptat mesures per reduir la demanda, trencar el model de negoci de les organitzacions criminals i poder donar suport a les víctimes, però l’amenaça continua sent elevada i preocupant. Una reforma de la directiva per prevenir i lluitar contra el tràfic d’éssers humans, avalada aquesta setmana pel Parlament Europeu –hi falta la rúbrica final del Consell–, permetrà reforçar l’arsenal europeu i endurir el marc legal per estrènyer el setge a una activitat delictiva que genera fins a 14.000 milions d’euros anuals, segons Brussel·les; que s’aprofita de la pobresa, els conflictes, les crisis humanitàries, la desigualtat o la violència de gènere; i l’erradicació de la qual s’ha convertit en una "prioritat" per a la Unió Europea. "El que tindrem és un enfocament europeu millor i més eficaç. El que fem és apujar el llistó", celebra la comissària d’Interior, Ylva Johansson, sobre l’actualització de la llei de l’any 2011, que s’havia quedat obsoleta. "Tots aquests anys estem veient que es fa cada vegada més sofisticada, sobretot en la seva dimensió online. Tots els processos de captació i demandes eren cada vegada més sofisticats i els nostres mitjans cada vegada més rudimentaris i ineficaços per detectar i perseguir aquesta barbàrie i protegir les víctimes", explica a EL PERIÓDICO l’eurodiputada de Sumar i ponent de l’informe del Parlament Europeu, María Eugenia Rodríguez Palop, aprovat per una aclaparadora majoria de 563 vots a favor i amb l’únic vot en contra de 7 eurodiputats i 17 abstencions. Ventres de lloguer La nova norma amplia la llista de crims coberts per la legislació per afegir –a l’explotació de la prostitució i explotació sexual, treballs forçats, incloses la mendicitat i l’esclavitud, el servei, o l’explotació d’activitats delictives i l’extracció d’òrgans– el matrimoni forçat, l’adopció il·legal i l’explotació de la gestació subrogada, que quedaran explícitament sota la definició del que es considera tracta d’éssers humans. "És un text ambiciós, no és superficial ni menor", insisteix la ponent en relació amb una problemàtica generalitzada que afecta tant europeus com estrangers. La conseqüència, una vegada que el Consell ratifiqui l’acord i els estats membres traslladin la directiva a les seves respectives legislacions nacionals en un termini màxim de dos anys, és que els 27 governs de la UE hauran de penalitzar com a casos de tràfic també aquest tipus de conductes. "A Espanya, una parella va violar una migrant extremadament vulnerable perquè es quedés embarassada a canvi de 20.000 euros perquè la inseminació artificial era més cara. La fiscalia entenia que era un cas de tràfic, però tenia dificultats per encaixar la conducta en la gestació subrogada. Es pagava per violar i robar un nadó", posa com a exemple l’eurodiputada espanyola. Amb la incorporació de la penalització de la maternitat subrogada, aquest tipus de casos quedaran coberts i es castigarà els que coaccionen o enganyen una dona perquè actuï com a ventre de lloguer. Delictes agreujats Els nous supòsits, el mateix que els actuals, seran castigats amb una pena màxima d’almenys cinc anys de presó o almenys 10 en cas de delictes agreujats. Per exemple, com a agreujant la directiva incorporarà el tràfic d’éssers humans comès o facilitat a través de tecnologies de la informació i la comunicació, incloses internet i les xarxes socials. Això inclou el fet que l’autor hagi difós o facilitat la difusió d’imatges, vídeos o material similar de caràcter sexual que impliqui la víctima. Els governs europeus també hauran d’aplicar sancions obligatòries contra empreses responsables del tràfic com l’exclusió de prestacions públiques, de l’accés a licitacions o el tancament d’establiments en els quals s’hagi comès el delicte. Una altra novetat és la criminalització de la demanda de serveis sexuals sabent que la persona és víctima del tràfic. És a dir, els estats membres hauran de considerar una infracció penal el fet que una persona utilitzi els serveis prestats per una víctima de tràfic d’éssers humans sabent que ho és. La directiva no fixa el tipus de sancions, però hauran de ser efectives, proporcionades i dissuasòries. "Sabem que en molts clubs de cites i prostíbuls hi ha víctimes de tràfic, no només persones que exerceixen la prostitució lliurement. No hi ha controls sobre la manera en què s’ofereixen aquests serveis sexuals ni qui els ofereix ni en quines condicions", explica Rodriguez Palop. Recollida anual de dades La nova llei no únicament ajudarà a protegir millor les víctimes, amb mesures d’acompanyament obligatòries com la creació de refugis i allotjaments segurs, sinó que obligarà les autoritats a fer una radiografia exacta del problema al fer obligatòria la recollida de dades i l’entrega a Brussel·les d’un informe anual. "Es parla d’unes xifres que són completament aproximades. No hi ha xifres fidedignes d’aquestes coses. En frontera sabem que hi ha un nínxol per aconseguir persones-mercaderia de tot tipus, tant per a explotació sexual com per a explotació laboral", però "com ha passat amb les violències (contra la dona) tenim estadístiques molt deficients", apunta Rodríguez Palop.

La UE reforça el seu arsenal per lluitar contra el tràfic de persones

La legislatura acaba amb una actualització de la directiva de la Unió que penalitzarà en el futur la gestació subrogada sota coacció, així com també l’adopció il·legal i el matrimoni forçós

El més llegit